Especialitat en Psicologia Clínica i PIR
Què és l'especialitat en Psicologia Clínica?
La Psicologia Clínica és l'especialitat sanitària de la Psicologia que s'ocupa dels processos i fenòmens psicològics i relacionals implicats en els processos de salut-malaltia dels éssers humans, i l'acompliment professional dels quals a Espanya recau en la figura del Psicòleg Especialista en la Psicologia Clínica (PEPC).
Segons la legislació vigent (Reial decret 2490/1998, de 20 de novembre i Ordre SAS/1620/2009, de 2 de juny), el PEPC és l'únic professional sanitari de la Psicologia que és competent per a assumir i exercir les funcions de promoció, prevenció, avaluació, diagnòstic i tractament de qualsevol problemàtica o trastorn de salut mental en l'àmbit clínic-assistencial, desenvolupant les seves activitats en entorns sanitaris i sociosanitaris públics i privats, i en totes les etapes o fases del cicle vital.
A més, el PEPC té la categoria A1 de Llicenciats/des Sanitaris/àries, per la qual cosa es considera Facultatiu Especialista d'Àrea (FEA), Facultatiu Especialista (FE) i Llicenciat Especialista (LE) segons el Reial decret 184/2015, de 13 de març, estant equiparat en funcions i remuneració a altres Llicenciats/des Sanitaris/àries especialistes (metges/ses, farmacèutics/ques, etc.).
Actualment l'única via d'obtenció del títol de PEPC és la Formació Sanitària Especialitzada (Reial decret 2490/1998, Ordre Ministerial 2002 i Reial decret 654/2005).
Com s'accedeix a la formació?
El requisit bàsic per a l'accés a la Formació Sanitària Especialitzada és estar en possessió del Grau o Llicenciatura en Psicologia. Una vegada acabada la carrera universitària és necessari realitzar una prova d'accés a nivell nacional i obtenir una plaça per a cursar una formació reglada i remunerada de 4 anys en el Sistema Nacional de Salut. Als especialistes que cursen aquesta formació se'n diu PIR: Psicòleg/oga Intern/a Resident.
Per a això, el Ministeri de Sanitat convoca anualment (habitualment al setembre) una prova d'accés que sol realitzar-se en el primer trimestre de l'any següent. El format de la prova d'accés ha anat variant durant els anys, actualment consisteix en un examen tipus test de 200 preguntes (més 10 de reserva) amb 4 opcions de resposta, i té una durada de 4 hores i mitja. Es tracta d'una prova selectiva altament competitiva a causa de la ràtio entre les places ofertes i el nombre d'opositors. Habitualment els estudiants recorren a una acadèmia per a la preparació de l'examen (per a més informació vegeu els enllaços d'interès al final del text).
Per a obtenir la qualificació final es tenen en compte el resultat de l'examen (90%) i la mitjana de les qualificacions del grau universitari (10%). Les places ofertes per a l'última convocatòria (2022-2023) són 231, de les quals 6 s'ofereixen a les Illes Balears i es distribueixen entre l'Hospital Universitari Son Espases (3 places), l'Hospital Universitari Son Llàtzer (2 places) i l'Hospital Comarcal d'Inca (1 plaça).
En què consisteix la formació?
Es tracta d'una formació reglada de 4 anys de durada, durant els quals el/la resident realitza funcions pròpies de l'especialitat sota supervisió dels professionals especialistes i amb un nivell de responsabilitat creixent al llarg del procés formatiu. Les unitats i programes on el resident realitza les seves funcions estan contemplats en el programa formatiu de l'especialitat reflectit en el BOE, no obstant això aquest programa pot tenir característiques particulars depenent de l'hospital i de la comunitat autònoma. Existeix també la possibilitat de realitzar alguna de les rotacions del programa formatiu fora de la unitat docent a la qual pertany la plaça, tant dins d'Espanya com en qualsevol país estranger, la qual cosa permet al/a la resident formar-se en algun camp específic que sigui del seu interès.
