COMUNICAT DE PREMSA: El COPIB reclama no demorar més la incorporació del professional de la Psicologia Clínica en l'Atenció Primària de la Comunitat Autònoma

Publicat el 17 de Abril de 2019

El Col·legi Oficial de Psicologia de les Illes Balears (COPIB) reclama que no es demori més la incorporació del professional de la Psicologia Clínica en l'Atenció Primària (AP) de la Comunitat Autònoma i apel·la al compromís assumit per totes les formacions parlamentàries en 2016, mitjançant l'aprovació unànime d'una PNL, perquè els centres de salut disposin d'un servei psicològic en el menor temps possible. Coincidint amb la commemoració aquest dijous 11 d'abril del Dia de l'Atenció Primària, la institució col·legial assegura que la mesura és una inversió clau per a la salut i el benestar general de la ciutadania de les Illes, que comportaria així mateix beneficis per al sistema de salut, alleujant la càrrega assistencial dels metges de família, reduint les despeses derivades de prescripció de psicofàrmacs i disminuint els efectes secundaris derivats del seu consum.

El COPIB destaca que el 49,2% de les consultes que es realitzen en els centres de salut compleixen criteris diagnòstics de problemes relacionats amb la salut mental (trastorn d'ansietat, depressió o somatització) que afecten en la seva gran majoria a persones en edat laboral. Aquest increment gradual de casos de trastorns de salut mental ha contribuït a una saturació dels centres d'atenció primària i a una elevada prescripció de psicofàrmacs en el 39% dels casos, que els mateixos facultatius han reconegut que podrien ser prescindibles amb la intervenció d'un professional de la psicologia.

El COPIB defensa l'eficàcia demostrada de la intervenció psicològica com el tractament de primera elecció en l'abordatge d'aquest tipus de trastorns mentals comuns, enfront dels psicofàrmacs. Mariona Fuster, vocal de Psicologia Clínica del Col·legi, explica que “el treball de la Psicologia en aquest tipus de trastorns és summament important perquè ofereix a les persones eines perquè tenguin un paper actiu en allò que els succeeix en el dia a dia. Els apodera perquè siguin elles les que posin en marxa nous estils d'afrontament, mentre que amb el fàrmac el control de les seves vides passa a dependre d'una cosa externa i aliè a ells”, assegura. Fuster recorda que en altres comunitats el servei psicològic duu temps implantat amb notable èxit, amb dades que avalen la importància d'afavorir l'accés de la ciutadania als serveis psicològics des del primer moment.

La incorporació del servei psicològic a l'AP, prevista en el Pla Autonòmic de Salut Mental, és només una de les mesures que el COPIB considera que ha d'incloure el citat pla, però no l'única. Les Illes Balears estan encara lluny de poder oferir una atenció psicològica adequada, com la que ja s'està oferint en la majoria de països de la comunitat europea on la ràtio de professionals de la psicologia clínica en l'àmbit de la sanitat pública és molt major. Aquest fet afavoreix la persistència de l'estigmatització social i mediàtica que pateixen moltes persones amb trastorns mentals.

El Pla de Salut Mental és una oportunitat única perquè Balears no només millori la situació actual, sinó perquè lideri les polítiques sanitàries en l'abordatge dels problemes de salut mental oferint a la ciutadania un servei psicològic i professional des que accedeix al sistema sanitari i afavorint la reactivació i la posada en marxa d'unitats o programes específics de tractament, com la unitat de trastorns de la conducta alimentària, unitats especialitzades en el tractament de trastorns de personalitat, unitats de tractament de la patologia dual (persones que tenen un problema addictiu més un trastorn mental comòrbid associat) i unitats d'atenció primerenca en la psicosi, entre d’altres.