En aquest 25 de novembre, el Col·legi Oficial de Psicologia de les Illes Balears (COPIB) manifesta el seu total rebuig a qualsevol forma de violència física, psicològica o sexual, exercida contra la dona, al mateix temps que desitja traslladar tota la seva solidaritat i suport a les famílies i persones properes a les víctimes d'aquesta terrible xacra que ha costat la vida a 44 dones aquest any, a més de tres casos més en recerca.
Ens commociona conèixer que un nin de 3 anys hagi presenciat l'assassinat de la seva mare a trets perpetrat pel seu propi pare a les portes del seu col·legi, però més enllà d'aquest primer i brutal impacte, el cas es dilueix en el temps i queda ocult després de la fredor d'unes estadístiques, aquest recompte anestesiant de la pitjor conseqüència d'una societat encara masclista.
Per això, en aquesta data en la que repudiam la execrable violència contra la dona, hem d'obrir la nostra mirada per comprovar que la petjada de la violència de gènere és molt més extensa. El més dramàtic dels exemples són els vuit nins i nines que han estat assassinats i assassinades com a conseqüència de la violència masclista, com a forma d'infligir el major dany possible a les seves mares. És el nostre major fracàs com a societat.
A més, vint-i-tres nins i nines han quedat orfes en ser les seves mares víctimes d'un crim mortal a mans de la seva parella o ex parella. Però dia a dia, de forma més o menys invisible, milers de nins i nines creixen en entorns de violència, d'abús de maltractament, en situacions en què la seva pròpia integritat corre perill. Com a professionals de la psicologia som coneixedors dels riscs i les seqüeles que comporta créixer en una llar en la qual s'exerceix la violència masclista. Parlam d'ansietat, depressió, patologies físiques i mentals, trastorns alimentaris, estrès posttraumàtic, dificultats en el vincle d’aferrament, i també de la predisposició a sofrir o a exercir violència en l'adolescència i en l'edat adulta.
No podrem presentar-nos com una societat plenament desenvolupada mentre dones i també nins i nines, són assassinats pel llast de la desigualtat de gènere. De res serveixen minuts de silenci i consternació si no es prenen mesures decidides i integrals per atallar-la.
El Pacte d'Estat contra la Violència de Gènere és una bona notícia: és assumir que es tracta d'un problema de gran magnitud que transcendeix els colors polítics. Però no pot quedar-se en un mer gest simbòlic. Com a professionals de la psicologia demandam un compromís real, que abordi la violència de gènere de forma integral, amb polítiques preventives i d'intervenció psicològica des de les més primerenques edats, per poder eradicar les desigualtats sobre les quals s'assenta la violència masclista.
25 de novembre de 2017
Junta de Govern del COPIB
