Amb motiu del curs ‘La coordinació de parentalitat’, que impartirà els propers dies 16 i 17 de febrer en el COPIB, l'experta en psicologia forense Núria Vázquez Orellana avança algunes de les claus i de les competències associades a aquesta nova figura d'intervenció, centrada en el menor, i defensa la importància d'avançar-se als esdeveniments rebent formació específica en una especialitat l'auge de la qual i expansió sembla imparable. “Molts llocs ja estan apostant per implantar el Coordinador de Parentalitat (CP) a través de programes pilot, en un procés que em recorda als inicis de la mediació, quan es varen començar a desenvolupar multitud d'iniciatives fins que finalment la figura va quedar regulada”, explica.
En aquest context que convida a l'optimisme i a reflexionar sobre la futura regulació del CP a Espanya, l'especialista i membre de l'Associació Espanyola Multidisciplinària de Recerca sobre interferències Parentals (ASEMIP) considera que “l'oportunitat de rebre formació en una nova figura professional, de ser un dels pioners al nostre país en aquest camp, és quelcom que es dóna poques vegades i tenim l'ocasió de collaborar en la seva implantació”.
Com definiria al coordinador de parentalitat i quin rol juga el psicòleg en el desenvolupament i implantació d'aquesta figura?
De les definicions de Coordinador de Parentalitat (CP) que podem trobar, la que més m'agrada per la seva senzillesa i claredat és la de Debra Carter. Ella exposa que "la Coordinació de Parentalitat és una nova intervenció, centrada en el menor, per a pares divorciats o separats amb fills que es troben en risc, produït per l'exposició als conflictes presents entre els seus pares, immersos en el procés de divorci".
A ser CP poden accedir professionals de diferents disciplines del camp psicosocial, per exemple treballador social, educador social, pedagog, fins i tot advocats però tots ells han de tenir coneixements de mediació, dels processos psico-legals de separació-divorci, i de psicologia (tant infanto-juvenil com de teoria familiar relacional-sistèmica). Així ocorre als EUA i a Canadà, on la figura duu més anys de trajectòria.
Tal com s'illustrarà en el curs, el CP ve a omplir un buit entre altres figures com la mediació, el terapeuta familiar, el psicòleg perit, el Punt de Trobada Familiar... Però el CP és una figura transversal amb entitat pròpia que ha de tenir coneixements i/o formació en tècniques de mediació i terapèutiques, però no actuar com un mediador o com un terapeuta.
Al meu entendre subjectiu, el psicòleg jurídic em sembla el professional més complet -quant a formació prèvia- a l'hora de realitzar aquesta funció. Parafrasejant a Dominique D’Abate en la seva intervenció el passat any en el COPC, el CP és un “perit dinàmic”.
Per què és necessària la figura del coordinador de parentalitat?
Segons D’Abate, existeixen tres raons primordials per introduir aquesta figura: En primer lloc, els estudis indiquen que els conflictes greus entre progenitors –disputes verbals i físiques, litigis persistents, desconfiança i hostilitat, allunyament d'un progenitor, entre d'altres–, posen als menors en risc i destrueixen els beneficis que les relacions parentals positives poden aportar-los. En segon lloc, en els casos més difícils, els jutges sovint recomanen la mediació, avaluacions psicosocials o teràpia, però aquests recursos acostumen a ser poc efectius quan els progenitors estan atrapats en un conflicte crònic. I, en tercer lloc, les famílies amb divorcis d'elevada conflictivitat, utilitzen molts serveis del tipus de protecció de menors, mediació, consultes a experts, mentre que parallelament, inicien nombrosos procediments legals que suposen un elevat cost per a la societat i per a la pròpia família.
Quines serien les funcions més destacades associades a aquesta figura?
El Coordinador de Parentalitat és un tècnic que intervendrà en famílies altament conflictives i treballarà principalment amb els pares, també amb els fills i amb la resta de la família si cal. A més, es coordinarà amb altres professionals que atenguin a la família. I tot això centrant la seva intervenció en el benestar dels fills. En general, les seves funcions es focalitzen en la implementació del pla de parentalitat (la seva flexibilització si fos oportuna) i els seus objectius concrets són millorar la comunicació entre els pares i ajudar a reduir la conflictivitat mentre ofereix eines per una co-parentalitat positiva.
Quines característiques/requisits ha de reunir el coordinador de parentalitat?
Les seves característiques tenen a veure amb els seus coneixements tècnics i amb les característiques personals (flexibilitat, escolta activa, capacitat d'empatia, etcètera) que l'experiència acaba convertint en habilitats que se sumen a les pròpies eines tècniques.
En quins moments estaria indicada i en què consistiria la seva intervenció?
Encara que seria bo poder començar a intervenir a l'inici de ruptures que es preveuen complicades, habitualment la seva intervenció se circumscriu a la fase d'execució de sentència quan altres recursos, com la mediació o el punt de trobada, no han pogut aconseguir els seus objectius. La seva intervenció ha d'anar avalada per una resolució judicial (o per un acord entre les parts) on se li dota de certa coercitivitat i es recull l'abast de la seva intervenció, establint la no confidencialitat, ja que el CP haurà d'informar al jutjat segons s'estableixi.
Per què recomanaria assistir al curs que impartirà en el COPIB?
Crec que als collegiats i les collegiades del COPIB els pot resultar interessant rebre formació en aquesta nova figura perquè ja està demostrant la seva utilitat, no només a Europa sinó també a Espanya, com demostra el fet que cada vegada més jutges ho estan recollint en les seves sentències.
Més informació sobre el curs a:http://www.copib.es/cursos/20180216MA/la-coordinacio-de-parentalitat
