María Barbero: “Els dibuixos permeten aprofundir en allò que no es veu, les emocions viscudes no expressades i a més constitueix una forma d'expressió i de descàrrega”

María Barbero: “Els dibuixos permeten aprofundir en allò que no es veu, les emocions viscudes no expressades i a més constitueix una forma d'expressió i de descàrrega”

Quin és l'origen de l'ús del dibuix com a tècnica diagnòstica i d'intervenció?

L'ús del dibuix com a Tècnica Projectiva d'exploració clínica i de diagnòstic no apareix fins a 1926 (Goodenough: estudi de la capacitat intellectual en nins), i es desenvolupa ràpidament fins a 1950: J.N.Buck, 1948: HTP, El test de la 'Casa, Arbre, Persona'; 1949, Karen Machover: TFH (Test de la Figura Humana). Posteriorment, el desenvolupament de la tècnica és més lent però més precís en els seus fonaments i conclusions. S'amplia la base d'aplicació a l'estudi dels vincles en la parella i família. I. Grassano 1984.2004; I. Koppitz 1989,1976(TFH); I. Hammer 1984,2004; L.Corman 1960 (Test de la Família); R.Franck 1983 (Test de la Família); J. Bernstein 1958, Test de la Parella o de les dues persones; J.L.Juri, Tests de la Parella en Interacció.

No obstant això, el dibuix sempre va ser una manera de llenguatge des de l'antiguitat (signes, senyals, imatges...) per transmetre informació. Des de la prehistòria (Altamira, Ascaux...) fins avui en la conquesta de l'espai (placa-icona amb imatges i so enviades amb les sondes Pioneer X i XI, 1972 i 1973 per als possibles extraterrestres). També esmentar que Melanie Klein, Anna Freud, entre d'altres, obligades per la situació de guerra (Londres 1914) amb multitud de nins orfes que atendre, dins de la urgència i precarietat de mitjans etcètera, utilitzen el dibuix com a mitjà d'expressió i de tractament d'emocions (angoixa, dols, afectes disruptius...) amb excellents resultats (així ho escriu M. Klein (1932) en diverses de les seves obres: La psicoanàlisi de nins [L'obra de Melanie Klein, Volum 2].

En els nostres dies ha baixat molt el nombre de publicacions en relació a aquesta tècnica, però segueix sent de gran utilitat i interès. M. Vives Gomila 2013 “Test Proyectivos. Aplicación al diagnóstico y tratamiento clínicos”. P. Barbosa 2014, “Psicopatología y Test Gráficos”... (Encara que no deixa d'haver-hi els qui creuen que les tècniques projectives són subjectives i susceptibles d'interpretacions arbitràries i molt personals segons qui les manegi, existeix una metodologia estructurada i objectiva, sobre la base de l'evolutiu emocional i allò esperable a nivell gràfic).

Parlam d'un dibuix realitzat per una persona o de la interpretació que una persona pugui fer d'un dibuix?

Parlam d'un dibuix que una persona fa. El dibuix és un llenguatge a través del qual expressam el nostre món intern i part d'allò que està latent, més inconscient fins i tot conscient. Una cosa és la sensació que et produeix un dibuix que és alguna cosa subjectiva i una altra cosa és l'estudi i interpretació d'un dibuix amb un mètode.

En quin tipus de pacients està aconsellada la intervenció amb el dibuix?

Està aconsellat per a qualsevol tipus de pacients. El dibuix és el llenguatge dels nins per excellència, és la seva forma de comunicar, de transmetre i d'alleujar la seva angoixa, podent dibuixar allò que els agradaria ser, allò que desitgen que ocorregués, o com a descàrrega d'allò que li està ocorrent. Al món adolescent és una forma de simbolitzar tots aquests canvis que no són capaços de posar-los paraules i també com a manera d'autoafirmació i expressió. Als adults els costa més la part gràfica, però és un material valuosíssim ja que no poden controlar tant el que volen transmetre i així es reflecteix una part més amagada susceptible de ser tractada i parlada. En els casos de persones amb baixa autoestima amb molt bloqueig, els pot costar dibuixar, però, és molt interessant, en la mesura que puguin, anar avançant utilitzant el dibuix com a manera de descàrrega i expressió del seu món intern.

