El COPIB destaca la necessitat de reforçar les accions de prevenció del suïcidi dirigides a joves i adolescents davant l'augment de casos d'ideació suïcida en menors de 30 anys

Publicat el 9 de Setembre de 2022

Coincidint amb el Dia Mundial per a la prevenció del suïcidi, aquest dissabte 10 de setembre, el Col·legi Oficial de Psicologia de les Illes Balears (COPIB) destaca la necessitat de reforçar les accions de prevenció del suïcidi dirigides a joves i adolescents per a frenar l'augment de casos d'ideació suïcida en la població menor de 30 anys detectada en els últims temps. Així mateix, els/les professionals de la Psicologia de les Illes demanden a l'Administració implementar sense demora totes les mesures previstes en el Pla autonòmic de prevenció del suïcidi per a fer front al desafiament que representa frenar i reduir les taxes de mort relacionades amb aquest greu problema de salut pública.

Espanya registra una mitjana diària d'11 morts per suïcidi i en 2020, últim any de referència de les estadístiques oficials de l'INE, 3.491 persones es varen llevar la vida, 87 d'elles en la comunitat autònoma. La xifra suposa un increment del 7,4% de morts per suïcidi respecte a 2019 i no considera els casos relacionats amb intents frustrats i ideació suïcida. L'OMS calcula que per cada suïcidi que es consuma es produeixen 20 intents, mentre que estudis epidemiològics recents assenyalen que entre el 5 i el 10% de la població espanyola podria veure's afectada per la ideació suïcida al llarg de la vida. Això significa que en un any podrien produir-se entorn de 80.000 intents de suïcidi al nostre país, i que entre dos i quatre milions de persones poden desenvolupar idees suïcides.

“Ens preocupen les morts per suïcidi amb independència de l'edat i el gènere i ens preocupa especialment el major nombre de casos relacionats amb intents i ideacions suïcides en la població infantojuvenil”, assenyala Jennifer Prata, coordinadora del Grup de Treball de recerca, Prevenció i Assistència a la conducta suïcida del COPIB.

A Balears, segons les dades d'activació i intervenció dels professionals de la psicologia d'emergències del GIPEC IB, el 27,06% del total de 266 casos de suïcidi i temptatives de suïcidi registrats de gener de 2019 a juny de 2022, varen estar relacionats amb adolescents i joves menors de 30 anys. De fet, durant el primer semestre de l'any en curs, la incidència de la conducta suïcida en les edats joves aconsegueix el 37,5% dels casos en els quals ha intervingut un/a psicòleg/oga d'emergències. En paral·lel, “els ingressos per autolesions en menors s'han duplicat i sabem que aquest tipus de conductes estan manifestament relacionades amb el comportament suïcida”, assenyala.

Les taxes de prevalença a les Illes són similars a les estadístiques que es reprodueixen en tot l'Estat. El suïcidi i els intents de suïcidi en adolescents s'han triplicat des de 2006, superant els 2.000 casos a l'any. En 2020, últim any de referència de les estadístiques oficials, el suïcidi va ser la segona causa de defunció en joves d'entre 15 i 19 anys (300 casos), per darrere dels tumors. Així mateix, el nombre d'hospitalitzacions per autolesions s'han quadruplicat en les últimes dècades, passant de 1.270 l'any 2000, a 4.048 en 2020.

Des del COPIB consideren que, si bé és cert que s'estan fent passos importants per a abordar la problemàtica del suïcidi en la comunitat autònoma, Espanya encara manca d'un pla nacional de prevenció i continua sent necessari visibilitzar la realitat del suïcidi en tots els àmbits i especialment en l'entorn educatiu. Afirma Prata:

L'escola juga un paper clau en la prevenció i detecció precoç de la conducta suïcida. Formar a l'alumnat i especialment als professionals de l'entorn educatiu és fonamental per a ajudar-los a prevenir, detectar i intervenir quan sigui necessari; per a oferir-los estratègies d'acompanyament i perquè coneguin els recursos disponibles per a derivar.

La psicòloga recorda que el suïcidi és multifactorial i multicausal, i en els casos que afecten joves i adolescents no és diferent. “El desig de morir pot sorgir sense necessitat que existeixi un problema de salut mental de base contràriament al que es pot pensar”, explica. No obstant això, Jennifer Prata admet que existeixen determinades situacions i trets de personalitat que suposen un major risc per a desenvolupar una conducta suïcida: “la depressió, una baixa autoestima, l'autoexigència o el perfeccionisme extrem, dificultats per a relacionar-se socialment, l'abús de substàncies com l'alcohol, els trastorns de la conducta alimentària, haver viscut conflictes familiars greus, actes violents com l’assetjament escolar o qualsevol tipus de situació que comporti un rebuig social augmenten la vulnerabilitat”, destaca.

A tots aquests factors de risc, se suma la influència d'internet i de les xarxes socials en la conducta suïcida i autolesiva en la comunitat educativa i dins de l'alumnat. “Que internet és una font d'informació de la conducta suïcida especialment per als joves és una realitat”, assenyala Prata. Un estudi realitzat en l'era pre-covid entre 302 alumnes d'entre 11 i 20 anys en el marc del projecte ISNISS de la UNED va revelar, entre altres dades significatives, que el 61% dels alumnes que havien pensat a llevar-se la vida i un 35% que no va voler contestar a aquesta pregunta (reflex d'una prevalença) havien cercat informació a internet sobre autolesió i suïcidi. El 52% dels que havien pensat a llevar-se la vida i el 20% que no havia volgut contestar, havien compartit els seus pensaments de conducta autolesiva i/o suïcidi a través de les xarxes socials.

Com a dada positiva, el 37% dels alumnes que havien pensat a llevar-se la vida i el 21% que no havia volgut contestar directament a aquesta pregunta, reconeixien haver cercat ajuda a internet. Per aquest motiu, és important formar en un ús responsable de les xarxes socials per a prevenir els riscs d'un mal ús, així com investigar i afavorir la utilització de les mateixes com a eina de prevenció en els entorns educatius.

Des del COPIB recorden que el tabú (cada vegada menor) i el silenci desactiven les xarxes de suport perquè la persona que està pensant a llevar-se la vida rebi una atenció adequada.

La magnitud del problema exigeix que tots estiguem compromesos amb la situació i actuem davant qualsevol canvi comportamental que indiqui que un amic, un familiar o una persona pròxima pot estar pensant a llevar-se la vida. Parlar de suïcidi continua sent la millor manera de prevenir-ho. Davant qualsevol senyal d'alerta, hem de preguntar directament a la persona què li ocorre, què pensa, què sent. Actuar, escoltar de manera empàtica sense prejudicis ni menyspreus, donar-li confiança i un espai per a verbalitzar i validar les seves emocions pot salvar-li la vida. El millor missatge que podem traslladar a les persones que estan pensant a llevar-se la vida és que "No ets tot sol, no ets tota sola”.

LLISTA DE RECURSOS

112 psicòleg/oga d’emergències 24 hores

024 Línia d’atenció estatal a la conducta suïcida

Telèfon de l’Esperança de Balears 971 46 11 12.

AFASIB Associació de referència a Balears per als supervivents del suïcidi: 657 716 340

Ángeles de Azul y Verde, quan la persona afectada pertany a les forces de seguretat: info@angelesdeazulyverde.org

En situació d'emergència es pot acudir a les Unitats d'Atenció específiques dels hospitals de referència de les Illes.