Un nou cas de violència de gènere es cobrava la vida d'una dona en el Port de Pollença el passat 29 de juny. Les informacions aparegudes en premsa asseguren que la víctima havia acudit a la caserna de la Guàrdia Civil per denunciar la seva situació quatre hores abans de perdre la vida a mans de la seva exparella la qual cosa exigeix una reflexió col·lectiva sobre el model d'atenció a les víctimes d'aquesta xacra.
El dramàtic desenllaç no és més que la punta de l'iceberg d'un estigma social que segueix cobrant-se vides sota els mandats d'una societat patriarcal que encara continua educant a nins i nines de manera diferent, en ideals d'amor romàntic i transmetent una sèrie de rols de gènere caducs que condicionen la manera d'entendre i situar-se de totes les persones al món actual.
Els professionals de la Psicologia estam compromesos i defensam la necessitat de treballar per afavorir una major conscienciació general sobre la necessitat d'educar en la igualtat, d'incloure la perspectiva de gènere en tots els àmbits de la societat, no només incidint a l'educació en la infància sinó desenvolupant una labor de sensibilització que aconsegueixi a tots els àmbits socials i professionals.
Una dona que està sofrint una situació de violència es troba immersa en un procés molt complex que afecta clarament al seu benestar, autonomia, llibertat i presa de decisions.
L'experiència professional confirma que una dona víctima de violència de gènere no pot ser atesa per qualsevol persona. No només fa falta un especial tacte i ètica d'actuació, sinó que és essencial que les persones intervinents comptin amb una formació específica en temes de gènere que els permeti entendre tots els elements que integren i formen part d'aquest fenomen i poder realitzar una atenció integral de qualitat i una valoració de risc, en cada cas particular, fonamentada des del coneixement i rigor científic.
Per aquest motiu, des del COPIB consideram necessari reivindicar, reforçar i integrar la figura del professional de la Psicologia en tots els àmbits d'atenció, actuació i intervenció amb dones víctimes de violència de gènere: oficines d'atenció a víctimes, unitats de valoració, casernes i comissaries de cossos de seguretat, dependències judicials, etcètera. Els protocols de valoració de risc requereixen de “professionals especialitzats i preparats per predir si la vida de la dona corre perill”. El protocol que s'utilitza en l'àmbit policial no deixa de ser un programa informàtic. D'aquí la importància que s'exigeixi un cert grau d'especialització que permeti determinar, per exemple, qüestions com la “vulnerabilitat, la dependència, la perillositat de l'agressor i la discapacitat de la víctimes, entre d’altres aspectes”.
La valoració policial del risc potencial ha de realitzar-se per personal especialitzat. No es tracta d'emplenar el formulari – que també – sinó de determinar el risc real de la víctima i, per a això, cal comptar amb altres elements perifèrics com a informes sanitaris i d'atenció social i psicològica, que afavoreixin una valoració més encertada.
Una vegada més, el COPIB es posa a disposició de les administracions i institucions competents per treballar de forma conjunta en la revisió i en l'engegada de mesures de prevenció i atenció a les víctimes de la violència de gènere que garanteixin la protecció.
Junta de Govern.
Col·legi Oficial de Psicologia de les Illes Balears (COPIB).