La infància maltractada, dones menyspreades, ancianes sense records que tornen a ser nines... Rosa Montiel descriu vides petites que passen desapercebudes als ulls indiferents d'una societat dormida, però que es revelen sense secrets sota la seva pupil·la atenta d'observadora acostumada a mirar amb els ulls de l'ànima. Els contes de Rosa Montiel ens mostren els secrets d'una època marcada per la lluita i les esperances dels febles enfront de les renúncies i humiliacions que els infligeixen els més forts. Paràgraf a paràgraf, el lirisme estripat de l'autora dissecciona amb el seu bisturí precís els sentiments i les nostàlgies d'éssers humans que davant els adversos avatars en què es troben, afronten la veritat i no renuncien a la seva dignitat. Des dels records de la seva infància en un barri barceloní fins a la seva dilatada trajectòria com a psicòloga clínica, Rosa Montiel reuneix l'experiència i la sensibilitat necessàries per construir a consciència el testimoniatge imprescindible d'un passat proper que estén la seva ombra grisa des de la postguerra fins als nostres dies.
|
