"La IA ja està present en les consultes: els professionals de la Psicologia han de liderar el seu ús segur i ètic"
Psicòloga sanitària amb 14 anys d'experiència en teràpia cognitivoconductual amb adults, Elisabeth Rigo coordina el nou Grup de Treball d'Intel·ligència Artificial (IA) i Noves Tecnologies del COPIB. Rigo compta també amb formació en sexologia, teràpia de parella, trastorns de la conducta alimentària, trastorns de la personalitat i salut mental perinatal. Actualment és assessora en projectes d'intel·ligència artificial aplicada a l'àmbit clínic i també realitza supervisió d'altres professionals i docència universitària en l'àrea de Psicologia.
1. Quins factors han fet que aquest sigui el moment adequat per crear un grup de treball sobre intel·ligència artificial en Psicologia?
L'evolució tecnològica ha estat vertiginosa, i la IA ja és present a les consultes: les/els pacients la duen amb si mateixos. Veim notícies sobre incidents de seguretat i danys derivats d'un mal ús, i això ens obliga a actuar. Com a professionals, necessitam formar part d'aquesta narrativa. Una cosa ocorrerà en qualsevol cas és preferible que succeeixi amb la nostra influència i no sense ella. A això se suma la creixent dificultat d'accés als serveis de salut mental, que impulsa l'ús d'aquestes eines com a alternativa o complement.
2. Quines necessitats concretes de les/els professionals pretén cobrir aquest nou grup?
Principalment, assessorament i formació. No només per garantir el compliment del codi deontològic i la normativa de protecció de dades, sinó per protegir els nostres pacients d'un ús inadequat. La IA té un potencial real per millorar l'abast de la Psicologia i l'eficiència de la/del professional, i volem que aquest potencial s'aprofiti de forma segura i responsable.
3. Com està impactant actualment la IA en la pràctica psicològica?
De formes molt diverses i cada vegada més quotidianes. Hi ha pacients que arriben a consulta dient-te literalment que « ChatGPT creu que tenen tal o qual diagnòstic». Altres fan servir la IA per preparar el resum del que volen tractar en sessió, per analitzar discussions de parella, per lligar amb frases generades automàticament, o com a segona opinió després de rebre informació clínica. La IA ja és a la sala d'espera, encara que no l'hàgim convidat. I això no és una crítica cap a les/els pacients; tot el contrari: és un senyal que les persones cerquen suport allà on poden trobar-lo. La nostra responsabilitat com a professionals és entendre aquest context i acompanyar-los també en aquest terreny.
4. Quins són els principals riscs ètics que planteja l'ús de la IA en aquest àmbit?
És la pregunta clau. El problema és que moltes/molts professionals encara no saben com respondre-la i precisament per això es crea aquest grup: per resoldre aquests interrogants. Més enllà del risc d'abús o dependència tecnològica, aquestes eines poden generar al·lucinacions —és a dir, informació falsa presentada amb total convicció—, biaixos de gènere i culturals, càmeres de ressò que retroalimenten les idees de les persones usuàries, o errors en la interpretació d'informació sensible. Poden no detectar situacions de risc o mostrar-se excessivament complaents amb les/els usuàries/usuaris. I no cal oblidar els riscs de privacitat: la majoria d'aquestes eines no compleixen amb el Reglament general de protecció de dades (RGPD) en matèria de salut, que és la normativa aplicable en Psicologia.
5. Pot la IA substituir alguna part del treball de les/dels psicòlogues/psicòlegs o s'ha d'entendre només com a eina de suport?
La IA és una eina. Actualment no té responsabilitat —que recau sempre en el/la professional que la utilitza— i no hauria de substituir el professional de la Psicologia ni ara ni en el futur. Els estudis disponibles són clars: la IA funciona millor quan hi ha supervisió professional al darrere. El valor de la/del psicòloga/psicòleg no està en allò que una màquina pot replicar, sinó en tot allò que no pot. El futur no és el/la professional de la psicologia contra la màquina, sinó el/la professional de la psicologia amb la màquina, marcant el rumb.
6. Quin paper ha de tenir la Psicologia en el desenvolupament de tecnologies basades en IA?
Un paper central. La IA influeix directament en l'aprenentatge, en com ens relacionam i en com gestionam els problemes. Aquestes són àrees en què les/els psicòlogues/psicòlegs som expertes/experts, i per això no podem quedar-nos al marge. Hem d'estar al centre del debat i del desenvolupament tecnològic per garantir que aquestes eines siguin segures, ètiques i estiguin centrades en la persona.
7. Com es pot garantir que aquestes eines respectin el benestar i els drets de les persones?
Depèn de tres pilars fonamentals: l'educació i formació en l'ús correcte, tant per a la població general com per a les/als professionals; el desenvolupament de marcs legals sòlids, com la Llei d'Intel·ligència Artificial de la UE (AI Act); i la implicació directa de les/dels professionals del sector en el disseny d'aquestes eines. Si parlam de salut mental, les/els psicòlogues/psicòlegs han de ser a la taula des del principi. En aquest sentit, els col·legis professionals tenen un poder enorme per impulsar tot l'anterior.
8. Quines oportunitats obre la IA per millorar l'accés a l'atenció en salut mental?
Les possibilitats són àmplies: pot abaratir costs, acompanyar el pacient entre sessions, donar cobertura a persones en llista d'espera, detectar patrons i realitzar prediccions basades en dades, o donar suport a les tasques terapèutiques a casa. Però el potencial més valuós és el d'alliberar la/el terapeuta de tasques no assistencials perquè pugui dedicar més temps al que realment importa, i acostar la teràpia a persones que, per raons econòmiques o geogràfiques, avui no hi poden accedir.
9. Quina formació considera necessària perquè les psicòlogues i psicòlegs s'adaptin a aquest nou context?
Actualment no existeix una formació reglada i específica en aquest àmbit, i aquest buit és precisament un dels motors d'aquest grup. Els col·legis oficials tenen un paper clau per oferir un full de ruta clar. La nostra intenció és començar amb formacions pràctiques que vagin cobrint els buits que la formació acadèmica encara deixa pel que fa a tecnologia i IA aplicada a la clínica.
10. Quins són els principals objectius a curt i mitjà termini del grup?
Treballam al voltant de diversos eixos: cobrir la falta de coneixement i recursos sobre IA en salut mental; mantenir-nos actualitzats amb mirada crítica i aplicada; oferir formació, debat i assessorament per a un ús responsable; fomentar l'alfabetització digital des d'una perspectiva ètica i adaptada al context terapèutic; i proporcionar orientació en matèria de legislació, ciberseguretat i protecció de dades. En definitiva, volem ser un espai on els/les professionals puguin compartir experiències, resoldre dubtes i sentir-se acompanyades/ts en aquest nou escenari.
11. Quin missatge llançaries a les/els professionals de la psicologia que encara són escèptiques/cs davant la IA?
Que l'escepticisme és sa i necessari, però la indiferència no ens la podem permetre. La IA ja forma part de la realitat dels nostres pacients, ens agradi o no. Ignorar-la no la fa desaparèixer, només ens deixa sense eines per gestionar-la. No es tracta d'abraçar la tecnologia sense criteri, sinó de conèixer-la prou per protegir adequadament els qui atenem.
