El COPIB destaca el valor de la mesura, pionera en l'àmbit educatiu estatal, que assegura la presència de 39 professionals de la Psicologia als centres de secundària de la comunitat
L'objectiu principal és impulsar mesures vinculades a la prevenció, protecció i promoció de la salut mental i el benestar emocional de l'alumnat
La Conselleria d'Educació i Universitats i la Conselleria de Salut, juntament amb el Col·legi Oficial de Psicologia de les Illes Balears (COPIB), han establert les bases perquè tots els centres d'educació secundària (IES), els centres integrats de formació professional (CIFP) i els centres d'educació especial (CEE) de les Illes Balears comptin amb la presència d'un professional de la Psicologia durant el curs 2024-2025.
La iniciativa, pionera en l'àmbit educatiu estatal, es va presentar el passat dimecres 4 de setembre en una roda de premsa en la qual varen intervenir el conseller d'Educació i Universitats, Antoni Vera; la consellera de Salut, Manuela García; la directora general de Primera Infància, Atenció a la Diversitat i Millora Educativa, Neus Riera; la doctora Isabel Flórez, directora de l'Institut Balear per a la Salut Mental de la Infància i l'Adolescència; i el degà del Col·legi Oficial de Psicologia de les Illes Balears, Javier Torres.
En concret, una plantilla integrada per 39 professionals de la Psicologia treballarà enguany, repartint-se entre els 11 CIFP, els 70 IES i el centre d'educació especial que hi ha a les Illes Balears, per impulsar mesures vinculades a la prevenció, protecció i promoció de la salut mental i el benestar emocional que afavoreixin la convivència positiva i el reforç emocional de l'alumnat, a partir de les necessitats detectades en els centres. Així mateix, les funcions dels psicòlegs també contemplen línies d'actuació adreçades als equips educatius i a les famílies.
La figura del psicòleg educatiu serà compartida entre diversos centres, en base a criteris com la quantitat d'alumnes dels centres o la quantitat de protocols oberts a cada centre. La inversió total d'aquesta mesura per al curs 2024-2025 és d'aproximadament 2 milions d'euros que costeja íntegrament la Conselleria d'Educació.
Per illes, Mallorca disposarà de 30 psicòlegs (51 IES, 9 CIFP, 1 CEE); Menorca, en tendrà 3 (1 CIFP, 7 IES); i Eivissa i Formentera, en tendran 6 (12 IES, 1 CIFP).
El degà del COPIB va valorar la incorporació de professionals de la Psicologia als centres d'educació secundària i centres integrats de formació professional com "un avenç cabdal i necessari per abordar les creixents problemàtiques psicològiques que afecten joves i adolescents a la nostra comunitat autònoma".
Sense cap dubte, aquesta mesura, pionera a l'Estat, "reflecteix un compromís seriós i ferm del Govern de les Illes Balears d'enfrontar els problemes psicològics i emocionals que, tot i que coneguts des de fa temps, han estat insuficientment atesos fins ara".
Torres va matisar que "si bé és cert que no hem de psicopatologitzar els nostres menors i adolescents, no podem obviar la realitat que ens trobam a dia d'avui als centres educatius: ansietat, trastorns de l'estat d'ànim, falta de motivació, trastorns de la conducta alimentària, addiccions de tota mena, incloses les noves tecnologies, manca d'habilitats socials i comunicatives, dificultats en la gestió dels conflictes i en les relacions personals, manca d'educació emocional, manca d'autoestima, situacions d'assetjament...".
En aquest context, "si volem prevenir que en el futur es desenvolupin o cronifiquin patologies en l'esfera psicològica del col·lectiu de menors i adolescents, la millor estratègia de salut global que pot impulsar l'administració autonòmica es fonamenta en la intervenció, l'educació i la promoció d'hàbits saludables protectors", va assegurar Torres.
El degà del COPIB va recordar que l'adolescència és una etapa de vulnerabilitat psicològica on augmenta la probabilitat de desenvolupar problemes emocionals, però també és el moment on es poden adquirir capacitats d'afrontament. "Atès que l'entorn educatiu és l'espai en el qual joves i adolescents es desenvolupen, conviuen, socialitzen i on els ocorren gran part de les coses que per a ells són importants, la incorporació de psicòlegs amplia considerablement l'abast de les intervencions que estan preparats per a realitzar, permetent un abordatge més integral i preventiu", va assegurar.
Torres va posar en valor la feina feta per l'equip de les conselleries d'Educació i de Salut per posar en marxa la mesura aquest curs, "que es planteja com un repte", i va expressar la seva confiança que “el nombre de professionals pugui augmentar-se progressivament" per arribar també als centres de Primària.
Competències i funcions del/de la psicòleg/oga educatiu/va
Les funcions dels professionals de la Psicologia que atendran els centres de secundària durant aquest curs escolar se centraran en tres línies bàsiques: cap a l'alumnat, cap a l'equip educatiu i cap a les famílies dels alumnes. Des de la Conselleria d'Educació i Universitats, la Conselleria de Salut i el COPIB s'ha vetllat en tot moment perquè les funcions dels orientadors educatius, les dels professionals de l'IBSMIA i les de la nova figura dels psicòlegs educatius siguin compatibles.
Els psicòlegs educatius oferiran espais d'escolta, acompanyament, ajuda o intervenció a l'alumnat en situacions de risc i malestar emocional, llevat dels casos amb protocol de risc autolític activat que s'emmarquen en el conveni actiu amb el COPIB per a aquests casos específics.
A més, els psicòlegs educatius entrenaran els adolescents en la gestió emocional positiva o en tècniques relacionals com les habilitats socials o la resolució de conflictes, entre altres funcions.
Pel que fa a la relació amb l'equip educatiu, els psicòlegs educatius establiran espais i rutes d'estreta coordinació amb els serveis d'orientació del centre per afavorir l'intercanvi correcte d'informació. També col·laboraran amb els serveis d'orientació en el disseny i aplicació de programes de prevenció quant a la gestió emocional i la convivència positiva i també en la proposta d'activitats formatives per al professorat, enfocades a la prevenció de la salut mental i el benestar emocional en l'àmbit educatiu.
En la relació amb les famílies, els psicòlegs, les acompanyaran i oferiran espais d'escolta, ajuda o intervenció psicològica, si cal, exclosos també els casos amb protocol de risc autolític activat. A més, entre altres funcions, col·laboraran també amb els serveis d'orientació del centre en propostes d'activitats formatives i informatives per a les famílies quant a la prevenció de la salut mental i la convivència positiva.
Tots els casos que detectin seran avaluats per un equip de coordinació i gestió de casos de salut mental, que ha estat creat recentment per aquesta Direcció General, que està format per quatre professionals amb l'objectiu de poder derivar els escolars afectats al recurs assistencial més idoni. Aquesta iniciativa s'avaluarà per comprovar si s'han assolit els objectius marcats a l'hora de posar-la en marxa: que actuï com a filtre per prevenir aquests trastorns mentals i evitar que acabin en les consultes psiquiàtriques.
Des de l'Institut per a la Convivència i l'Èxit Escolar, dependent de la Direcció General de Primera Infància, Atenció a la Diversitat i Millora Educativa de Conselleria d'Educació s'estan realitzant una sèrie de formacions per als psicòlegs educatius i per als orientadors per tal d'estar preparat per a l'inici del nou curs escolar.
