Coincidint amb el Dia Internacional d'Acció per la Salut de la Dona el 28 de maig, el Col·legi Oficial de Psicologia de les Illes Balears (COPIB) fa una crida a les administracions, col·legis professionals, entitats de tots els àmbits i a la ciutadania en general, per col·laborar en la promoció de mesures que afavoreixin l'apoderament de la dona amb trastorn mental greu (TMG), amb l'objectiu d’erradicar l'abús i la doble i fins i tot triple discriminació que pateixen. Sobre això, la institució col·legial recorda que els serveis i l'atenció sanitària que reben avui aquestes dones (tractament farmacològic fonamentalment), condueix en molts dels casos a la cronificació de la problemàtica que els afecta, en lloc de propiciar-los ajut psicològic per a l'autocura i descobrir els seus propis recursos.
Els professionals de la psicologia de les Illes assenyalen que la dimensió de gènere continua sent una assignatura pendent en qüestions relacionades amb la salut mental, quan la realitat és que la dona amb trastorn mental pateix les mateixes desigualtats que qualsevol altra dona, a més de la discriminació afegida per la pròpia malaltia mental o, en el seu cas, per la discapacitat. L'últim informe elaborat per l'Assessoria Jurídica i el Comitè Jurídic de Salut Mental Espanya avala aquesta informació, revelant que fins el 75% de les dones que pateixen una malaltia mental veuen malmesos els seus drets fonamentals.
A tot això, cal afegir que les xifres, ja terribles, de violència contra la dona (considerat un problema de salut pública per l'OMS des de 2005) s'incrementen de forma considerable en aquest sector de població: 3 de cada 4 dones amb TMG han patit en algun moment de la seva vida violència en l'àmbit familiar o de la parella.
En la mateixa línia, l'estudi ‘Diagnóstico sobre la situación frente a la igualdad de mujeres y hombres’ realitzat per FEDEAFES, Federación Vasca de Asociaciones de Familiares y Personas con Enfermedad Mental, ha permès demostrar la menor participació de les dones respecte dels homes en els programes i serveis dirigits a persones amb problemes de salut mental. En xifres, s'atén el doble d'homes que de dones, i les raons que s'apunten per justificar aquesta bretxa de participació, entre d'altres són: el rol tradicional femení, que les vincula al treball domèstic; el paper de les famílies, que les protegeixen per sobre del normal i les impulsen en gran manera a quedar-se a casa; l'escàs nivell d'apoderament de les dones amb problemes de salut mental, que els impedeix percebre's com a subjecte de drets; el fet que els recursos estiguin dissenyats atenent un patró de necessitats masculí, centrat en l'autocura bàsica, per al qual les dones disposen de més eines, mentre que ignoren els requeriments més sofisticats de cura femení, centrats en allò emocional i en allò relacional.
La investigació també conclou que la menor utilització dels recursos i serveis priva a les dones amb TMG d'oportunitats per a la participació social, un àmbit on presenten una clara desigualtat respecte als homes i que afecta especialment el terreny laboral.
