“Un dels nostres reptes és millorar els recursos clínics d'avaluació i rehabilitació neuropsicològica als quals poden tenir accés els pacients i les famílies”
Amb una visió clara i un compromís ferm, María del Pilar Andrés Benito assumeix la presidència de la Secció de Neuropsicologia del Col·legi Oficial de Psicologia de les Illes Balears (COPIB), per impulsar la disciplina a la comunitat autònoma cap a nous horitzons i afrontar els reptes actuals i futurs que es plantegen. Fundadora i directora del Grup de recerca Neuropsicologia i Cognició (NeuroCog) de l’Instituto de Investigación en Ciencias de la Salud (IUNICS) i de l'Institut d’Investigació Sanitària Illes Balears (IdisBA), Pilar Andrés també ha dirigit el Màster oficial en Psicologia General Sanitària de la Universitat de les Illes Balears (UIB).
Què la va motivar a assumir la presidència de la Secció de Neuropsicologia del COPIB i quines són les seves principals fites?
En l'última reunió de la Secció vàrem considerar que l'alternança en el lideratge és saludable i vaig decidir reprendre un rol més actiu. Els objectius seguiran en la línia del que s'ha vingut fent: generar espai de comunicació entre els diferents professionals de la neuropsicologia i fomentar el coneixement i la difusió de la professió a la comunitat autònoma. Un dels nostres objectius a curt termini és crear la Societat Balear de Neuropsicologia, una iniciativa en la qual treballam des de fa anys i que impulsarem des de la Secció.
Al llarg de la seva trajectòria professional, quines considera que han estat les seves majors contribucions al desenvolupament de la neuropsicologia a Balears?
La meva trajectòria professional va començar fa més de 30 anys, exercint funcions en l'àmbit clínic, docent i de recerca. Tot i que realitz avaluacions neuropsicològiques amb implicacions legals (neuropsicologia forense), la meva major contribució a Balears ha estat des de la Universitat.
Amb la creació del grup de treball i després de la Secció de Neuropsicologia, he treballat per donar a conèixer aquesta disciplina en l'àmbit aplicat, acostant-la a la societat i als professionals de la salut.
"L'impacte de les tecnologies i de la intel·ligència artificial representa un desafiament per a la neuropsicologia que hem d'abordar amb formació i adaptació contínua"
Com ha evolucionat la neuropsicologia en els últims anys i quins desafiaments considera prioritaris?
La neuropsicologia ha avançat significativament, però l'impacte de les tecnologies i la intel·ligència artificial representa un desafiament que hem d'abordar amb formació i adaptació contínua. Tanmateix, un dels nostres cavalls de batalla és millorar els recursos clínics als quals poden tenir accés els pacients i les famílies, tant en avaluació com en rehabilitació. Creiem que des del COPIB es pot treballar en aquesta línia, i ja hem mantingut reunions profitoses amb el degà per avançar en aquesta direcció.
Quins són els principals reptes als quals s'enfronta la neuropsicologia a Balears i quines estratègies proposa per abordar-los des de la seva nova responsabilitat?
Com he dit abans, l'arribada de la intel·ligència artificial pot tenir un impacte tant a nivell de l'avaluació de cara al diagnòstic neuropsicològic, com a nivell de la intervenció (per exemple, plans de rehabilitació cognitiva en línia). Haurem de tenir-ho en compte i pensar en formacions que ens permetin actualitzar-nos en aquest àmbit. La millora dels recursos també és important. A la Universitat formam nous professionals que poden exercir a les Illes Balears per així augmentar l'oferta. Un altre dels reptes és que els pacients del sistema de salut públic puguin accedir a aquests professionals especialitzats en neuropsicologia.
Com planeja enfortir el reconeixement de la neuropsicologia dins del COPIB i en la societat en general?
Des de la Secció s'organitzen formacions i tallers en diferents àmbits de la neuropsicologia per a col·legiats/des i no col·legiats/des. Alguns membres de la Secció també participen en programes de difusió de mitjans de comunicació, conferències, seminaris, xerrades, i tota mena d'activitats que ajuden a enfortir el reconeixement de la neuropsicologia en la societat en general.
Com valora l'actual integració de la neuropsicologia en el sistema de salut de Balears i quines mesures creu necessàries per optimitzar la seva presència i eficàcia?
