Milers de menors de Balears es preparen per debutar en el sistema escolar la setmana vinent, un moment decisiu en les seves vides que posarà a prova la seva capacitat d'adaptació a un nou entorn. Amb l'objectiu de facilitar la ràpida adaptació dels més petits a la seva nova situació, el Collegi Oficial de Psicologia de les Illes Balears (COPIB) aconsella als progenitors avançar-se al moment mostrant confiança, transmetent motivació i entusiasme pel canvi i fent partícips als menors de tots els preparatius per crear un clima de confiança que els ajudi a exterioritzar els seus pensaments.
Marta Huertas, responsable de la vocalia de Psicologia Educativa del COPIB, explica que el debut escolar dels petits “suposa un canvi molt important per al nin. És la seva sortida al món, deixa les relacions familiars i uns espais que coneix, on se sent segur, per trobar-se a un altre espai, amb adults desconeguts i amb altres nins. Se sent tot sol, abandonat, amb por”, indica la vocal del COPIB.
La psicòloga recorda que existeixen diferents recursos que faciliten el procés d'adaptació dels menors a la nova circumstància de forma natural. Gestos senzills com “avançar-se a l'inici de les classes passejant davant del collegi, conversar amb el menor explicant-li què és aquest edifici i allò que farà allí, i fer partícips als petits de tots els preparatius que comporta l'inici d'un curs escolar són accions que permeten crear un clima de confiança que permeten verbalitzar als nins i nines allò que estan pensant: les seves pors, les seves inquietuds, els seus dubtes... D'aquesta manera –afegeix Huertas- els pares i mares poden actuar en conseqüència.”
Una vegada iniciat el curs, altres factors clau que destaca la psicòloga per facilitar el procés d'adaptació del menor exigeixen la implicació específica dels progenitors. Si important és una bona planificació i l'ambient en el qual es prepara l'inici del curs, més important és que els adults no transmetin angoixa o estrès per aquest moment. És fonamental que transmetin confiança. “Acomiadar-se sempre del nin amb tranquillitat, seguretat i alegria. No anar-se mai d'amagat, però tampoc perllongar el comiat per no transmetre al nin l'angoixa que també pot estar vivint el progenitor per la separació. “Si el nin percep que els pares estan trists, el lògic és que pensi que quedar-se en aquell lloc no ha de ser bo. Tampoc és bona l'opció de ‘aquí te'l deix’ o ‘me'n vaig perquè no puc veure'l plorar’ i, per descomptat, no mentir mai al menor amb frases tòpiques com: 'vaig a cercar el cotxe i ara torn'”, matisa Huertas. La vocal de Psicologia Educativa del COPIB recorda també que “permetre durant els primers dies que el nin o nina dugui a classe el seu ‘objecte de consol’ li donarà seguretat i el reconfortarà si se sent trist”.
En recollir-lo, l'especialista aconsella “donar-li totes les mostres d'afecte i romandre una estona al centre parlant amb l'educador amb un somriure, “que el nin vegi i senti feliç al seu pare o mare”. Ja durant l'horabaixa, “parlar amb el nin o nina del collegi. Interessar-se pels seus companys i allò que han fet mentre juguen amb ells. D'aquesta forma, el petit s'adonarà que no ha perdut res i que suma tot allò que de divertit té l'escola”.
Respecte a com i durant quant temps pot afectar aquest canvi, l'especialista en Psicologia infantil assegura que “el normal és que el nin o nina tardi uns dies o una setmana a adaptar-se a les noves circumstàncies. Durant aquest temps, els pares han d'estar pendents de com evoluciona. Escoltar les indicacions del centre i confiar en l'equip educatiu sobre dubtes o si s'observen canvis en el petit les primeres setmanes: més plorador i irritable, problemes amb el son, dolors de panxa, etcètera. Si adverteix que tarda molt a adaptar-se o que la seva actitud empitjora és aconsellable parlar amb l'educador per analitzar què està passant i cercar solucions o demanar ajuda a un professional especialista en psicologia infantil”, conclou Marta Huertas.
Junta de Govern del COPIB