Quin tipus de dibuixos s'utilitzen en la intervenció i com es procedeix a la seva lectura/interpretació? Eines addicionals que ajuden a una interpretació exacta (test HTP-dibuix lliure)

Com comentava anteriorment, el dibuix és un llenguatge, així que qualsevol forma d'expressió gràfica és susceptible de treballar-ho i anar analitzant-ho. La prova de HTP (house-tree-person), és una prova imprescindible per acostar-se a l'estudi de la personalitat i les seves formes d'actuar. És molt important no utilitzar la interpretació com a receptes aplicables a totes les persones. És fonamental saber la individualitat de cada persona i que una mateixa experiència està representada en aquest cas amb els dibuixos, d'una forma diferent segons qui ho representi. És bàsic, conèixer part de la història de la persona que realitza el dibuix, el seu motiu de consulta i algunes dades essencials. Així, els dibuixos constitueixen algunes peces fonamentals en la personalitat de cada persona. Un dibuix és una expressió de moltes coses, però cal ser molt cautelosos en les afirmacions, ja que insisteix, necessitam conèixer més dades per poder unir i explicar el que va ocórrer per arribar a tenir una conducta per exemple, i en què es tradueix en el seu dia a dia.

L'Anàlisi del HTP es fa mitjançant una fitxa de correcció en la qual cal anar identificant una sèrie de trets que apareixen o no en el dibuix i que són indicatius de diferents alteracions o de bloquejos en certs processos que impedeixen que la persona pugui funcionar d'una manera sana en el seu dia a dia i li permeti enfrontar-se a allò que se li presenti. Aquesta fitxa la reflecteixen en diverses publicacions, autors tan destacats com, Elsa Grassano, Siquier OCampo i Pedro Pérez García, entre d'altres.

En el terreny de diagnòstic, què pot revelar/quines dades pot obtenir el psicòleg d'un dibuix?

Sobre la base d'allò que he dit i sent cautelosos i rigorosos en la seva anàlisi, per no prendre-ho com a receptes, en el dibuix es reflecteixen possibles fets traumàtics, si n'hi ha, els mecanismes de defensa, la connexió amb la realitat, entre d'altres qüestions. Si parlam de dibuixos de persones a partir de 23 anys, ens orienta en l'estructura de personalitat que hi ha de base (ja sabem que no es pot parlar d'estructura de personalitat fins als 23 anys aproximadament, abans són trets de funcionament que poden estar més prop d'una estructura o una altra).

Per què recomana aprendre la tècnica del dibuix i per què és aconsellable assistir al curs?

El curs proporciona una seguretat a l'hora de veure i analitzar qualsevol dibuix. S'aprèn el llenguatge dels dibuixos i la seva connexió amb l'evolutiu emocional i els processos bàsics tan importants com la contenció, la individuació, bàsics en qualsevol desenvolupament del nin i de l'adult posterior.

Si es treballa amb nins és fonamental conèixer aquesta eina ja que juntament amb el joc és un de les formes bàsiques d'expressió i comunicació. I amb els adults com una mirada més enllà d'allò que mostra a través de la simptomatologia.

Els dibuixos ens permeten aprofundir en allò que no es veu, les emocions viscudes no expressades i a més constitueix una forma d'expressió i de descàrrega.

No importa si un sap dibuixar, si considera que dibuixa bé o malament. L'anàlisi té a veure amb l'intern, no amb la tècnica gràfica. Recoman el coneixement de la tècnica del dibuix per a qualsevol persona que treballi en el perfil sanitari i educatiu, en el primer cas per intervenir i en el segon per conèixer, poder derivar i comprendre millor en tots dos casos.

María Barbero de Granda