Aquest 25 de novembre, Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones, des del Col·legi Oficial de Psicologia de les Illes Balears (COPIB) reiteram la nostra denúncia ferma de les violències masclistes i la nostra defensa dels drets, la seguretat i la dignitat de totes les dones i dels seus fills i filles.
Enguany necessitam, a més, dirigir la mirada cap a un àmbit que es troba en una situació límit: la realitat de les i dels professionals que treballen cada dia en els serveis especialitzats en violència de gènere. Si bé aquesta problemàtica afecta el conjunt dels equips implicats, com a Col·legi Oficial de Psicologia correspon centrar la nostra atenció en les i els professionals de la psicologia, la tasca dels quals és essencial i requereix condicions adequades per garantir una intervenció de qualitat.
Els qui acompanyen i intervenen amb dones, nines i nins que viuen o han patit violència masclista ho fan des d'un fort compromís ètic, social i humà, sustentat en una formació extensa i rigorosa, sense la qual no és possible accedir a aquests llocs. Tanmateix, en la majoria de recursos especialitzats, el nombre de persones que cada professional ha d'atendre és molt superior al recomanable i pot arribar a comprometre la qualitat de la intervenció.
A això se sumen la precarietat d'alguns dispositius, la falta d'estabilitat contractual i l'alta rotació del personal. Aquestes condicions impacten directament en l' atenció que s'ofereix a les dones víctimes i als seus fills i filles: les dones poden veure's obligades a tractar amb diferents professionals al llarg del seu procés terapèutic. Això suposa una pèrdua de la qualitat del mateix i una erosió en el vincle terapèutic.
L'impacte emocional d'aquest treball és igualment innegable. El contacte diari amb situacions de violència comporta un desgast elevat que, si no s'aborda, es tradueix en fatiga per compassió, burnout i baixes psicològiques, una realitat que s'ha normalitzat en molts equips. És fonamental que els organismes competents tenguin clara consciència d'això, per aplicar mesures correctores.
Les institucions han d'assumir la seva responsabilitat en la cura, la supervisió i la protecció d'aquests equips, garantint entorns laborals segurs, estables i sostenibles.
Per això, aquest 25N, a més d'acompanyar les dones en la seva lluita per la vida i per la llibertat, expressam amb claredat que és imprescindible cuidar també els equips que les atenen. Això implica:
- Garantir la salut psicològica i física de les i dels professionals de l'àmbit.
- Revisar i ajustar les càrregues de treball per garantir intervencions dignes i efectives.
- Implantar mecanismes institucionals de supervisió, suport i acompanyament.
- Reconèixer i valorar l'impacte emocional del treball en violència de gènere.
- Assegurar contractes estables i dotacions de personal suficients.
La lluita contra la violència masclista exigeix cuidar els qui estan en primera línia. Sense professionals cuidades i cuidats, el sistema sencer se'n ressent.
Des del COPIB volem traslladar el nostre reconeixement i gratitud més profunds a totes i tots els professionals que es dediquen a l'àmbit de la violència de gènere. Moltes gràcies per ser agents de canvi, restaurar vides, i contribuir que la nostra societat sigui millor.
Junta de Govern del COPIB
