Els psicòlegs clínics, inclosos en el Projecte de Llei de reforma del sistema per a la valoració dels danys i perjudicis a víctimes d'accidents de trànsit

El passat 14 de juliol, la Comissió d'Economia i Competitivitat del Congrés dels Diputats va aprovar, amb competència legislativa plena, el Projecte de Llei que actualitza el sistema de valoració de danys i perjudicis causats a les persones en accidents de trànsit, juntament amb una sèrie d'esmenes presentades per diversos grups parlamentaris, entre les quals s'inclou un bloc de modificacions proposades pel Consell General de la Psicologia (COP) en les quals se sol·licita la inclusió del psicòleg clínic a l'apartat que li és propi per les seves competències sanitàries. Aquest important assoliment parlamentari per a la Psicologia ha estat possible gràcies a les nombroses gestions que ha realitzat en els últims mesos el COP, de la mà del seu vicepresident primer, Fernando Chacón, després de conèixer que el redactat del nou barem Mèdic presentat pel Govern introduïa una sèrie de canvis pel que fa al barem vigent que afectaven greument a la Psicologia Clínica, en excloure aquesta especialitat de la valoració de les seqüeles associades amb trastorns de salut mental en víctimes d'accidents de circulació, i invalidar la possibilitat de poder cobrir les despeses derivades de tractaments psicològics. Amb el propòsit de solucionar aquesta situació, el COP va redactar un conjunt d'esmenes destinades a la millora del text legislatiu, inserint en el mateix la figura del psicòleg clínic com a professional plenament capacitat per valorar i tractar els problemes de salut mental, -tal com ve reconegut en l'ordenament jurídic espanyol-, i va remetre, posteriorment, el redactat a les associacions de Psicologia Clínica i Associacions de Víctimes d'Accidents de trànsit, dels quals es va obtenir una resposta majoritàriament molt positiva, així com de tots els Grups Parlamentaris. En relació amb aquests últims, els suggeriments del COP varen generar un interès favorable en el Grupo Unión Progreso y Democracia (UPyD) i en el Partido Socialista Obrero Español (PSOE), tal com varen deixar patent tots dos grups en les respectives trobades que varen mantenir amb Fernando Chacón, en qualitat de representant del COP, i que es varen traduir en un marcat interès general per tots dos partits i, en particular, en l'asserció per part del PSOE d'introduir en les seves esmenes la majoria de les modificacions plantejades per l'organització col·legial. En línia amb el seu compromís amb el COP, tant PSOE com UPyD varen contribuir a la millora del redactat del Projecte comptant amb gran part de les propostes del Consell que, com ja avançàvem a l'inici d'aquesta notícia, han comptat finalment amb el beneplàcit i l'aprovació de la Cambra Baixa, la qual cosa suposa un reconeixement a la labor que realitzen els professionals de la Psicologia Clínica en aquest camp. Les esmenes, incloses a l'apartat de “Psiquiatria” de la taula 2.A.1 de l'Annex del Projecte de Llei, es detallen a continuació:

  • Presentades pel Grup Parlamentari Socialista:

    1. Modificació del títol de l'apartat B) (Psiquiatria), del Capítol I (Sistema Nerviós), quedant com segueix:

      “B) Psiquiatria i Psicologia Clínica

      Com a conseqüència de l'aprovació d'aquesta esmena, s'ha de modificar l'índex que figura al començament de la taula 2.A.1.

    2. Modificació del segon paràgraf de l'apartat B) (Psiquiatria) 1. (Trastorns neuròtics), del Capítol I (Sistema Nerviós):

      “Es requereix que hagi existit diagnòstic, tractament i seguiment per especialista en psiquiatria o psicologia clínica de forma continuada. Per al seu diagnòstic s'han de complir els criteris del DSM-V o la CIE10 i les seves corresponents actualitzacions. Així mateix, per establir la seqüela es precisa, després d'aconseguir l'estabilització del quadre ansiós-fòbic, d'un informe mèdic psiquiàtric o un informe psicològic d'estat, amb indicació d'intensitat simptomàtica i la repercussió sobre la seva relació social.”

    3. Modificació de les descripcions de seqüeles amb números de codi 01162, 01163, 01164 i 01165, incloses en l'epígraf 2. (Trastorns Permanents de l'Humor), de l'apartat B) (Psiquiatria), del Capítol I (Sistema Nerviós):

      “Lleu: La síndrome ha de complir almanco quatre criteris dels nou descrits en el DSM-V o tres dels set del CIE10. Precisa seguiment mèdic o psicològic freqüent per especialista amb terapèutica específica.”

      “Moderat: La síndrome ha de complir almanco cinc criteris dels nou descrits en el DSM-V o quatre dels set del CIE10. Precisa seguiment mèdic o psicològic continuat per especialista amb necessitat de tractament específic amb o sense hospitalització en centre psiquiàtric.”

      “Greu: La síndrome ha de complir almanco set criteris dels nou descrits en el DSM-V o cinc dels set del CIE10. Precisa seguiment mèdic o psicològic continuat per especialista amb tractament específic i hospitalització en centre psiquiàtric.”

      “Trastorn distímic: Precisa seguiment mèdic o psicològic esporàdic i tractament intermitent, segons criteris DSM-V o CIE10.”


  • Presentades pel Grup UPyD:

    1. Modificació de l'article annex taula 2.A.1, apartat B) Psiquiatria 1. Trastorns Neuròtics:

      “Seqüeles derivades de l'estrès posttraumàtic: És indispensable que el quadre clínic es produeixi com a conseqüència d'un accident de circulació de naturalesa excepcionalment amenaçadora o catastròfica en el qual s'hagin produït lesions greus o mortals, i en el qual la víctima s'hagi vist directament involucrada.

      Es requereix que hagi existit diagnòstic, tractament i seguiment per especialista en psiquiatria o psicologia clínica de forma continuada. Per al seu diagnòstic s'han de complir els criteris del DSM-V o la CIE10 i les seves corresponents actualitzacions. Així mateix, per establir la seqüela es precisa, després d'aconseguir l'estabilització del quadre ansiós-fòbic, d'un informe mèdic psiquiàtric o un informe psicològic d'estat, amb indicació d'intensitat simptomàtica i la repercussió sobre la seva relació social.”

El text aprovat comporta rellevants conseqüències, no només per a la professió, sinó també per a les víctimes d'accidents de trànsit i els seus familiars, que podran disposar d'una millor i més completa atenció en cas de valoració i intervenció de les seqüeles associades amb trastorns de salut mental.