Aquest 25 de novembre parlarem, de nou, de violències masclistes, però és imprescindible recordar que no es tracta d'un fenomen aïllat, sinó que cada dia, sense excepció, es produeixen agressions masclistes. Bona prova d'això són les pàgines de tots els periòdics nacionals i regionals, que es converteixen en un trist registre de les diferents formes i intensitats en què es produeix aquesta violència. Cada hora, al nostre país es posen 18 denúncies. I cada quatre hores, es denuncia una violació.
El Col·legi Oficial de Psicologia de les Illes Balears (COPIB) s'adhereix al manifest del Consell General de la Psicologia per a expressar el seu total rebuig contra qualsevol forma de violència psicològica, física o sexual exercida contra les dones, i traslladar la nostra solidaritat i afecte a les famílies i sers estimats de les 38 dones assassinades per la seva parella o exparella en el que va d'any, 1.171 des de 2003.
És necessari reflexionar sobre la rellevància que, en el moment actual, tenen les notícies sobre aquesta xacra en espais informatius dels mitjans de comunicació. La violència contra les dones donada la seva freqüència ja no és excepcional en els informatius i deixa de tenir la rellevància que mereixeria. Només quan el nivell de violència en les agressions és extrem aconsegueix atreure l'atenció de la ciutadania. Però costa obtenir informació de context, que relacioni aquestes agressions amb altres temes com la reproducció de les conductes i creences masclistes en les generacions més joves.
La cultura en què continuam educant a nins i a nines, adolescents i joves genera desigualtat i violències que provoquen que la meitat de la població tengui menys oportunitats i un major nivell de risc al llarg de tota la seva vida. Segons l'INE, el grup d'edat en el qual més augmenta la violència en la parella és el de menors de 18 anys, un 73% més. El fiscal general de l'Estat, quan presentava les dades de la Memòria anual de la Fiscalia de 2021, cridava a “una reflexió com a societat”, davant dades com que els abusos i agressions sexuals comesos per al·lots menors de 18 anys varen créixer un 58%. Si observam la tendència en els últims cinc anys, l'increment és d'un 207%. La pròpia Fiscalia alertava de la banalització de les relacions sexuals entre adolescents, les conductes altament sexualitzades a edats cada vegada més primerenques i un accés a la pornografia a curta edat.
Lectures recomanades de la Biblioteca Digital del COPIB amb motiu de la commemoració del Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra la Dona
Aquestes són les conseqüències penals de la cultura de la violació que continua plenament assentada entre molts dels adolescents i joves. La violència sexual és una de les manifestacions de violència contra la dona més estesa i normalitzada. De fet, el terror sexual va tenir una forta visibilitat aquest estiu, quan una onada de punxades a dones joves en llocs d'oci nocturn va crear un context en el qual les al·lotes es varen veure expulsades, de nou, de l'espai públic, amb una amenaça (real o no) que les atemoria.
En el Baròmetre Joventut i Gènere de 2021, que publica el Centro Reina Sofía, assenyalava una joventut fortament polaritzada, en la qual els al·lots manifesten una menor presa de consciència de les desigualtats de gènere; una tendència iniciada en 2019 i que ara s'aguditza. És lògic, perquè des de la cultura del privilegi és difícil identificar aquesta bretxa però, a més, el context social i polític afavoreix discursos que difuminen les violències masclistes i les desigualtats estructurals. Un atac contra el moviment feminista que acaba, en conseqüència, enfortint els valors tradicionals de la societat patriarcal.
El masclisme evoluciona i s'adapta als canvis socials; per això, necessitam actuar en el terreny preventiu, desmuntar les creences, prejudicis i estereotips que sustenten la cultura patriarcal. Només anant a l'arrel podrem actuar per a prevenir comportaments i conductes que continuïn engrossint sentències com les que referia la Fiscalia General de l'Estat.
La psicologia, com a ciència dedicada a la conducta humana i a les emocions, és imprescindible en el camí cap a la igualtat real i cap a la societat del bon tracte en la qual totes i tots desitgem viure. Per això, des del Consell General de la Psicologia reclamam que es treballi amb el 100% dels nins, nines i adolescents d'aquest país a través dels centres educatius, amb intervencions psicològiques enfocades a la sensibilització en matèria d'igualtat, de relacions sexuals i afectives i de prevenció i detecció de violència de gènere.
La preocupació per la transmissió i repetició de la cultura masclista en les generacions més joves no és suficient: necessitam passar a l'acció, amb mitjans i professionals, per a promoure una transformació real.
