El Col·legi Oficial de Psicologia de les Illes Balears (COPIB) recomana adoptar mesures de prevenció en l'àmbit educatiu i familiar per evitar que es produeixin nous casos de suïcidi o intents de suïcidi motivats pel joc de rol virtual ‘la balena blava’ com el que ha tengut lloc recentment a Palma.
Si bé la majoria d'al·lots i al·lotes són capaces de realitzar una anàlisi crítica de la realitat, els professionals de la psicologia de les Illes adverteixen que ‘la balena blava’ cala especialment en joves d'entre 12 i 16 anys amb històries traumàtiques a les seves esquenes, en el col·legi o a casa, persones que ja hagin sofert idees suïcides, però també al·lots i al·lotes amb un perfil de recerca de sensacions als quals amb freqüència els costa calcular el risc i/o les conseqüències i acaben posant-se en perill.
A més d'augmentar la labor formativa i informativa respecte als perills de la socialització a través de les xarxes socials i afavorir que els contactes que tenen els joves al món virtual siguin també part de la seva vida real, el COPIB aconsella tant als progenitors com al col·lectiu docent parar esment a senyals del tipus: talls en avantbraços, augment del temps i freqüència de connexions a internet per accedir a jocs en xarxa i disminució d'activitats d'oci social, curiositat sobtada per temes relacionats amb la mort, expressar no sentir desitjos de seguir vivint o no trobar significat a la vida, comportaments més reservats de l'habitual, canvis d'humor i d'estat d'ànim, canvis en els hàbits (d'alimentació, d'activitats, alteració del somni), canvis en les conductes habituals i desinterès, aïllament, consum de substàncies, etc.
Els experts defineixen a la ‘balena blava’ com una comunitat perillosa basada en un macabre joc que es practica des de grups creats en xarxes socials. En ell es convida als jugadors a superar una sèrie de proves el final de les quals no és altre que acabar amb la seva pròpia vida. L'anomenat ‘curador’ és l'encarregat d'imposar els reptes a la víctima i seguir el seu desenvolupament fins a aconseguir el fatal desenllaç.
Al marge d'aquest joc macabre, entre les causes que poden empènyer als joves al suïcidi es troben dificultats de relació i comunicació en família, problemes d'imatge, baixa autoestima, assetjament escolar, maltractament o violència, entre d'altres. L'autolesió és una forma d'expressió per a l'adolescent, que sovint no entén ni sap què fer amb el seu malestar emocional; per això és tan important l'educació afectiva permetent espais per exterioritzar allò que senten.
El COPIB considera necessària la implicació de tots – família, professionals i institucions – per treballar en la prevenció i detecció de possibles casos de joves i adolescents que estiguin travessant un moment emocional complicat o que, sense aparentment tenir problemes, puguin sentir-se atrets i disposats a participar sense ser conscients del perill digital que generen aquest tipus de jocs. La detecció d'aquests casos és fonamental per oferir-los l'ajuda psicològica que precisin.
Sobre aquest tema, recorda la importància de la figura del professional de la psicologia especialitzat als centres educatius com a observadors de tots els agents implicats per promoure un adequat i saludable desenvolupament dels joves i adolescents en el seu entorn escolar, familiar i en la comunitat.
