El grup de professionals de la Psicologia d'Emergències del COPIB ha atès 163 casos relacionats amb suïcidis a les Illes en els dos anys de pandèmia

Publicat el 24 de Gener de 2022

- La conducta autolítica és la primera causa d'activació dels psicòlegs i psicòlogues que integren el GIPEC IB 112 per davant dels accidents de trànsit

- La franja d'edats compreses entre 18 i 40 anys és el que ha experimentat un major increment de casos, representant el 39,2% de les activacions

- Els casos relacionats amb menors de 18 anys suposen ja un 4,2% de les intervencions

- El COPIB recorda a la ciutadania que poden sol·licitar atenció psicològica professional a l’112 davant una situació d'emergència personal i/o familiar

Els professionals del Grup d'Intervenció Psicològica d'Emergències, Catàstrofes i Crisis (GIPEC IB) del Col·legi Oficial de Psicologia de les Illes Balears (COPIB) han estat activats en 163 ocasions pel Servei d'Emergències de les Illes Balears 112 per a assistir en casos relacionats amb el suïcidi registrats en la comunitat autònoma durant els dos anys de pandèmia (2020 i 2021). Del total d'intervencions realitzades, 77 varen ser suïcidis consumats (19 dones i 58 homes) i 86 temptatives (24 dones i 62 homes). Per illes, Mallorca concentra el major nombre d'activacions del servei per aquest motiu amb 127 intervencions, seguit d'Eivissa, 22; Menorca, 13 i Formentera, 1.

Encara que en 2020, últim any de referència de les estadístiques oficials, l'INE va registrar un petit descens del nombre de suïcidis a Balears respecte a 2019, la coordinadora del GIPEC IB, Antònia Ramis, adverteix que les dades d'activació del grup suposen un increment del 7,3% del nombre d'intervencions relacionades pel mateix problema en el bienni anterior (2018-2019), quan es varen registrar 151 intervencions relacionades amb el suïcidi a les Illes. Aquestes xifres coincideixen amb el repunt de persones que han necessitat l'atenció d'un/a psicòleg/oga a nivell assistencial per ideació suïcida o temptatives, que no es comptabilitzen al país, i que advertia ja l'Observatori del Suïcidi de les Illes a l'octubre de 2020.

“El suïcidi no té gènere, ni edat, ni classe social. Ho confirmen les dades i el fet que les causes del comportament suïcida siguin nombroses, complexes i normalment multifactorials. Tots som vulnerables i vivim amb la possibilitat d'haver d'afrontar en algun moment de la nostra vida una crisi vital, perquè com a éssers humans som sensibles al sofriment psicològic i la situació actual de canvis i d'incertesa que estam vivint en tots els àmbits està afectant moltes persones que d'alguna manera han d'enfrontar-se a situacions inesperades i frustracions”, destaca Ramis.

Una anàlisi detallada dels casos en els quals el GIPEC IB ha estat activat en aquests dos últims anys revela que el comportament autolític i la consumació de la ideació suïcida continua sent més elevada en els homes que en les dones (120 i 43 casos respectivament), si bé és cert que en l'últim any s'ha detectat un augment de la conducta suïcida en la població femenina.

Respecte a la franja d'edat que presenta una major incidència de casos, el 68,7% de les intervencions realitzades (112 casos) afecten grups d'edats compresos entre els 18 i els 50 anys. La franja d'edat de 41 i 50 anys és la més colpejada, representant un 29,44% de les intervencions (48), si bé el col·lectiu de persones d'entre 18 i 40 anys és el que ha experimentat un major increment de casos, representant el 39,2% de les activacions. També preocupa l'augment de casos relacionats amb menors de 18 anys, que suposen ja un 4,2% dels casos.

Encara que les majors taxes de suïcidi s'han registrat sempre entre els homes d'edat avançada, en els últims mesos hem constatat un increment de temptatives i suïcidis consumats entre adolescents i joves. En aquests casos, el desig de morir sorgeix com a resposta a una crisi vital, sense necessitat que existeixi un problema de salut mental de base contràriament al que es pot pensar.

“En les edats més joves, les activacions estan relacionades amb ideació i temptatives de suïcidi, per la qual cosa és fonamental proporcionar una atenció psicològica adequada en aquest moment de crisi i de sensació de desemparament per haver d'afrontar una situació difícil ja sigui de caràcter personal, sentimental, familiar, laboral, econòmic, de salut, d'addiccions, etcètera”, explica Ramis. Per tot això, “ és important que la persona pugui expressar les seves emocions, sentiments i pensaments, que pugui compartir el seu descoratjament, donar sentit a les seves preocupacions i necessitats, rebre l'ajuda necessària i immediata per a orientar i acceptar possibles solucions i així recuperar la pròpia sensació de control”. L'objectiu és evitar que torni a intentar-lo, prevenint especialment que faci el següent pas i la ideació suïcida es converteixi en conducta suïcida, com està succeint. En la franja d'edat de 18 a 30 anys el nombre de casos es triplica i el percentatge d'activacions s'eleva al 20,2%”, lamenta la psicòloga.

Antònia Ramis recorda que darrere de cada persona amb idees suïcides es troba un dolor psicològic profund que la duu a pensar que treure’s la vida és l'únic recurs que li queda, és l'única sortida i solució per a deixar de sofrir. “El silenci, ocultar el suïcidi, contribueix al fet que persisteixi l'estigma i impedeix que les persones que sofreixen directament o indirectament les seves conseqüències expressin els seus sentiments i puguin rebre l'atenció adequada”.

El treball dels professionals de la Psicologia d'Emergències és fonamental tant en el moment en què es produeix una temptativa o es consuma un suïcidi, com en la postintervenció, realitzant un seguiment de les persones que han intentat treure’s la vida i, en el pitjor dels casos, el dels familiars que han perdut a un ésser estimat per aquest motiu. “Darrere de cada individu que se suïcida queda un extens entorn de familiars i amics el dol dels quals es veu aguditzat per les característiques que comporta aquesta mort, on la culpa, l'estigma i la incomprensió de l'entorn fa més difícil el procés. Els afins requereixen una atenció i una escolta activa especial per a poder afrontar aquest dolor, assimilar una pèrdua que no han pogut evitar, canalitzar aquestes ànsies de cercar respostes, treballant el perdó i la culpa”, conclouen.

24 hores d'atenció psicològica a la ciutadania

Des del COPIB recorden a la ciutadania que es pot sol·licitar atenció psicològica professional les 24 hores del dia telefonant a l’112 davant una situació d'emergència personal i/o familiar que pugui comportar un risc imminent per a la vida d'una persona.

Actualment, el GIPEC IB 112 està integrat per un total de 43 psicòlegs/ogues: 23 professionals treballen a Mallorca, 8 a Menorca, 8 a Eivissa i 2 a Formentera.

Els casos d'emergències per a la qual és requerida la intervenció dels professionals de la psicologia no han deixat d'augmentar des que el Grup va començar a treballar en 1998 en l'assessorament i gestió de les emergències extraordinàries i quotidianes en l'àmbit de la comunitat autònoma, oferint suport i acompanyament psicològic a les persones afectades per a afavorir el seu restabliment.