Onze organitzacions de caràcter estatal, inclosos el COP, CEAPA, CONCAPA, CANAE, Sindicat d'Estudiants, FSIE, STEs-i, feUSO, FEDADi, ASITES i ANIR, ja han subscrit el manifest Medidas para mejorar el bienestar de la comunidad educativa en una escola inclusiva, que des del passat 9 de juny es promociona amb el web https://bienestareducativo.org/.
Amb aquest manifest pel #BenestarComunitatEducativa, les organitzacions signants lideren un procés de divulgació i actuacions conjuntes dirigides als poders públics perquè adoptin les mesures que es reivindiquen, per tenir cura del benestar de la comunitat educativa i promoure la incorporació de la nostra professió als centres escolars, en la seva especialitat de Psicologia Educativa.
Els/les col·legiats/des que desitgeu col·laborar per aconseguir que la Psicologia pugui aportar tot el seu potencial en el camp educatiu, millorant la vida i benestar de l'estudiantat, les seves famílies i el professorat, podeu donar suport al document a títol personal signant en la petició de Change.org.
A més de signar el manifest, podeu difondre'l en els vostres comptes personals de xarxes socials juntament amb l'etiqueta #BenestarComunidadEducativa (#BienestarComunidadEducativa) convidant a tots/es els vostres coneguts/des que el subscriguin també. Teniu recursos i propostes sobre el tema en aquest document.
En els darrers anys, representants de famílies i d'alumnat, professorat, professionals de la Psicologia i experts d'altres disciplines venim detectant nombroses necessitats i problemàtiques que es produeixen en els contexts educatius, que requereixen d'una atenció especial per millorar el benestar de tota la comunitat educativa: abandonament i fracàs escolar, com a conseqüència, en la majoria dels casos, de problemes psicològics no abordats en el moment oportú; trastorns emocionals, assetjament escolar, ciberassetjament, prevenció de violència de gènere, violència filioparental, autolesions, prevenció del suïcidi, addiccions a noves tecnologies, prevenció de consum de drogues, i burnout del professorat.
Com venen constatant diversos estudis i informes, la crisi provocada per la COVID-19 ha incrementat de manera preocupant aquest tipus de necessitats i problemàtiques. El CIS, en la seva enquesta sobre salut mental durant la pandèmia, constata que el 52,2% dels fills convivents i el 20,6% dels nets convivents havien canviat la manera de comportar-se, i d'aquests menors, afirmen que el 76,4% es mostren més irritables, el 44,8% es mostren trists amb facilitat, el 36,1% ploren fàcilment, el 60% es mostren més nerviosos o amb ansietat i el 26,4% es queixen de malestar físic i/o dolors poc precisos (cap, panxa, cansament, vòmits...).
Una altra prova de la preocupant situació és que la Fundación ANAR, en les peticions d'ajuda que atén respecte a menors, ha constatat el 2021 un augment significatiu dels trastorns d'alimentació (+154,7%), del dol (+138,9%), de les addiccions (+41%), dels símptomes depressius i tristesa (+31,5%), de la baixa autoestima (+27,9%) i de l'ansietat (+25,6%).
Davant d'aquesta situació, els poders públics estan donant respostes molt insuficients per aportar solucions, per la qual cosa diferents organitzacions s'han unit per fer una crida a tota la societat i reclamar junts ¡per fi! que es passi dels discursos als fets, adoptant mesures realment eficaces.
Si de veritat es vol cuidar el benestar de la comunitat educativa i la seva salut mental, les administracions públiques competents han d'adoptar mesures dirigides a afavorir unes condicions més saludables en els centres educatius, entre les quals destaquem:
- No saturar els centres educatius amb excessos de grups d'alumnat, respectant el nombre de línies per al qual està dissenyat cada centre educatiu.
- Cobrir eficaçment i ràpidament les baixes laborals dels docents.
- Reduir les ràtios d'alumnat per docent, incrementant el nombre de professorat contractat.
- Reduir la temporalitat del personal, de tal manera que es garanteixi l'estabilitat laboral i la consolidació d'equips docents en els centres educatius.
- Reforçar l'orientació educativa i professional a l'alumnat vulnerable.
- Dimensionar proporcionalment els continguts dels programes de les assignatures a les possibilitats temporals d'impartició i aprenentatge de l'alumnat, de tal manera que s'eviti programar més continguts dels que realment es poden assimilar.
La cura del benestar del professorat, alumnat i les seves famílies requereix, a més, reforçar les accions dirigides amb aquesta finalitat en els centres educatius, comptant amb personal específicament qualificat per a aquesta missió, per la qual cosa també es reclama que:
- Les administracions educatives donin suport de manera decidida el desenvolupament de l'Estudi PsiCE (Psicologia en Contexts Educatius), dirigit a prevenir els problemes emocionals en contexts educatius alhora que es millora l'ajust emocional i social, així com els processos d'aprenentatge de l'alumnat.
- Es desenvolupin en els centres educatius programes d'avaluació i intervenció basats en l'evidència, com el que s'aplicarà en l'Estudi PsiCE, dirigits a millorar el benestar de la comunitat educativa.
- Aquestes accions d'avaluació i intervenció sobre problemes psicològics han d'estar planificades i dirigides per personal expert en Psicologia Educativa. La incorporació d'aquest professional als centres educatius es pot regular de diverses maneres, amb la finalitat de millorar el benestar de la comunitat educativa, l'educació emocional i l'atenció a la diversitat.
- Les administracions educatives competents han d'incorporar progressivament personal expert en Psicologia a les plantilles dels centres educatius, on llurs programacions han de reservar temps i espais adequats per al desenvolupament d'aquests programes d'avaluació i intervenció, adreçats a millorar les competències emocionals i el benestar del professorat, alumnat i famílies.
