"Envellir no és una pèrdua de valor, sinó una etapa més de desenvolupament i vida"
La psicòloga defensa una atenció psicològica centrada en la persona, la seva història de vida i la seva autonomia. Entre els seus objectius al capdavant del grup figuren conèixer les necessitats dels professionals, promoure noves propostes formatives i reforçar la col·laboració amb les universitats i els recursos sociosanitaris.
Llicenciada en Psicologia Clínica i especialitzada en Psicogerontologia i Gestió Sociosanitària, Jerónima Salas, Gema, compta amb més de 20 anys de trajectòria professional dedicada al benestar de la gent gran. La seva experiència inclou més de 15 anys de treball a Madrid i una etapa posterior a Mallorca, on ha combinat la direcció de residències i centres de dia amb la intervenció social i la formació de professionals i cuidadors.
A Madrid, va impulsar projectes de prevenció i voluntariat en Creu Roja i va gestionar centres municipals de gent gran en diferents districtes de la capital. A Mallorca, el seu treball en residències municipals, com la de Pollença i, actualment, la de Muro, així com en centres de dia de la Mancomunitat del Pla, li ha permès conèixer de prop la realitat de l'atenció a les persones grans a les Illes Balears.
Què li ha duit a assumir la coordinació del Grup de Treball de Psicologia de l'Envelliment del COPIB i què li agradaria aportar a aquesta nova etapa?
Després de més de 20 anys dedicada a l'atenció a les persones grans, he considerat que és un bon moment per a aportar la meva experiència i la meva visió en aquest àmbit, amb l'objectiu de contribuir a millorar les condicions de cura i la qualitat de vida de les persones grans.
Des de la seva perspectiva professional, quins són els principals reptes que planteja actualment l'envelliment de la població a les Illes Balears i quin paper ha d'exercir la psicologia per a afrontar-los?
La població de les illes està canviant i consider que ens enfrontam al repte de l'envelliment tant de la població resident com de les persones que arriben d'altres països, tant comunitaris com extracomunitaris. Integrar aquesta multiculturalitat pot ser molt enriquidor.
També hem de tenir en compte que l'augment de l'esperança de vida ha anat acompanyat d'un increment de la cronicitat i la dependència, mentre que l'estil de vida actual fomenta la solitud no desitjada.
Quines necessitats psicològiques de les persones grans considera que continuen estant insuficientment ateses i quines barreres dificulten l'accés a una atenció adequada?
Consider que existeix una tendència a reduir a la persona gran a una etiqueta o a un "diagnòstic errant", sense tenir en compte a l'ésser humà que hi ha darrere, amb la seva història de vida, la seva identitat i un entorn únic que condicionen la seva salut mental i el seu benestar emocional.
És important reconèixer explícitament les seves aportacions històriques, tant a la comunitat com a la família. En cas contrari, correm el risc de despullar a les persones grans del seu sentit d'utilitat i de la seva dignitat.
Entre les barreres, a més de l'escassetat de recursos psicològics públics, destaca aquest model biomèdic patologitzant que normalitza el sofriment emocional en la vellesa o l'aborda únicament mitjançant fàrmacs, en lloc d'oferir intervencions orientades a sostenir el projecte vital de cada persona.
La solitud no desitjada, l'edatisme i els estereotips associats a la vellesa són qüestions cada vegada més presents en el debat social. Com afecten el benestar emocional de les persones grans i què pot fer la psicologia per a prevenir les seves conseqüències?
Aquests estigmes associats a la vellesa són demolidors per al benestar de les persones grans. Per què no considerar aquesta etapa com una més de la vida, amb els seus avantatges i els seus desavantatges, i facilitar que pugui transitar-se dignament? Des de la psicologia podem contribuir mitjançant el disseny de programes intergeneracionals, la creació de xarxes de suport comunitari, les campanyes de sensibilització i la lluita contra els estereotips. També podem facilitar models i eines d'afrontament.
