COMUNICAT DE PREMSA DEL COPIB: La intervenció psicològica en catàstrofes no és un caprici

La societat actual es troba molt sensibilitzada per l'impacte de la darrera catàstrofe aèria. Emperò a la cobertura informativa dels mitjans de comunicació sobre totes les catàstrofes en general hi trobam quelcom comú: es fa referència als psicòlegs que atenen als afectats i/o familiars.

Actualment, ja és impensable la gestió d'una catàstrofe sense l'ajuda de psicòlegs. El Col·legi Oficial de Psicologia de les Illes Balears disposa d'un equip de 70 professionals qualificats i amb experiència en situacions difícils i complicades, com ara el maneig del comportament alterat dels grups, conductes de pànic, maneig d'informació a la població, comunicació de defuncions, entre d’altres.

Els psicòlegs no feim teràpia en el lloc de la catàstrofe, però podem ajudar a les persones a recolzar-se en la seva pròpia fortalesa interna amb la finalitat d'iniciar el procés de recuperació després de la catàstrofe. Els psicòlegs ajudam als qui es troben en el lloc de la catàstrofe a desenvolupar les seves habilitats de resiliència i així passar de sentir-se víctimes desesperançades a supervivents amb una visió realista en relació amb les seves perspectives. Els psicòlegs no podem evitar les escenes de dolor, ni les manifestacions de ràbia o indignació, però podem canalitzar-les i esmorteir-les. No podem eliminar el dolor que un familiar sent per un ser estimat que ha mort, però podem acompanyar-lo i ajudar a travessar aquests moments amargs, podem fer-li comprendre allò que li està ocorrent i, sobretot, escoltar-lo.

Les institucions han d’assumir d’una vegada per totes l'important paper que té el psicòleg en una catàstrofe. El problema que ens trobam avui en dia és que els responsables només ‘ens activen’ quan hi ha un avís d'emergència o quan s'ha produït una catàstrofe però en els períodes de ‘calma’, aquests mateixos s'obliden de nosaltres. Mentrestant, els psicòlegs seguim preparant-nos -per pròpia iniciativa- amb pràctiques, simulacres, reunions i formació contínua autofinançada per poder oferir una ajuda de qualitat als possibles afectats.

Ens demanam: Per què hi ha tanta reticència a incloure'ns en els plans d'emergència? Per què hi ha tanta reticència a professionalitzar l'actuació del psicòleg en emergències?

Emperò, això sí, quan ens activen, sempre hi ha un responsable polític que al·ludeix a nosaltres com “els nostres psicòlegs” o com “l’encomiable i imprescindible labor dels psicòlegs”.

Reflexionem-hi, sobre això.

Palma, 26 de març de 2015
Junta de Govern del Col·legi Oficial de Psicologia de les Illes Balears.