La psicòloga va impartir una conferència organitzada pel COPIB en la qual va abordar els reptes de les famílies davant una etapa marcada per la construcció de la identitat, la hiperconnectivitat i la necessitat de mantenir vincles segurs sense renunciar als límits.
I si l'adolescència no fos un problema que cal corregir, sinó una etapa vital que necessita comprensió, acompanyament i confiança? Aquesta és una de les idees centrals de la conferència L'art d'acompanyar als nostres adolescents: mirada, escolta i confiança, impartida per la psicòloga Anna Romeu en el marc de la jornada organitzada pel Col·legi Oficial de Psicologia de les Illes Balears (COPIB), celebrada aquest divendres en el Claustre del Carme de Maó.
Romeu, especialista en educació emocional, adolescència, prevenció i tractament de les addiccions i persones altament sensibles (PAS), va proposar una mirada que permeti comprendre les necessitats dels adolescents sense reduir aquesta etapa als conflictes o les dificultats que poden sorgir. La construcció de la identitat, la cerca d'autonomia i la necessitat de pertinença formen part d'un procés en el qual els joves necessiten explorar i prendre distància, però també saber que compten amb adults disponibles i capaços d'oferir seguretat.
La psicòloga, docent col·laboradora de la Universitat de Barcelona, va recordar que el cervell adolescent es troba en desenvolupament i que les seves característiques no han d'interpretar-se com un defecte, sinó com a part d'una etapa de transformació. La sensibilitat a les recompenses i a les emocions, juntament amb unes funcions executives encara en maduració, ajuden a comprendre algunes de les conductes pròpies d'aquests anys i la importància d'acompanyar-les sense recórrer únicament al control.
Entendre el món de l'adolescent per a poder acompanyar-lo
Un dels reptes actuals és comprendre el context en el qual creixen els adolescents. La hiperconnectivitat i la comparació constant a través dels entorns digitals han transformat les seves relacions i experiències. Per això, va assenyalar Romeu, acompanyar als joves implica conèixer el seu món i evitar interpretar les seves vivències exclusivament des de la perspectiva adulta.
La conferència també va convidar a distingir entre el malestar emocional, la percepció del propi benestar i la presència d'un trastorn mental. En aquest sentit, Romeu va fer referència a dades sobre salut mental adolescent a Espanya, entre ells que un 41% declara haver experimentat algun problema de salut mental. Aquesta percepció, va subratllar, no equival per si mateixa a un diagnòstic clínic. Així mateix, va abordar l'increment de la solitud i la tristesa declarades per adolescents entre 2018 i 2022.
La proposta d'acompanyament es va articular entorn de tres pilars: mirada, escolta i confiança.
La mirada implica observar sense etiquetar i substituir els judicis precipitats per la curiositat. L'escolta requereix comprendre abans de respondre, respectar els silencis i validar les emocions sense que això signifiqui haver d'estar d'acord amb tot el que expressa l'adolescent. La confiança, per part seva, suposa oferir autonomia sense desaparèixer, mantenint una presencia adulta coherent i uns límits clars.
Romeu va convidar també a les famílies a revisar les seves expectatives i a acceptar que acompanyar durant l'adolescència exigeix adaptar la manera d'exercir l'autoritat. No es tracta de renunciar al paper adult, sinó de diferenciar entre allò que pot negociar-se, allò que ha de mantenir-se com a límit, i les qüestions en les quals l'autonomia pot créixer progressivament.
En aquest procés, va destacar la importància de cuidar el vincle fins i tot en els moments de desacord. La presència, la coherència i la capacitat de reconèixer errors i reparar una relació són recursos fonamentals per a sostenir l'acompanyament, sense exigir a les persones adultes una resposta perfecta davant cada situació.
La conferència també va abordar els senyals que poden indicar la conveniència de consultar amb un professional: un malestar que es manté en el temps, que interfereix en la vida quotidiana o que s'acompanya de situacions de risc. Identificar aquestes circumstàncies permet cercar orientació quan és necessari, sense convertir automàticament les dificultats pròpies de l'adolescència en un problema clínic.
Amb aquesta proposta, Anna Romeu va posar el focus en una idea essencial: acompanyar als adolescents no exigeix tenir sempre totes les respostes, sinó mantenir la disponibilitat per a escoltar, orientar i ser presents també davant les preguntes més difícils.