L'accés als professionals de la neuropsicologia a Balears es dona principalment en l'àmbit privat. L'Hospital Sant Joan de Déu, com a centre concertat, fa ja anys que inclou serveis d'avaluació i rehabilitació neuropsicològica. Alguns centres hospitalaris privats (per exemple, Juaneda) ja han integrat també professionals de la neuropsicologia entre els seus professionals. Des de la Secció de Neuropsicologia del COPIB pensam que els pacients de la xarxa pública haurien també de tenir accés a aquests professionals i valorarem formes de fer-ho possible.
"Des de la Secció de Neuropsicologia del COPIB pensam que els pacients de la xarxa pública haurien també de tenir accés a aquests professionals i valorarem formes de fer-ho possible"
Creu que el reconeixement i la regulació del rol del neuropsicòleg a Balears són adequats?
Des que es va crear l'acreditació nacional com a psicòleg/oga expert/a en neuropsicologia clínica, emesa des del Consell General de la Psicologia, aquest és el major reconeixement com a professional especialitzat que acredita que el psicòleg té una formació de postgrau en la matèria i unes 4.000 hores d'experiència. Aquesta formació i experiència haurien de capacitar el professional per a l'acompliment de les tasques pròpies d'avaluació, diagnòstic, intervenció, i tractaments neuropsicològics, de la manera més eficaç i eficient possible, atenent els màxims estàndards de qualitat científica disponibles en cada moment. A més, aquesta acreditació es pot aconseguir sent psicòleg general sanitari o psicòleg especialista en psicologia clínica, tot i que la majoria de neuropsicòlegs són psicòlegs general sanitaris.
La investigació és clau per a l'avanç de la neuropsicologia. Com pensa fomentar la participació dels neuropsicòlegs balears en estudis científics i projectes d'innovació? O com es podria fomentar?
Molts dels neuropsicòlegs/ogues que componen la Secció de Neuropsicologia han realitzat un Màster especialitzat i alguns han realitzat un Doctorat en aquest àmbit. Si bé és cert que la pràctica clínica assistencial deixa poc marge per a la recerca, la col·laboració entre investigadors i clínics és la millor manera de participar en estudis científics o d'innovació. Així és com ho estan duent a terme diversos membres de la Secció.
El treball interdisciplinari és essencial en l'atenció a pacients amb afectacions neuropsicològiques. Com es pot potenciar la col·laboració amb neuròlegs, psiquiatres i altres especialistes?
Aquesta visió és totalment encertada. La neuropsicologia requereix per definició un enfocament interdisciplinari. Un neuropsicòleg és, tret d'alguna excepció, un psicòleg que posseeix coneixements de psicologia cognitiva i clínica alhora, de neurociència i de psicometria. A banda d'aquests coneixements, requereix d'unes habilitats clíniques fonamentals, i s'ha de poder entendre amb altres professionals com neuròlegs, pediatres, psiquiatres i altres especialistes per poder abordar el cas que tengui entre mans. La col·laboració amb aquests professionals sol ser bona, i crec que, amb l'avanç del reconeixement de la disciplina, no farà més que millorar.
Finalment, quin missatge li agradaria transmetre als neuropsicòlegs que exerceixen a Balears i als futurs professionals que desitgen especialitzar-se en aquest camp?
Als professionals i futurs/es neuropsicòlegs els diria que s'acostin a la Secció del COPIB, on trobaran un suport especialitzat i un punt de trobada i intercanvi de coneixements científics i humans. Un cop assolida una fita com la de tenir una Secció de Neuropsicologia, els/les professionals hem de donar-li forma, mantenir-la i potenciar-la per facilitar un servei social de primera qualitat a totes les persones que puguin necessitar els nostres coneixements.
La neuropsicologia sol ser una especialitat molt vocacional. Tal vegada pel fet de ser una disciplina que combina diferents fonts de coneixement i tenir un vessant clínic important, és habitual que ens apassioni. Als/les futurs/es professionals que desitgin especialitzar-se en aquest camp els diria que aprofitin el seu temps de formació i el gaudeixin. Que no tenguin cap dubte que la seva feina és molt important i la satisfacció de poder contribuir al benestar dels pacients i famílies és inigualable.
