La Junta de Govern del Col·legi Oficial de Psicologia de les Illes Balears (COPIB) ha acordat la creació d'un nou Grup de Treball centrat en l'estudi, recerca i prevenció del suïcidi. Les psicòlogues Alice Liljedahl i Adelina Sastre seran les encarregades de coordinar l'equip que presentarà el seu projecte el proper dia 22 de juny a la seu del COPIB, a Palma, en un acte que comptarà amb la presència del seu degà, Javier Torres.
-Per què es crea ara un grup de treball per a l'estudi i la prevenció del suïcidi a Balears?
Duim temps amb la idea d'impulsar accions en aquesta direcció, i ara és el moment. Mentre que, en els primers 14 anys del segle, els accidents de trànsit han disminuït un 70%, els suïcidis han augmentat un 14%. Només a Balears, en 2013 es varen suïcidar 104 persones, 81 homes i 23 dones, la qual cosa representa un suïcidi cada 3’5 dies. Segons les últimes dades, en el 2014 aquestes xifres haurien augmentat.
Des del nostre treball en atenció psicològica avançada en emergències, com a membres del Grup d'Intervenció Psicològica en Emergències i Catàstrofes de les Illes Balears, GIPEC IB, ens hem trobat in situ amb aquesta dura realitat i hem constatat també les mancances que existeixen a nivell general en la nostra societat. Falta molta informació -hi ha molts mites i tabús- en matèria de prevenció, seguiment preventiu d'intents de suïcidi, de suport a supervivents, etcètera. D'altra banda, sabem que es produeixen molts més suïcidis dels que atenem. En no ser activats, els supervivents no tenen accés al Servei de Suport i Intervenció Psicològica Postemergència de la Conselleria de Serveis Socials - labor que està duent a terme Alice Liljedahl. Per això, un dels objectius que ens hem marcat és aconseguir ampliar el nostre àmbit d'actuació i parar esment i suport a més persones.
-Quins eixos de treball marquen la fulla del Grup de Suïcidi?
A nivell general, els principals objectius són promoure la recerca científica de la conducta suïcida; l'anàlisi de dades sobre la conducta suïcida de les Illes Balears; elaborar i promoure plans específics de prevenció, tractament i suport per a diferents col·lectius; i establir vincles de comunicació i col·laboració amb altres organismes relacionats amb el tema. Si bé volem prioritzar la prevenció, atenció, suport i postvenció a supervivents i familiars, necessitam de la recerca científica sobre la conducta suïcida i de l'anàlisi de dades de la nostra comunitat per ajustar les actuacions a les nostres necessitats específiques.
-En el marc d'aquests objectius, quines accions més específiques preveuen desenvolupar?
Hi ha molt per fer, però les principals accions se centraran a establir plans de prevenció específics en diferents sectors (escolars, laborals, domèstics, militars, policial, bombers i altre personal d'emergències, treballadors d'atenció primària, sanitaris, residències geriàtriques, institucions penitenciàries, població en general...); desenvolupar programes de sensibilització, informació i educació per a la prevenció del suïcidi dirigit a professionals de diversos àmbits per a la detecció, maneig inicial i derivació adequada de persones amb risc suïcida; promoure campanyes informatives a través dels mitjans de comunicació; establir llaços de cooperació amb agents socials; afavorir la intervenció en grups de risc; detectar intents de suïcidi i dur un seguiment multidisciplinari preventiu; organitzar teràpies grupals i individuals, intervencions directes en les crisis suïcides; atenció i suport a supervivents i creació de grups d'autoajuda, entre d’altres.
-Existeix algun model comunitari que pugui servir de referència o, per contra, el grup que es crea ara aspira a convertir-se en referent per a altres regions?
Existeixen bons models dels quals podem nodrir-nos adaptant-los a la nostra realitat i per descomptat podríem col·laborar aportant les nostres pròpies conclusions. Hi ha molt treball fet però queda molt més per fer. A nivell nacional tenim, per citar un exemple, la xarxa Aipis, la FSME (Fundació salut mental per a la prevenció de trastorns mentals i suïcidi), els programes de la comunitat de Madrid, de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, aquest últim dins de la iniciativa europea de la EAAD (Aliança Europea contra la depressió) que també abasta l'experiència de Nuremberg -Wuerzburg, a Alemanya; el model de Finlàndia, entre d’altres.
-Quin paper ha de jugar el professional de la Psicologia davant un problema de salut pública tan important?
La intervenció psicològica en casos de suïcidi exigeix la incorporació de professionals en el futur Pla de salut mental. Per això, reivindicam la creació d'un pla nacional/autonòmic de prevenció que inclogui al nostre col·lectiu. És fonamental que els professionals que duguin a terme aquesta labor siguin psicòlegs generals sanitaris o clínics, amb formació específica, ja que la seva actuació és una intervenció psicològica avançada sobretot preventiva, preparada per actuar en crisi i postvenció.
-Principals reptes, mancances/dificultats que es plantegen en aquests primers moments.
A les Illes no coneixem cap associació o entitat local que s'estigui ocupant d'aquest tema i sabem que hi ha molts suïcidis i intents silenciats , els supervivents dels quals no reben ajuda. Per això, el primer repte que es planteja és contactar i col·laborar amb les associacions nacionals i internacionals i adaptar a la nostra comunitat mecanismes que estiguin funcionant. Però el nostre major handicap és poder arribar a tota la població, tant a nivell de prevenció, que inclou la formació (de vital importància), com d'intervenció, pels qui ho necessitin.
La principal mancança és que no hi ha encara un pla nacional de prevenció, ni una xarxa que pugui coordinar els diferents recursos. Per descomptat també es plantegen dificultats econòmiques. Com i qui el pot finançar? Es tracta d'un treball que requereix molta dedicació i esforç, a més d'una important infraestructura multidisciplinària. La nostra intenció és fer partícip a la Conselleria de Sanitat, ja que es tracta d'un problema de salut pública de primer ordre que exigeix la implicació de l'Administració competent.
-Es contempla la possibilitat de coordinar accions amb altres institucions de manera immediata o en el futur?
És la nostra intenció. Ja hem esmentat la necessitat de crear una xarxa que pugui coordinar els diferents recursos existents i esperam aconseguir el suport de les diferents institucions en aquesta labor tan important que iniciam ara, des de l'institut anatòmic forense, serveis sanitaris d'urgències i institucions relacionades amb els col·lectius amb els quals pretenem actuar en prevenció i sensibilització, fins a estructures de suport com el telèfon de l'esperança. També ens agradaria poder coordinar-nos amb altres grups de treball del COPIB, com el de Psicologia Policial i uns altres que puguin treballar també en aquest tema.
