És urgent prendre molt seriosament la lluita contra la discriminació de la dona en l'àmbit laboral, doncs si estàvem lluny de l'ideal d'igualtat en l'ocupació per a homes i dones, la crisi econòmica ha agreujat la situació, incrementant aquesta distància entre homes i dones. Aquesta situació injusta que directament pateix el col·lectiu femení, va a llarg termini contra tota la classe treballadora. Tal com mostra l'Informe de la Comissió Europea en afirmar que la igualtat entre homes i dones duu cap al creixement econòmic. Però les qüestions que hem de tocar si volem abordar el tema de l'ocupació de les dones, amb l'agreujant de la crisi, són vàries. La primera d'aquestes qüestions fa referència a la major taxa de desocupació femenina, malgrat alguns titulars puguin cridar a engany quan parlen que són més de vuit-centes mil les llars en les quals cap membre està empleat, comptabilitzant aquestes situacions pressuposant que els caps de família són homes; ignorant que en aquestes mateixes llars hi ha dones igualment preparades, o més, amb el mateix desig d'accedir a una ocupació.
Al fet que les dones empleades són moltes manco que els homes empleats hem de sumar que les dones, juntament amb les persones immigrants i altres col·lectius desfavorits, segueixen ocupant amb major freqüència llocs de treball a temps parcial, contractes temporals i subtreballs. Amb les conseqüents inferiors cotitzacions, que impliquen menors pensions de jubilació, que condueix a una major pobresa, la qual cosa fa que els efectes de la crisi siguin molt més devastadors per al col·lectiu femení.
D'altra banda, veim com disminueixen els recursos públics destinats a àrees com educació, sanitat, serveis socials, etc., precisament en el moment en què les famílies més ho necessitarien. Això duu associat un augment de l'estrès en les dones, doncs habitualment són elles les que s'encarreguen d'administrar tant els recursos com les mancances en les famílies. Si, a més, prenem en consideració que les mesures per fomentar i recolzar l'ocupació van a la indústria automobilística i al sector de la construcció, podem afirmar que el foment de l'ocupació femenina en aquest moment és nul; agreujat més encara amb la falta de recursos destinats a fomentar la igualtat de gènere i a combatre la desigualtat arrossegada històricament. Lamentablement, fins i tot la lluita contra la violència de gènere passa a tenir manco recursos precisament en el context d'una realitat que la porta a agreujar-se.
Davant aquesta situació de major desigualtat i desprotecció, des del Col·legi Oficial de Psicologia de les Illes Balears (COPIB) volem demanar a l'Administració i als poders públics que prenguin les mesures necessàries per a combatre aquesta sagnant discriminació de la dona en l'àmbit laboral. Destacant que protegir a la dona ajuda a protegir a tots els col·lectius, inclòs el col·lectiu masculí, privilegiat. Sabem que la pèrdua de drets en el col·lectiu femení comporta la disminució del poder del sector masculí, doncs les empreses compten amb més capacitat de maniobra per decidir les polítiques empresarials. Per tant, defensar els drets de les dones en el treball implica beneficis per a tot el sector assalariat; dit d'una altra manera: defensar els drets de les dones al món laboral comporta millores tant per a homes com per a dones en aquest àmbit. Des de les diferents àrees d'atenció del nostre col·legi professional volem reclamar també la implantació de polítiques per fomentar la coresponsabilitat en la llar; així com l'increment dels recursos destinats a l'atenció de la dependència en les llars, doncs és sabut que recau sobre les dones. En definitiva, prendre de debò la tasca d'eliminar la situació de discriminació que la dona continua patint al món laboral.
