Vocalia d’Igualtat i Gènere. Document d’interès: “El Tiempo que Tardan las Mujeres Víctimas de Violencia de Género en Verbalizar su Situación”

Publicat el 26 de Juny de 2019

Les dones víctimes de maltractaments tarden diversos anys a denunciar formalment o informal seva situació, establint-se la mitjana al voltant dels 8 anys des de l'inici de la situació de maltractament. Així ho ha establert un recent estudi de la Delegación de Gobierno para la Violencia de Género, que ha estat elaborat per la fundació “Igual a Igual”, i del qual s'han fet ressò nombrosos mitjans de comunicació.

L'estudi ha comptat amb la participació de més de 1.200 dones víctimes de violència de gènere, repartides per totes les comunitats autònomes del nostre territori (excepte Catalunya), sent el seu objectiu analitzar el temps que van tardar les dones a demanar ajuda o denunciar la seva situació i les causes que van impedir o que van facilitar aquest procés.

La por a la reacció de l'agressor (50%), la creença que podia resoldre sola la situació (45%) o no reconèixer-se com a víctima (36%) van ser les causes més assenyalades per les participants en el seu retard a demanar ajuda o denunciar. Altres barreres esmentades van ser: sentir-se culpable i responsable de la situació (32%), sentir pena cap a l'agressor (29%), la manca de recursos econòmics o la vergonya a explicar el succeït (28%), sentir que no podria tirar endavant amb les càrregues familiars (23%), no saber on dirigir-se ni com demanar ajuda (21%), la por i desconeixement al procés judicial (19%), la manca de suport familiar i social (18%), la por a la reacció de la família (16%), sentir que ningú li podria ajudar (15%), pensar que ningú la creuria (13%) o la por a la reacció dels fills (11%).

D'altra banda, els motius pels quals les dones entrevistades van decidir trencar el seu silenci van ser haver arribat fins al límit o sentir-se tan danyades psicològicament que es van veure obligades a sortir de la situació (54%), les característiques de l'última agressió (41% ), el temor que els fills es comencessin a adonar-se’n de la situació de violència (30%), comptar amb una persona de l'entorn que la va animar a demanar ajuda (27%) i la intervenció de les Forces i Cossos de Seguretat de l' Estat (21%).

Segons les dades recollides, el temps mitjà que els va dur a les dones participants sol·licitar ajuda en un servei especialitzat o interposar formalment una denúncia va ser de 8 anys i 8 mesos. No obstant això, aquesta xifra es veu influïda per diferents factors com l'edat de la víctima. D'aquesta manera, segons es recull en l'estudi, les dones més joves (al voltant dels 18 anys) solen demanar ajuda als 2 anys des de l'inici dels maltractaments, mentre que les dones majors de 65 anys mostren una durada mitjana de 26 anys a acudir a qualsevol dispositiu especialitzat. Altres variables que poden influir en aquest procés són les càrregues familiars, de manera que les dones amb més fills van ser les que més temps van tardar a denunciar la seva situació i la situació de discapacitat física o psíquica de la dona, que suposa una potent barrera al accés a aquest ajut. Així mateix, les dones casades i les que convivien amb l'agressor van mostrar un major retard a denunciar davant de les dones solteres que no compartien habitatge amb l'agressor.

Tenint en compte aquestes dades, els autors de l'estudi subratllen la necessitat de continuar desenvolupant campanyes de sensibilització a la població, orientades tant a la prevenció de la violència com a la visualització del problema i l'augment de la responsabilitat i implicació de la societat. En la mesura que moltes de les dones van assenyalar no sentir-se identificades com a víctimes de violència de gènere, s'han d'invertir més esforços a informar sobre totes les possibles formes de violència, i no només la violència física, que sol ser la més fàcil de reconèixer , segons apunten els experts. L'estudi també posa de manifest la importància d'oferir recursos econòmics i ajudes específiques a les dones que es troben en aquesta situació, incloses les mesures que garanteixin la seva seguretat i protecció, ja que la por a la reacció de l'agressor i a no poder ser independents econòmicament són motius que estan limitant la capacitat de les víctimes per sortir del cercle de la violència.

Per a més informació, podeu accedir a l’estudi complet a través del següent enllaç: http://www.violenciagenero.igualdad.mpr.gob.es/violenciaEnCifras/estudios/investigaciones/2019/estudio/Tiempo_Tardan_Verbalizar_Situacion.htm