Algunes de les principals unitats o dispositius per on el/la resident realitza la seva formació són: Unitat de Salut Mental d'Adults, Unitat de Salut Mental Infanto-Adolescent, Hospital de Dia; Unitat d'Hospitalització Breu, Programa d’Interconsulta i Enllaç, Unitat Comunitària de Rehabilitació, Unitat de conductes Addictives, Programa d'Atenció Especialitzada als Trastorns de la Conducta Alimentària, etc.
A més del treball assistencial existeixen programes de Formació Teòrica (que varien en funció de la plaça) que han de constituir entre el 15% i 20% del temps total del programa formatiu, i que solen consistir en sessions clíniques i bibliogràfiques, tallers i classes.
El programa formatiu també permet continuar la formació universitària de postgrau, ja que en haver superat almenys dos anys de la formació PIR es pot accedir a un programa de doctorat (Reial decret Reial decret 99/2011, de 28 de gener).
Els 4 anys de formació com a PIR són remunerats amb 14 pagues anuals, variant la quantia en funció de la comunitat autònoma i de si es realitzen hores d'Atenció Continuada (hores extra on el resident participa en diferents programes assistencials).
En què es diferencia el Màster en Psicologia General Sanitària (MPGS) d'aquesta formació?
El MPGS es tracta d'una formació via màster, per la qual cosa la via d'accés depèn de les universitats i és necessari pagar per a realitzar-la. La durada és d'1 any i mig a 2 anys, amb una càrrega teòrica d'uns 48 crèdits ECTS, una càrrega pràctica d'uns 30 crèdits ECTS, i un Treball de Fi de Màster amb càrrega de 12 crèdits ECTS. Aquesta formació permet obtenir el títol de Psicòleg/oga General Sanitari/ària (PGS).
Respecte als contexts d'intervenció, els PGS no podran dur a terme la seva activitat professional en centres, establiments i serveis del Sistema Nacional de Salut o concertats amb ell (Disposició addicional setena de la Llei 33/2011, de 4 d'octubre, General de Salut Pública), a diferència dels PEPC.
Parlam per tant d'una formació habilitant amb predomini de la càrrega teòrica, de caràcter generalista, que atorga una titulació sanitària però no aporta les competències associades a una especialitat regulada de la psicologia, tal com es detalla en la Llei General de Salut Pública (Llei 33/2011, del 4 d'octubre): Disposició addicional setena. Regulació de la psicologia en l'àmbit sanitari.
“De conformitat amb el que es preveu en l'article 6.4 de la Llei 44/2003, de 21 de novembre, correspon al Psicòleg General Sanitari, la realització de recerques, avaluacions i intervencions psicològiques sobre aquells aspectes del comportament i l'activitat de les persones que influeixen en la promoció i millora de l'estat general de la seva salut, sempre que aquestes activitats no requereixin una atenció especialitzada per part d'altres professionals sanitaris.”
Quines sortides professionals té?
Després d'obtenir el títol de PEPC, hom pot ocupar llocs de treball en establiments o institucions públiques i/o privades amb tal denominació, així com exercir per compte propi en l'àmbit privat.
Actualment, l'oferta d'ocupació per a PEPC és elevada, trobant una taxa de desocupació molt baixa tant a nivell autonòmic com a nivell nacional.
Enllaços d’interès:
- Especialitat de Psicologia clínica al BOE
- Darrera convocatòria de la prova d’accés a la Formació Sanitària Especialitzada al Ministeri de Sanitat
- ForoPir (Fòrum de referència amb informació sobre l'examen i les acadèmies, materials i bibliografia).
- Asociación Nacional de Psicólogos Clínicos y Residentes (ANPIR)
- Guía itinerario formativo tipo de la especialidad de Psicología Clínica en las Islas Baleares
Contactes d’interès:
- Grup de Treball de Psicologia Clínica en el Sistema Nacional de Salut del COPIB: gtpsicologiaclinicasnscopib@cop.es
- ANPIR: anpir@anpir.org
Notícies d’interès:
- INFOCOP - Consell General de la Psicologia: La escasez de psicólogos especialistas en el SNS y las largas listas de espera: un problema en España, según un informe
- Fundación Civio: https://civio.es/medicamentalia/2021/03/09/acceso-a-la-salud-mental-en-europa-espana/