El Col·legi Oficial de Psicologia de les Illes Balears (COPIB) vol adherir-se a la denúncia que s'ha fet des del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya en què s'alerta de l'escàs nombre de psicòlegs que tenim en el Sistema Públic de Salut Nacional. Mentre que la ràtio Europea és de 18 psicòlegs per 100.000 habitants, a Espanya tenim tan sols 4,5 psicòlegs per cada 100.000 habitants. De fet, un informe del Senat sobre els recursos humans en el sistema sanitari en el 2010 reconeixia una mancança de fins a 7.200 psicòlegs clínics.
Des del COPIB s'insisteix en la necessitat d'incorporar psicòlegs clínics en el sistema públic de salut, especialment en centres d'Atenció Primària. La figura del psicòleg clínic d'AP no existeix a Balears, com no existeix en la majoria de CC AA del nostre país.
Aproximadament una de cada tres de les consultes diàries que es realitzen als centres d'Atenció Primària estan relacionades directa o indirectament amb problemes d'ansietat, depressió o somatitzacions. La sobrecàrrega assistencial, l'escassetat de temps dels metges d'atenció primària juntament amb la falta de coneixements específics per detectar i tractar desordres emocionals, fa que s'acabi medicant i psicopatologizant situacions de la vida quotidiana.
És un fet el que any rere any augmenta el consum de psicofàrmacs, especialment ansiolítics i antidepressius. L'abús de medicació juntament amb la falta de tractament efectiu sovint acaba cronificant i agreujant el problema. Un elevat percentatge de baixes laborals està relacionat amb problemes de salut mental. Entre les malalties de caràcter psicològic, la depressió és la major causa d'anys viscuts amb discapacitat a nivell mundial.
El tractament farmacològic de reaccions normals davant situacions estressants, situacions de la vida quotidiana, afecta a tots. Genera en la persona afectada una sensació de falta de recursos i indefensió. Genera en el professional sensació d'ineficàcia i frustració en veure que el problema es cronifica. Genera en el sistema de salut i a tota la població una sobrecàrrega per l'elevada despesa pública que provoca aquesta situació.
És inqüestionable que ha de ser un dret de la ciutadania el tenir accés a teràpies psicològiques. Els psicòlegs sabem i podem intervenir de forma efectiva. Projectes en altres països com Estats Units o Anglaterra han demostrat la major eficàcia i eficiència del tractament psicològic o combinat enfront de l'exclusivament farmacològic en persones amb problemes d'ansietat o depressió.
Està demostrat que la inserció del psicòleg als centres de salut beneficiaria així mateix a tots els implicats. Amb això s'augmentaria la capacitació del pacient, normalitzant processos adaptatius normals, evitant l'estigmatització i retornant-li els propis recursos personals en l’afrontament de problemes de la vida diària, a més alliberaria als professionals, en reduir la càrrega assistencial, disminuint la probabilitat de burn-out dels mateixos, i es generaria un important estalvi en el sistema sanitari, atès que en disminuir els pacients de porta giratòria es redueixen costs econòmics, en tenir un efecte directe sobre les baixes laborals i la reducció en el consum abusiu de fàrmacs. A nivell social, s'ajudaria a la reinserció laboral i social, augmentant el sentiment de benestar en la població general i prevenint l'aparició de trastorns mentals més greus.
Des del COPIB, difícilment podem entendre i menys justificar la falta de professionals de la psicologia clínica en el Sistema Públic de Salut, tret que sigui a causa d'interessos ocults que permetin afavorir, des d'un model exclusivament biomèdic, a les multinacionals farmacèutiques, potenciades des de les altes instàncies administratives o directament pels responsables polítics del nostre sistema sanitari.
Palma, a 22 d'abril de 2015
Junta de Govern del COPIB.