El COPIB ha organitzat per al proper dimarts 7 de juliol, la presentació del llibre Solo es un libro papá, de l'autora mallorquina Mónica García Soto. L'acte tendrà lloc a les 19:00 hores a la seu col·legial de Palma i comptarà amb la participació de Bàrbara Tur Estrany, psicòloga col·legiada i directora sanitària de T'escolt; Francisca Nadal Font, professora; i Maria del Diego Barquín, vocal de Psicologia d'Igualtat i Gènere del COPIB, que moderarà l'acte.
Presentació del llibre "Solo es un libro, papá" i debat
Estudiant de Psicologia i vinculada al projecte cultural Granada Costa, Mónica García Soto compagina la seva formació amb l'escriptura. En entrevistes concedides amb motiu de la publicació de la seva obra, l'autora ha explicat que entén la literatura com una eina per donar veu a realitats silenciades, promoure la reflexió i generar espais de comprensió a través de les històries.
En Solo es un libro, papá, García Soto aborda una realitat complexa de la qual encara es parla poc: la violència intrafamiliar. A través d'un relat de ficció inspirat en testimonis i vivències marcades per aquest tipus de violència, l'autora pretén contribuir a visibilitzar una realitat que afecta moltes persones i afavorir l'empatia cap als qui l'han patit.
Escrita, segons ha afirmat, "no des de la ferida, sinó des de l'aprenentatge", l'obra està dirigida a persones que han viscut situacions de violència intrafamiliar, famílies que cerquen entendre i també professionals que treballen amb víctimes.
Sobre el llibre
Hi ha històries que fan tant de mal que només poden contar-se des del més pregon. En una casa on la por marca la convivència i l'afecte es confon amb el silenci, Lucía decideix trencar amb allò que durant anys va romandre ocult. A través d'una narració en primera persona, la protagonista reconstrueix una infància travessada per la por i el dolor, alhora que emprèn un procés de reconciliació amb si mateixa.
Més que una denúncia, Solo es un libro, papá planteja un recorregut per les conseqüències de la violència intrafamiliar i pel procés de reconstrucció personal dels qui l'han patit, mostrant l'escriptura com una possible via per comprendre, elaborar i transformar l'experiència viscuda.
