Amb motiu del Dia Internacional del Dol Gestacional i Perinatal, que se celebra el 15 d'octubre, el Grup de treball de Psicologia Perinatal del Col·legi Oficial de Psicologia de les Illes Balars (COPIB) posa de manifest la necessitat de visibilitzar i conscienciar a les administracions competents i a la societat en general sobre l'impacte en la salut mental que té en els pares i familiars la pèrdua d'un bebè intraúter, en el part o als pocs dies de néixer.
Des del Col·legi destaquen que és una qüestió de gran rellevància per a la població actual que les institucions públiques prenguin en consideració l'afectació sobre la salut mental que la pèrdua gestacional i perinatal ocasiona en les mares, pares, familiars i fins i tot en el personal sanitari que atén la família en el moment de la pèrdua i posi a disposició d'aquests, els recursos i dispositius suficients per a fer front a les necessitats emergents de la família que acaba de perdre al seu bebè.
A Espanya, l'any 2019 es varen produir 4,49 defuncions per cada mil nascuts en l'etapa perinatal, taxa que a les Illes Balears s'eleva fins als 5,67 per cada mil nascuts, segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). A més, segons recull l'informe Umamanita -primera associació a Espanya de suport a la mort perinatal-, la xifra ascendeix fins a sis bebès morts al dia si prenem en consideració les pèrdues en el primer i segon trimestre d'embaràs. La coordinadora del Grup de Treball de Psicologia Perinatal, Charo Moragues, destaca que “darrere de les sempre fredes estadístiques, es troben uns pares que han perdut al seu bebè abans d'hora i que hauran de reorganitzar-se i adaptar-se a nivell psíquic i emocional davant un esdeveniment inesperat, culturalment sense sentit, invisibilitzat i traumàtic”, explica. “Aquest succés suposarà, d'una banda, un cost per a l'individu perquè veurà minvada la seva salut i benestar, quedant afectada, en alguns casos, la seva xarxa social apareixent l'aïllament. D'altra banda, suposa un cost econòmic per a la societat i el malalt (baixa productivitat en l'àmbit laboral, baixes laborals, major demanda del sistema sanitari públic i privat, etc.)”.
Segons les dades que maneja el Grup de Psicologia del COPIB, entre el 10% i 30% de les dones que sofreixen la pèrdua intraúter, en el part o als pocs dies de néixer pateixen símptomes clínics d'ansietat, depressió, estrès posttraumàtic i dol complicat durant els mesos i anys després de la mort. “Visibilitzar el dol que transiten les famílies quan mor un bebè en l'úter, en el part o als pocs dies de néixer i oferir-los suport psicològic per a prevenir i treballar per i per a la protecció de la seva salut mental és una qüestió de responsabilitat”.
En aquest sentit, des del Col·legi defensen la necessitat de crear protocols d'atenció a la pèrdua gestacional i perinatal. Així mateix, destaquen la importància de garantir que la dona que està transitant la pèrdua durant l'hospitalització, es trobi sempre acompanyada (per la seva parella o familiar), fins i tot en temps de pandèmia.
Finalment, el COPIB vol contribuir a eliminar els tabús socials que existeixen davant la mort perinatal, animant d'una banda a les famílies a expressar la seva necessitat i dolor i, per una altra, als professionals de la salut a escoltar-les amb atenció, perquè puguin continuar treballant en l'assistència de qualitat i en la prevenció de la salut.
Finalment, el COPIB vol posar en valor el treball del professional de la Psicologia Perinatal, especialitzat a acompanyar el procés de maternitat des de l'inici de la concepció, embaràs, postpart i primera criança i així donar un servei especialitzat a les famílies en la seva pèrdua.
CONSIDERACIONS GENERALS.
Cal destacar que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) denomina dol perinatal a les pèrdues que es produeixen des de la setmana 22 de gestació fins als 27 dies de postpart. En canvi, a Espanya es considera el període perinatal a partir de les 26 setmanes de gestació, ja que és l'edat gestacional a partir de la qual és obligatori inscriure en el Registre Civil una mort fetal (Llei del 8 de juny de 1957 sobre el Registre Civil), un motiu més pel qual es desautoritza i invisibilitza les pèrdues gestacionals anteriors al període perinatal i pel qual les mares pateixen en silenci i sense dret la seva pèrdua.
El Manual Diagnòstic i Estadístic dels trastorns mentals del 2013 (DSM-V) defineix el dol com la reacció normal enfront de la pèrdua d'un ser estimat, sent aquest esdeveniment un dels estressors vitals de més alta intensitat per a la vida d'una persona. El malalt, bé serà capaç d'acceptar i transformar el seu dolor davant la pèrdua en el temps necessari, en funció dels seus recursos d'afrontament i gràcies a un adequat acompanyament social o bé sofrirà una alteració de la seva salut mental.
