Nombroses persones varen assistir a la conferència magistral sobre clínica psicoanalítica que varen oferir el passat 8 de març, el psicòleg i psicoanalista José García Peñalver i la psicòloga Amparo Vidal Sánchez sota el títol ‘El joc i la fantasia. Creativitat i neurosi’. García Peñalver resumeix el contingut de la conferència a continuació per a les persones que no varen tenir oportunitat d'assistir-hi.
A través del text de Sigmund Freud “El poeta i la fantasia” (1908) i seguint la tesi que allí planteja, el poeta (l'artista), ho és perquè no abandona el joc, vàrem establir una sèrie de similituds i diferències entre alguns termes com joc, creativitat, fantasia, neurosi o sublimació.
L'artista, com el nin, juguen amb la seva imaginació però tenint en compte la realitat i prenent-se-la molt "seriosament". Al contrari que el neuròtic que tracta d'escapar d’ella “construint castells en l'aire” perquè li resultar-li insuportable. A l'artista tampoc li convenç però s'esforça per canviar-la sense fugir d'ella. Com ho aconsegueix? Mitjançant un mecanisme conegut com a sublimació en el qual seduint-nos amb un plaer preliminar o estètic facilita la descàrrega de les nostres tensions internes.
La fantasia no és divertida com el joc; el fantasiador per excellència, el neuròtic, sofreix. La fantasia és un guió inconscient en el qual el subjecte es troba implicat per realitzar el compliment d'un desig reprimit per conflictiu. I, tractant d'acostar-nos a la pregunta què és un home sa?, plantejam que era algú que, igual que el neuròtic, no li convenç la realitat no obstant això, en lloc d'allunyar-se d'ella i refugiar-se al seu món intern, com faria aquest, intenta canviar-la transformant-la. El psicòtic també la transforma, però "directament" perquè en el seu trastorn la nega.
José García Peñalver.
Psicoanalista.
Psicòleg Clínic.
