El passat dia 8 de març, després d'una breu introducció de part de Javier
Torres Ailhaud, degà del Col·legi Oficial de Psicòlegs de les Illes Balears
(COPIB), la psicòloga (col·legiada B-02215) i psicoanalista, Betina Ganim
presentà l'activitat que estava oberta a tothom, és a dir, no només dirigida a
la comunitat ‘psi’, sinó al públic en general.
Després de les presentacions i agraïments, va començar a rodar aquest
film/documental realitzat pel psicoanalista francès Gérard Miller, membre de
l'Escola de la Causa Freudiana.
El film tracta del testimoniatge d’analitzants, persones de la cultura
francesa, artistes, analistes, amb diferents professions… En fi, ‘sofridors’
que donen una espècie de testimoniatge del que va esser per a ells la
confrontació, la trobada, amb l'experiència psicoanalítica.
Un altre dels objectius d'aquesta activitat era obrir la conversa a partir
d'un comentari que l'analista va fer sobre els retalls del film, que varen
permetre abordar conceptes psicoanalítics fonamentals que es transmetien en el
mateix.
A partir dels alineaments teòrics que s'entrecreuaven molt bé amb els
testimoniatges, les imatges, i la música del film, va estar ordenat el
comentari posterior.
Deu punts varen ser abordats per obrir el debat:
1) Les fantasies, mites,
pors en relació a la primera trobada amb la psicoanàlisi i amb un
psicoanalista.
2) L’“Altra escena”,
l'inconscient. L'inconscient freudià i el lacanià.
3) Motius de consulta: símptoma
i angoixa.
4) L'analista.
5) El consultori
6) La transferència.
Aquestes primeres sessions que són les últimes, i aquelles sessions que fan
marca i conviden a travessar el llindar.
7) El silenci.
8) El divan.
9) El pagament.
10) Fi d'anàlisi?
Els comentaris de la sala
varen tenir dos eixos de conversa fonamentals: el pagament i la transferència.
Què significa pagar? Quin valor té els diners en una anàlisi? Què fan els
analistes amb la contratransferència? Existeix o no existeix? Què fer si els
sentiments amb un pacient es tornen centrals en un tractament? Quan s'acaba una
anàlisi?
Comentaris també sobre
l'encertat del film, en tant no estar realitzat acadèmicament, ni farcit de
termes incomprensibles; de la frescor dels testimoniatges, i una nota sobre que
els analistes parlaven en la seva funció d'analistes… No experiències pròpies,
que és aquest lloc d’’estranya distància’ que es transmetia bé en el film…
Una vetllada concorreguda i activa. Fins a la propera pel·lícula!
