La vicedegana del COPIB, María José Martínez Muleiro, va assistir el passat 22 d'octubre a la presentació del Pla de Salut Mental autonòmic, al costat d'altres representants dels més de 160 professionals, collectius i associacions relacionats amb l'àmbit de la Salut a les Illes que han participat en l'elaboració del Pla Estratègic de Salut Mental 2016-2022 amb l'objectiu d'aconseguir una atenció sanitària més propera, personalitzada i de qualitat, que garanteixi als pacients i a les famílies el suport que necessiten. La institució collegial és una de les entitats que ha presentat aportacions al citat text, després que la Conselleria de Salut sollicitàs la seva collaboració.
La presidenta del Govern de les Illes Balears, Francina Armengol, va presentar els continguts del Pla que beneficiarà a més de 185.000 persones de les illes, en un acte que va comptar també amb la presència de la consellera de Salut, Patricia Gómez.
Durant la presentació es varen donar a conèixer dades importants, com ara que prop de 185.000 persones han estat diagnosticades en l'arxipèlag d'algun tipus de trastorn relacionat amb la salut mental, 5 mil d'elles amb trastorn de salut greu.
Armengol va destacar que el deure de les institucions “és garantir una atenció sanitària de qualitat, universal i equitativa, i posar especial atenció en qüestions que afecten a un major nombre de ciutadans i ciutadanes com és el cas de les malalties mentals a Espanya, que afecten a una de cada quatre persones”. En aquest sentit, la presidenta va destacar també la importància de “conscienciar a la societat que les malalties mentals són una malaltia com qualsevol altra i que poden afectar a qualsevol persona”.
El Servei de Salut de les Illes Balears ha impulsat i consensuat el Pla Estratègic amb l'objectiu de donar resposta a les necessitats expressades pels professionals i gestors dels serveis sanitaris, associacions de pacients, familiars i per la ciutadania en general. L'elaboració del document parteix de l'evidència científica i atén a la sensibilitat social en relació a la humanització, la lluita contra l'estigma, l'atenció a les persones amb malalties cròniques, la rehabilitació social i ocupacional i la integració total.
El text recull, entre d’altres, mesures concretes en matèria de prevenció, assistència i rehabilitació. A l'àrea preventiva destaca l'Observatori del Suïcidi, el Programa de autocura per evitar la síndrome d'esgotament professional en els professionals de la salut mental o el programa ‘Temps de nins’, dirigit a menors els progenitors dels quals pateixen un trastorn mental.
En el camp assistencial destaca la compleció de la xarxa d'equips de Seguiment Assertiu Comunitari, que permeten una atenció proactiva, multidisciplinària, integral i participativa a l'entorn del pacient, i l'obertura d'hospitals de dia de salut mental en tots els sectors.
El Pla també considera l'atenció a menors i adolescents en un àrea assistencial especialitzada diferenciada de l'atenció als adults. En aquesta àrea s'inclouen mesures dirigides a millorar la detecció precoç de les patologies. En l'àmbit de la recuperació, el document també proposa acostar la rehabilitació a l'entorn del pacient.
