 |
Ens sembla una falta de respecte cap a la nostra professió i una frivolitat que per part d'un professional dels mitjans de comunicació, a qui se li suposa una preparació acadèmica, utilitzi la premsa escrita per dir que “cada dos por tres, salía en pantalla un psicólogo diciendo las simplezas de siempre” en relació a la catàstrofe aèria. Per cert, caldria recordar-li que els psicòlegs no consolam ni donam ajuda espiritual ni som guies espirituals en una catàstrofe. Opinar i informar implica documentar-se prèviament i així evitam confondre a la ciutadania.
La vida ens obliga a enfrontar-nos a situacions difícils, complicades, desesperades i a suportar el dolor intens quan per raons personals, naturals, provocades per tercers o per atzar ens situa al límit dels nostres propis recursos. Tots estam exposats a tocar el límit del sofriment en algun moment de la nostra vida.
Quan succeeix alguna cosa extraordinària en el nostre entorn que altera els mecanismes socials i individuals de protecció, seguretat física i psicològica, com ha ocorregut recentment, tots els dispositius d'intervenció es disposen per atendre al succés i abordar-ho des de tots els àmbits de demanda: de les víctimes, afectats, intervinents, població, etcètera, amb l'únic objectiu de gestionar adequadament la crisi i emergència amb professionalitat i eficàcia. Tots els equips d'intervenció: metges forenses, sanitaris, bombers, policia científica, altres cossos de seguretat i psicòlegs, treballen coordinats en un operatiu que presta la seva atenció i resol les necessitats a nivell sanitari, jurídic, judicial, forense, social i psicològic.
La Psicologia de les Emergències és una disciplina recent, els professionals de la qual col·laboren en la gestió i coordinació de l'emergència. El respecte professional i l'abordatge competencial fan que la resolució de l'emergència sigui adequada i operativa.
El protagonisme que adquireix el professional de la psicologia en una catàstrofe no és trivial. Hi ha un reconeixement a la seva labor no solament per part d'Institucions i mitjans de comunicació sinó també, i això és el mes important, per part dels afectats i familiars i intervinents.
És veritat, les notícies d'un succés, d'una emergència o desastre, desperten curiositat davant la població, anàlisi i reflexió dels especialistes, creen debat i els mitjans de comunicació hi participen activament, tant durant com després.
Malgrat tot això succeeix, no cap la desqualificació de cap professional perquè, com a professionals de les emergències, tots treballam en l'àmbit de les nostres competències, inclosos els psicòlegs.
Javier Torres
Degà del Col·legi Oficial de Psicologia de les Illes Balears
Antònia Ramis
Coordinadora Grup Intervenció Psicològica en Emergències
