El COPIB recorda que la dominació i control són les manifestacions més comunes de violència masclista

És important que la publicitat i els mitjans de comunicació no promoguin models de relació que perpetuen la submissió de la dona a l'home. En aquesta època és habitual que es recorri a determinats mites de l'amor romàntic, com la gelosia o el control, que haurien de ser eradicats. La dominació i el control de la parella són dues de les manifestacions més habituals de la violència contra la dona, i la via d'inici de maltractament psicològic i físic, recorda el Col·legi Oficial de Psicologia de les Illes Balears. Aquesta institució que reuneix a totes les psicòlogues i psicòlegs de les Illes Balears considera necessari fer aquesta afirmació, arran de la polèmica suscitada pel curt promocional de l'empresa El Corte Inglés titulat "Equis o corazón", que constitueix un magnífic exemple del que és la dominació i el control en les parelles, una de les manifestacions més habituals de la violència de gènere. En aquest vídeo, un jove tracta de controlar les actituds d'una al·lota amb qui està en una fase inicial de la relació, retraient-li els seus comportaments a les xarxes socials. Finalment, l’al·lota es compromet a "controlar-se", textualment. Si pot extreure's una conseqüència positiva d'aquesta campanya és que ha estat tal el volum de crítiques dirigides a l'empresa per la campanya que s'ha vist obligada a retirar-ho en manco de 24 hores. És a dir, que la consciència social va més enllà de les consignes publicitàries i la repulsa a aquest tipus de missatges és immediata i gràcies a les xarxes socials, permeten que l'opinió pública es manifesti directament. Quan les estadístiques de la violència masclista són tan reveladores com succeeix en el nostre entorn, es fa imprescindible que el conjunt de la societat i els seus agents, també les empreses, s'impliquin a lluitar contra aquesta xacra. Han de promocionar-se models de relació allunyats del patriarcat, de la submissió i el control. Un estudi del Centre de Recerques Sociològiques (CIS) publicat en 2015 ofereix xifres sens dubte inquietants. Una tercera part dels joves d'entre 15 i 20 anys (tant homes com dones) considerava normal exercir un control sobre la seva parella quant a horaris, les relacions amb les seves amistats o la seva família. Un control que s'estén a temes com els estudis o el treball, o fins i tot a dir-los el que poden o no fer. A més, la seva percepció de les desigualtats entre els gèneres és menor que la de la resta de la població. Això ens indica un desconeixement i una normalització de comportaments que no han de ser acceptats i ens condueixen a un context en el qual la violència de gènere es justifica i es tolera, en el qual es perpetua la identificació de la dona amb actituds abnegades, submises i passives. Centrant-nos en edats més primerenques, un altre estudi ens llança unes dades més preocupants encara: l'informe Jóvenes y género. El estado de la cuestión, publicat pel Centro Reina Sofía al febrer d'aquest any. Un de cada tres homes d'entre 12 i 24 anys justifica en cert grau les agressions masclistes com a conseqüència de la provocació de la víctima, una proporció que es manté entre aquells que creuen que la violència contra la dona pertany a l'àmbit familiar i no ha de sortir d'aquí. Una quarta part d'ells opina que si una dona maltractada per la seva parella no talla la relació és perquè no li disgusta del tot aquesta situació, i un 31% estima que un bon pare ha de fer saber a la resta de la seva família qui mana. No hem de minimitzar el treball en la lluita contra la violència de gènere en l'adolescència, ja que entre els 18 i els 29 anys és quan la quantitat de víctimes s'incrementa de forma progressiva, molt especialment des dels 19 anys. Entre els 12 i els 24 anys, un 5% de les dones han estat agredides si no feia coses que no volia, un 3% ha estat copejada en alguna ocasió per la seva parella, un 8% intimidada amb frases o insults de caràcter sexual, a un 4% li han difós fotos o missatges per internet o per mòbil sense el seu consentiment, i a un 6% les han pressionat per a activitats sexuals que no desitjaven practicar. Percentatges gens menyspreables, als quals s'uneixen uns altres com aquests: a un 30% l'han intentat controlar dient per ella fins al més mínim detall, a un 25% l'han intentat controlar a través del mòbil, a un 23% l'han insultat o ridiculitzat i a un 22% han intentat aïllar-la de les seves amistats. A la llum d'aquestes xifres, no podem deixar d'emfatitzar el fet que la prevenció és la millor eina per posar fi a la violència de gènere. La figura del psicòleg o psicòloga educativa és el mitjà ideal per desenvolupar aquesta labor als centres educatius, treballant aspectes com l'educació afectivosexual, la igualtat o la gestió d'emocions, una reivindicació que demandam des de fa anys des del Col·legi Oficial de Psicologia de les Illes Balears. Enllaç al vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=wUk3ZyKwPi8&feature=youtu.be