Des del Col·legi Oficial de Psicologia de les Illes Balears (COPIB) volem recordar que tal com es recull en el Conveni d'Istanbul, considerat com el marc jurídic més complet per combatre la violència contra nines i dones, es defineix legalment la violació com les relacions sexuals sense consentiment. En una societat en la qual existeix una violència estructural contra la dona, el debat sobre la intimidació propicia la idea de la responsabilitat de la víctima a l'hora de protegir-se de la violació i distreu el focus sobre el veritable agressor.
Aquest Conveni va ser ratificat en 2014 per l’Estat espanyol, un país en el qual es denuncia una violació cada vuit hores, indicador de la situació de violència estructural que pateix la dona i que té en aquest tipus d'agressions la seva expressió més extrema, estigmatitzant i violenta. La intimidació i la violència no s'exerceixen únicament de forma expressa, sinó que és més que suficient la posició estructural de força de l'home. La nostra societat ha de progressar i anar més enllà de qüestionar a les víctimes i no als agressors, ja que es perpetuarà aquesta situació i es dissuadirà la denúncia, la no identificació de les agressions sexuals tant per la víctima (que es culpabilitzarà) i per l'agressor (que ho justificarà). Així que, com a societat, hem de traslladar un missatge de condemna sense pal·liatius cap als qui exerceixen la violència sexual, en qualsevol de les seves formes, i de suport a les víctimes.
La violència no s'exerceix únicament a través de la força física i el dany no és simplement dolor. L'argumentació recollida en la sentència feta pública en el cas conegut com "La Manada", especialment en el vot particular, naturalitza la violència sexual i descarrega l'enjudiciament en el comportament de la víctima (abans, durant i després de l'agressió). Aquesta sentència és una clara reculada en la lluita per la igualtat entre homes i dones; s'omet la violència estructural contra la dona i es tracta de forma aïllada, sense entendre que forma part d'un sistema que legitima la dominació d'un gènere sobre l'altre.
Una sentència sempre arriba tard per a la víctima: és necessari prevenir i educar des de la infància sobre sexualitat, què és violència sexual i què és agredir. Internet ha facilitat exponencialment l'accés, cada vegada més precoç, a contingut pornogràfic i, a més, extremadament violent. Això implica que els joves, homes, construeixen la seva sexualitat a través de la objectualització de la dona, amb conductes masclistes i agressives que se sustenten en una societat patriarcal que li atorga una posició privilegiada.
Necessitam prevenir en totes les etapes educatives. I és imprescindible la formació en perspectiva de gènere dels i de les professionals que treballen en el sistema públic, especialment de la Justícia, de la Sanitat, de l'Educació i dels Serveis Socials. Perquè el fet d'ignorar el que implica la discriminació de la dona situa en una posició d'absoluta injustícia i indefensió a la meitat de la població.
Junta de Govern del COPIB.
Palma, 27 d’abril de 2018.
