El COPIB adverteix la necessitat d'abordar un Pla de Salut Mental autonòmic per prevenir el suïcidi i eradicar l'estigma associat a aquest tipus de trastorns

Urgeix al Govern a liderar un canvi d'estratègia política en l'Estat que permeti reduir l'alt índex de casos que es produeix a Balears El Col·legi Oficial de Psicologia de les Illes Balears (COPIB) es mostra preocupat davant l'important augment de suïcidis registrats a les Illes durant els últims anys i adverteix la urgència d'abordar un pla de salut mental autonòmic per prevenir de manera eficient aquests casos, impedir que el seu nombre vagi en augment i eradicar l'estigma que sofreixen les persones afectades per algun tipus de trastorn mental associat. Amb aquest objectiu, la institució col·legial urgeix al Govern a liderar un canvi d'estratègia política que abordi de manera real i eficient un dels problemes més greus de salut pública que afecten a la societat actual. El suïcidi s'ha convertit en la segona causa de mort entre persones d'entre 15 i 29 anys i és ja una de les principals causes de defunció no natural, per davant dels accidents de trànsit. Només a Espanya, en 2013 -últim any del que es tenen xifres oficials- al voltant de 3.870 persones varen atemptar contra la seva pròpia vida. Les Illes Balears se situaven com la quarta regió que més casos tenia registrat. A la preocupació d'aquestes dades cal afegir els relacionats amb trastorns mentals associats com la depressió, una de les tres primeres causes de discapacitat del món. Segons dades publicades per l'INE, el 14% dels balears varen cursar alguna vegada baixa laboral per depressió, estrès o quadres d'ansietat generalitzada. La institució col·legial defensa que l'Administració no pot donar l’esquena al greu problema de salut pública que representen el suïcidi i la depressió a les Illes. La manca de plans institucionals entorn d'aquesta qüestió i el fet de mantenir a les víctimes en l'espiral del silenci i de la vergonya són en opinió dels professionals de la Psicologia a Balears dos factors que perpetuen el problema i que han d'abordar-se tal com marquen les noves directrius que pugui marcar l'Estat a través del Sistema Nacional de Salut. “L'elevada taxa de suïcidi en la Comunitat exigeix una major celeritat en la presa de decisions de les institucions autonòmiques responsables”, afirmen els especialistes i assenyalen la conveniència de “crear grups de treball específics que analitzin la situació actual de la salut mental a les Illes i formulin estratègies en tres eixos: accions de prevenció, detecció precoç i abordatge de la conducta suïcida amb l'objectiu de disminuir la taxa de suïcidis; prestar una atenció sanitària adequada als trastorns mentals específics, amb mesures que permetin una detecció i abordatge primerencs dels mateixos, millorar l'atenció a les poblacions vulnerables o en risc i l'atenció a la cronicitat; mesures d'atenció i intervenció amb les famílies i, finalment, accions informatives i de conscienciació social que permetin eradicar l'estigma que pesa sobre les persones que sofreixen algun tipus de malaltia mental”, assenyalen des del COPIB. En aquest sentit, la institució col·legial censura l'estigmatització que sofreixen les persones amb un trastorn depressiu greu o amb malalties mentals i la falta de suport social que encara existeix. “És la nostra societat, que enjudicia i estigmatitza, on trobam veritablement la falta de solidaritat i empatia davant aquest col·lectiu tan vulnerable. En la prevenció del suïcidi hi estam tots implicats i tots en som responsables. L'augment de suïcidis i la major incidència de trastorns afectius en els últims anys és un indicador del fracàs de la nostra societat de protegir i cuidar als seus membres”, adverteixen i afegeixen que “un tractament responsable d'aquests temes en els mitjans de comunicació és clau per aconseguir agitar les consciències i sensibilitzar a la població”. Cal recordar que l'OMS qualifica el suïcidi d'epidèmia i considera la prevenció com una de les principals línies principals d'actuació per combatre-la en els plans de Salut Mental. En concret, l'organització urgeix a incorporar tractaments per a les persones amb trastorns mentals, especialment depressió, alcoholisme i esquizofrènia, i a fomentar un tractament responsable del tema en els mitjans de comunicació.