Quina importància té la intervenció psicològica per a promoure un envelliment saludable i prevenir o detectar precoçment problemes com la depressió, l'ansietat o la deterioració cognitiva?
La psicologia exerceix un paper molt important en la prevenció: mitjançant el desenvolupament d'hàbits saludables, l'estimulació cognitiva, el foment de la resiliència i la regulació emocional.
En l'àmbit de la intervenció, també proporciona alternatives a tractaments farmacològics i contribueix a reduir el seu consum excessiu.
Com s'hauria d'abordar l'acompanyament psicològic a les persones amb malalties neurodegeneratives i als seus familiars i cuidadors, i quines necessitats considera prioritari atendre?
És fonamental atendre el projecte de vida d'aquestes persones i a les seves necessitats de suport perquè puguin desenvolupar-ho amb autodeterminació. Així mateix, els seus familiars i cuidadors han de rebre informació i formació que els ajudin a canviar la mirada sobre la persona i la seva situació.
Quina és la situació dels professionals de la psicologia especialitzats en envelliment a les Illes Balears? Quins avanços considera necessaris en reconeixement professional, formació i presència en els recursos assistencials i sociosanitaris?
És clar que hem de treballar perquè aquests professionals siguin reconeguts i siguin presents en els recursos assistencials públics i privats, atenció primària i en els centres sociosanitaris. Comptam amb molt bons professionals, però treballen en un àmbit que, a vegades, és precari, amb intrusisme professional, una elevada rotació, una dotació insuficient de personal i una falta de plantilles estables.
A més, amb la nova llei de dependència serà necessari reforçar la formació quant al model d'atenció centrat en la persona.
Quins objectius i línies d'actuació s'ha marcat per a aquesta nova etapa al capdavant del grup i quines iniciatives concretes li agradaria posar en marxa?
En primer lloc, realitzarem una enquesta a les persones col·legiades per a conèixer les seves necessitats com a professionals en aquest àmbit, especialment en matèria de formació. Volem obtenir un diagnòstic que ens proporcioni un punt de partida per a definir les nostres actuacions.
També estam treballant per a oferir diverses propostes formatives dirigides tant als col·legiats com a altres professionals de l'àmbit sociosanitari i a estudiants.
Així mateix, ens plantejam reprendre la col·laboració amb les universitats i potenciar les pràctiques d'estudiants de psicologia en centres residencials. Volem sensibilitzar a l'alumnat i donar a conèixer la labor del psicòleg o de la psicòloga en la intervenció amb gent gran.
Com pot contribuir el Grup de Treball a millorar la col·laboració entre els professionals de la psicologia, les administracions públiques i els diferents recursos sanitaris i socials que atenen les persones grans?
Considero que podem convertir-nos en un referent tècnic i oferir al COPIB i a l'administració pública assessorament qualificat i específic en Psicologia de l'Envelliment i atenció psicològica a les persones grans.
D'altra banda, crec que hem de fomentar sinergies i el treball interdisciplinari amb altres disciplines igualment importants en la intervenció amb persones grans, com a treball social, la medicina, la infermeria, la teràpia ocupacional i les entitats del tercer sector, entre altres.
Quin missatge traslladaria als professionals de la psicologia i a la societat per a avançar cap a una manera d'envellir que preservi l'autonomia, la dignitat i el benestar emocional de les persones grans?
Als professionals de la psicologia els diria que la psicologia gerontològica és un pilar imprescindible per al benestar de les persones grans. Hem de mirar a la persona gran més enllà de l'etiqueta diagnòstica, acompanyant-la en el seu projecte de vida amb rigor científic, empatia i un respecte absolut pels seus valors.
Envellir no és una pèrdua de valor, sinó una etapa més de desenvolupament i vida. Construir una societat respectuosa i adaptada a totes les edats no és només un deure moral cap a la nostra gent gran, sinó també una inversió en el futur per a tota la societat. Hem de posar en valor el gran llegat que representen per a les altres generacions.
