En aquest 25 de novembre, manifestam el nostre total rebuig a qualsevol forma de violència física, psicològica o sexual, exercida contra la dona, alhora que desitjam traslladar la nostra solidaritat i suport a les famílies i persones properes a les víctimes d'aquesta terrible xacra que acumula més de 800 dones assassinades des de 2003.
Des d'agost d'aquest any es reconeix per primera vegada a les filles i fills menors de dones que sofreixen violència de gènere amb l'estatus de víctimes, un pas important que ha de traduir-se en mesures de protecció amb urgència. En 2015, vuit menors varen ser assassinades i assassinats a conseqüència de la violència masclista, dels quals estan pendents de confirmació cinc casos en investigació. Vuit víctimes a les quals cal afegir 39 noms més de menors òrfenes i orfes que varen perdre a les seves mares a mans, en molts casos, dels seus propis pares.
Reclamam que es posi el focus a l'entorn de la dona que sofreix violència de gènere, especialment i per la seva vulnerabilitat, en les filles i fills, perquè puguin créixer lluny de l'abús, del maltractament, sense veure perillar les seves pròpies vides. L'assassinat de filles, fills, germanes, amigues, mares, altres parelles... no és simplement un "dany col·lateral" no quantificat en estadístiques: és la confirmació que estam davant d'una forma de terrorisme masclista, que cerca mantenir la dominació, la submissió i el control de la dona; la consolidació d'una desigualtat que afecta a la meitat de la població.
Les seqüeles de créixer en un context d'exposició a la violència de gènere són profundes i estan contrastades: ansietat, depressió, patologies físiques i mentals, predisposició a sofrir/exercir violència en l'adolescència i en l'edat adulta, trastorns alimentaris, estrès posttraumàtic, dificultats en el vincle d'aferrament... És necessari que el reconeixement legal com a víctimes dugui amb si mesures concretes perquè rebin una atenció integral.
Demandam un compromís real per part de la societat en el seu conjunt i, especialment, de les administracions públiques. En el que va d'any, més de 40 dones han estat assassinades en tot l'Estat, xifres similars a les d'altres anys que revelen que no s'està avançant en aquesta lluita. Assassinats o temptatives, agressions, delictes masclistes repulsius que varen traspassar l'esfera pública i que ens duen a constatar que la xacra de la violència roman tan vigent com quan es va implantar la Llei Integral contra la Violència de Gènere en 2004.
Cal que aquest caràcter "integral", recollit en la pròpia legislació, sigui tal. Un assassinat no és resultat d'un impuls: ve precedit d'un llarg període de dominació, de control, de violència psicològica i d'agressions físiques. Descarregar tot el pes de la lluita contra la violència masclista en la víctima i en la seva denúncia és inútil, si no va acompanyada per mesures de protecció i de suport, també psicològic. Veient la manera en què s'està encaminant la lluita contra aquesta brutalitat, la situació precària dels serveis que treballen en violència de gènere, desbordats, amb serveis subcontractats i recursos completament dispars segons el territori, ens condueix a concloure que els poders públics encara no han entès "el contingut teòric", les arrels de la violència de gènere; d'aquí la ineficàcia dels recursos operatius.
La superació de la violència masclista passa, ineludiblement, per acabar amb la desigualtat històrica entre homes i dones. Mentre no s'abordi amb un compromís real, seguirem amb mesures parcials i ineficaces que no posaran fi a aquesta terrible xacra. Exigim que s'engeguin polítiques preventives i d'intervenció psicològica en les edats més primerenques, per eradicar les desigualtats sobre les quals s'assenta la violència contra la dona. En aquest sentit, assenyalam la importància de les i els professionals de la Psicologia en la prevenció primària, elaborant protocols de detecció i programes d'intervenció als centres educatius i ensenyant pautes que contribueixin a establir valors d'igualtat i a eradicar estereotips masclistes.
Junta de Govern del COPIB
