
Quins errors es cometen en la comunicació d'un suïcidi en els primers moments? Quins són els senyals d'alarma de risc imminent que han de tenir-se en compte? Com validar la ideació suïcida? Amb l'objectiu de respondre amb claredat a aquestes i altres preguntes, i revisar els procediments de la intervenció que es realitza en contexts de crisis suïcides, el COPIB va celebrar els passats dies 14 i 15 d'octubre una formació específica presencial, que va comptar com a docent amb l'especialista Pedro Martín-Barrajón i que va reunir una vintena de professionals de la psicologia d'emergències i persones interessades en reforçar els seus coneixements en aquesta àrea.
Els casos relacionats amb suïcidis consumats i temptatives de suïcidi s'han convertit en els últims temps en la principal causa d'activació dels/de les professionals que integren el Grup d'Intervenció Psicològica en emergències i catàstrofes (GIPEC IB), com proven les 266 activacions ateses entre gener de 2019 i juny de 2022.
En tots aquests casos, l'objectiu de la intervenció que realitza el/la psicòleg/oga d'emergències cerca minimitzar el risc de suïcidi i l'impacte psicològic del succés en els supervivents i intervinents, així com promoure el restabliment del nivell de funcionament previ dels professionals que intervenen en aquesta mena de successos.
Martín-Barrajón, expert en psicologia d'emergències i catàstrofes pel Consell General de la Psicologia d'Espanya i responsable de la Xarxa Nacional de Psicòlegs per a la prevenció del suïcidi Princesa 81, va desplegar al llarg de dues sessions un complet i interessant programa de continguts amb la finalitat de dotar a les/els assistents de les estratègies necessàries per a intervenir de manera immediata amb persones que travessen per una situació de risc suïcida, en un context especialment complex i molt habitual com el de la urgència i emergència extrahospitalària.
L'especialista va avançar en l'exposició teoricopràctica dels continguts, oferint explicacions precises sobre factors de risc i precipants de la conducta suïcida en la població general i segons grups d'edat, i proposant treballs amb casos pràctics per a facilitar l'aprenentatge i la detecció de senyals de risc imminent (conductes de tancament), a més de pautes d'avaluació, intervenció i negociació en conductes suïcides en curs (presencial i telefònica).
Així mateix, el curs va dedicar una part del programa a la postvenció amb els supervivents del suïcidi (familiars, testimonis i afins) que va permetre analitzar, entre altres qüestions, l'actuació immediata després d'un suïcidi consumant amb familiars: què dir i què no; atenció psicològica d'inici del dol per suïcidi i característiques especials del procés. En aquest apartat, Martín-Barrajón va facilitar eines per al maneig de diferents respostes d'afrontament per part dels afectats i supervivents (maneig de crisi d'ansietat, comunicació de males notícies per defunció –presencial i telefònica- amb adults i amb nins, trauma acumulatiu, etcètera).
112 psicòleg/oga d'emergències 24 hores