COMUNICAT DE PREMSA: El COPIB advoca per acabar amb la bretxa que separa a les persones amb trastorns mentals dels serveis de salut que necessiten

COMUNICAT DE PREMSA: El COPIB advoca per acabar amb la bretxa que separa a les persones amb trastorns mentals dels serveis de salut que necessiten

Amb motiu del Dia Mundial de la Salut Mental celebrada el passat dia 7 d'abril, el Col·legi Oficial de Psicologia de les Illes Balears (COPIB) advoca per posar fi a la bretxa que separa a les persones amb trastorns mentals dels serveis de salut que necessiten. La institució col·legial fa una crida a les administracions competents perquè no es demori l'engegada de serveis d'atenció psicològica als centres d'atenció primària, amb l'objectiu d'oferir suport des del primer moment a les persones afectades per aquest tipus de malalties, especialment desordres emocionals, facilitant l'accés al tractament que precisen per viure una vida plena i saludable.

'Depressió: parlem' és el lema de la campanya que promou aquest any l'Organització Mundial de la Salut (OMS), les estimacions de la qual indiquen que la depressió és la principal causa de problemes de salut i discapacitat a tot el món. Més de 300 milions de persones viuen amb depressió, un increment de més del 18% entre 2005 i 2015. Afecta a tot tipus de persones, sense importar edat, sexe i condició, i no només danya les relacions, sinó que interfereix en la capacitat de les persones en el desenvolupament de les seves funcions diàries. No obstant això, amb un tractament adequat es pot superar. Per aquest motiu, és important que les persones amb depressió cerquin i obtinguin ajuda.

Els/les professionals de la psicologia de les Illes opinen que les xifres publicades exigeixen la revisió urgent de les polítiques de salut mental i un major esforç econòmic de totes les administracions per tractar a les persones que sofreixen algun tipus de trastorn mental i/o desordre emocional amb la urgència que mereixen. A Balears, el COPIB defensa la introducció del servei psicològic als centres d'atenció primària, tal com ja preveuen els plans de Salut Mental d'altres comunitats autònomes. Sobre aquest tema, els grups parlamentaris també s'han mostrat sensibles a afavorir la introducció del servei psicològic als centres de salut. Des de la institució col·legial consideram que és el moment de col·laborar perquè aquesta voluntat es materialitzi en accions específiques que arribin i beneficiïn a la ciutadania.

El COPIB incideix que la falta de suport a les persones que pateixen desordres emocionals, juntament amb la por a l'estigma, impedeixen que molts accedeixin al tractament que necessiten. Una de les barreres per cercar tractament són els prejudicis i la discriminació. L'AP és la porta d'accés del pacient al sistema sanitari i on solen assistir-se per vegada primera la majoria dels desordres emocionals de la població. Oferir una atenció adequada en aquest moment beneficiaria a tots facilitant la promoció de la salut i treballant en la prevenció de trastorns més severs o la cronificació dels desordres emocionals i contribuint al fet que les persones afectades puguin parlar del tema, a la seva acceptació i a la seva normalització.

La institució col·legial recorda que la inclusió d'aquest servei garantirà una atenció adequada i de qualitat al pacient, i beneficiarà als facultatius i a mig termini a l'Administració, alleujant la càrrega assistencial dels metges de família, reduint despeses en la prescripció de fàrmacs com a depressius i ansiolítics i disminuint els efectes secundaris derivats del seu consum.

La depressió és un trastorn mental freqüent, que es caracteritza per la presència persistent de tristesa i una pèrdua d'interès en activitats que les persones normalment gaudeixen, acompanyada d'una incapacitat per dur a terme les activitats diàries, durant 14 dies o més.

A més, les persones amb depressió normalment pateixen varis dels següents criteris diagnòstics: pèrdua d'energia; canvi en l'apetit; dormir més o manco; ansietat; concentració reduïda; indecisió; inquietud; sentiments d'inutilitat, culpa o desesperança... Es vincula a més a altres trastorns i malalties i és un factor de risc important per al suïcidi.

Junta de Govern del COPIB