El Grup de Treball de Psicologia de l'Envelliment defensa la prevenció, la detecció precoç i la coordinació entre els serveis sanitaris, socials i comunitaris per a garantir una atenció adequada a les persones grans.
L'informe Mirades: Respostes als desafiaments de la salut mental en les persones grans, elaborat i difós aquest mes d'octubre per la plataforma catalana Som Salut Mental 360, posa en relleu els reptes que planteja l'atenció a la salut mental en una societat cada vegada més envellida. Davant aquesta realitat, el Grup de Treball de Psicologia de l'Envelliment del Col·legi Oficial de Psicologia de les Illes Balears (COPIB) subratlla la necessitat d'abordar els problemes psicològics en la vellesa sense atribuir-los automàticament al procés d'envelliment i de garantir una atenció especialitzada, coordinada i centrada en les necessitats de cada persona.
Segons les dades recollides en l'informe, els problemes de salut mental i neurològics tenen una presència significativa entre la població de major edat. El document assenyala que l'ansietat afecta al 17 % de les persones majors de 65 anys i que la prevalença de la depressió pot aconseguir el 15%. Així mateix, recull que el 20 % de les persones majors de 60 anys presenta algun problema neurològic o de salut mental i que el 42 % de les majors de 55 anys podria desenvolupar alguna demència al llarg de la seva vida.
Jerónima Salas, coordinadora del Grup de Treball de Psicologia de l'Envelliment valora positivament la publicació de l'estudi i l'atenció que presta a una realitat que requereix respostes específiques. Des de la perspectiva professional, insisteix en un principi fonamental: problemes com l'ansietat, la depressió o la demència no han de considerar-se conseqüències naturals i inevitables de l'envelliment, sinó condicions que requereixen una atenció adequada.
Les i els professionals de la Psicologia de l'Envelliment assenyalen que un dels principals reptes és superar l'edatisme, també quan es manifesta de manera implícita en la manera d'interpretar el malestar de les persones grans. Expressions com ‘és cosa de l'edat’, que normalitzen o justifiquen el sofriment emocional o la deterioració, poden invisibilitzar les necessitats d'aquestes persones i retardar l'accés a una atenció especialitzada.
Per aquest motiu, el grup considera imprescindible reconèixer a les persones grans més enllà de la seva edat o d'un diagnòstic, tenint en compte les seves circumstàncies personals, el seu benestar emocional i les seves necessitats de suport.
L'informe també assenyala dificultats d'accés als serveis de salut mental i problemes de continuïtat assistencial. Segons el document, l'atenció disponible no sempre s'adapta a les necessitats de les persones grans i algunes queden fora dels circuits especialitzats, la qual cosa pot dificultar que rebin el seguiment que necessiten.
Davant aquesta situació, el Grup de Treball del COPIB defensa un abordatge integral de la salut mental que contempli les dimensions física, psicològica i social. Per a això, considera fonamental garantir una coordinació efectiva entre els serveis sanitaris, els recursos comunitaris i els serveis socials, de manera que l'atenció respongui a les necessitats de cada persona i tengui continuïtat.
Prevenció i detecció precoç, prioritats d'actuació
Salas destaca així mateix la importància de reforçar la prevenció i la detecció precoç. Davant les dades recollides en l'informe sobre la incidència dels problemes de salut mental i les demències, considera necessari impulsar actuacions que permetin identificar les necessitats a temps i facilitar una intervenció adequada.
En aquest context, reivindica el paper de les psicòlogues i dels psicòlegs en la prevenció, l'avaluació i la intervenció psicològica, així com en la promoció del benestar emocional de les persones grans.
Finalment, el grup subratlla la necessitat d'avançar en polítiques públiques que reconeguin el benestar psicològic com una part essencial de l'atenció a les persones grans, garanteixin els seus drets i contribueixin a humanitzar el sistema assistencial. Encara que considera que la nova Llei de Dependència sembla avançar en aquesta direcció, insisteix en la importància de consolidar i ampliar les mesures necessàries perquè aquests avanços es tradueixin en una atenció efectiva.
