Manifest del COPIB en el Dia Mundial de la Salut Mental

Publicat el 10 de Octubre de 2022
Manifest del COPIB en el Dia Mundial de la Salut Mental

El COPIB advoca per protegir la salut mental infantojuvenil com a estratègia prioritària per a garantir el benestar emocional de les persones al llarg de tota la vida

El Col·legi Oficial de Psicologia de les Illes Balears (COPIB) advoca per protegir la salut mental infantojuvenil com a estratègia prioritària per a garantir una bona salut emocional de les persones al llarg de tota la vida. Amb aquesta finalitat, el Col·legi fa una crida no només a les institucions, sinó a tota la ciutadania, perquè concedeixin el valor que té a la salut mental en el desenvolupament dels menors, trencant estigmes i afavorint una millor comprensió de la salut mental; millorant la inversió en prevenció i tractaments que cuidin en positiu la salut mental des de la infància, i desenvolupant programes que impulsin factors de protecció a nivell global per a disminuir l'impacte dels trastorns mentals en les edats més joves.

Amb motiu de la commemoració del Dia Mundial de la Salut Mental el dilluns 10 d'octubre, i en paral·lel a la campanya de la Confederació Salut Mental Espanya ‘Dona-li un like a la salut mental. Pel dret a créixer en benestar’, el COPIB posa el focus enguany en la infància i la joventut, dos grups de població la salut mental dels quals estava molt afectada abans de la COVID-19 i que després de la pandèmia han vist agreujada la seva situació, tal com s'adverteix en l'informe d'UNICEF ‘Estat mundial de la infància 2021. En la meva ment: promoure, protegir i curar la salut mental dels nins’.

Les dades recollides en el document mostren la situació crítica que viuen els/les joves: entre un 10 i un 20 % de nins/es té un problema relacionat amb la salut mental; el suïcidi és la segona causa de mort entre els joves d'entre 15 i 19 anys; 1 de cada 5 joves d'entre 15 i 24 anys sovint se sent deprimit o té poc interès a fer les coses. Així mateix, 1 de cada 7 nins s'ha vist afectat negativament per la situació de confinament, sent l'impacte en la seva educació notable. El cost personal d'aquests problemes en termes de discapacitat, problemes de salut, progrés educatiu i personal i pèrdua de vida laboral és incalculable, i en termes econòmics es calcula en més de 390 mil milions de dòlars.

Lectures recomanades de la Biblioteca Digital del COPIB amb motiu de la commemoració del Dia Mundial de la Salut Mental

Els problemes més notables relacionats amb la salut mental en aquestes edats, són trastorns de la conducta alimentària (TCA), depressió, ansietat, autolesions, ideacions i temptatives de suïcidi, entre d’altres. Així mateix, l'estrès generat per la incertesa de la pandèmia i la crisi econòmica associada, també ha afectat la població infantojuvenil, augmentant els seus nivells d'ansietat, por i preocupació davant el futur. En les Illes, aquests efectes es varen veure reflectits en indicadors de pobresa, de maltractament i de salut mental, amb un augment d'ingressos relacionats amb la conducta autolítica i TCA.

Tenint en compte que gairebé la meitat dels trastorns mentals es desenvolupen abans dels 18 anys d'edat, i que s'estima que 1 de cada 100 nins tenia un problema de salut mental a Espanya, en 2017, des del COPIB incideixen en la importància de centrar els esforços en la prevenció, en el diagnòstic precoç i a afavorir l'accés a una atenció especialitzada de qualitat als nins i nines que es troben en risc degut a problemes de salut mental preexistents, que prioritzi el tractament psicològic i eviti la medicalització.

Així mateix, d'acord amb l'informe d'UNICEF, que també explora les causes associades a la presència de trastorns mentals en la infància, considera necessari abordar la problemàtica des d'un enfocament biopsicosocial, que permeti incidir en els factors estressants de major risc per a desenvolupament de trastorns mentals: factors genètics units a les experiències vitals negatives (per exemple, d'abús o violència), la falta d'un adequat suport familiar i social o un entorn associat a pobresa i discriminació, entre d’altres.

Des del COPIB conclouen que una salut precària durant la infància i l'adolescència augmenta les possibilitats de desenvolupar problemes psicològics a curt i llarg termini amb costs personals i econòmics per a la societat. Per això és important treballar de manera coordinada i col·laborativa en la protecció de la salut mental infantojuvenil: desenvolupant estratègies de prevenció primària, informant i formant als pares per a millorar el benestar psicològic i el desenvolupament cognitiu de nins i adolescents, millorant els canals per a la detecció precoç dels trastorns i garantint recursos assistencials pròxims i ben dotats.