El COPIB celebra una Sessió Clínica per a revisar la intervenció del coordinador de parentalitat en casos de violència de gènere

Publicat el 3 de Maig de 2021

Estefanía Cano Ribas (B1694) i Vanessa Albertí Campins (B1529), codirectores del Centre d’Atenció Integral a la Família, CAIF, varen compartir amb 15 professionals de la Psicologia la seva experiència d'intervenció com a coordinadores de parentalitat en casos de violència de gènere, en una sessió clínica celebrada el passat 21 de març a través de la plataforma Zoom.

En una primera part, la sessió va servir per a aclarir dubtes sobre les diferències entre la coordinació de parentalitat, la mediació i la teràpia, així com per a revisar la figura professional de la coordinació de parentalitat, la necessitat de marc legal que reguli el seu paper i la imprescindible necessitat de formació en perspectiva de gènere dels/de les professionals que es dediquin a aquest àmbit d'intervenció.

Precisament, en relació a la intervenció de coordinació de parentalitat en casos en els quals existeix violència de gènere, a més d'aplicar protocols i mantenir una metodologia diferenciada, Estefanía Cano i Vanessa Albertí varen destacar que l'objectiu a aconseguir en l'exercici de la parentalitat és diferent: parentalitat parallela. Actualment, el 96% dels pronunciaments judicials de procediments de violència de gènere no suspenen el règim de visites tot i que queda acreditada la comissió d'un delicte de violència de gènere i, per tant, el pare condemnat com a agressor manté intacte el seu dret a relacionar-se amb els seus fills i filles.

La violència de gènere no és un conflicte de separació entre iguals, per contra, és el símbol més brutal de la desigualtat existent en la nostra societat. Per aquest motiu, l'objectiu no ha de ser la pacificació del conflicte. Mentre la llei obligui els menors a realitzar règim de visita amb agressors i els menors vulguin o hi estiguin anant, el principal objectiu és donar suport a les dones víctimes sobre com poder complir amb la sentència judicial, així com facilitar-los un espai segur en el qual puguin prendre decisions lliurement, realitzar propostes i aconseguir acords.

La revisió d'un cas pràctic, va deixar clar que la coordinació de parentalitat en casos de violència de gènere ha de prioritzar aspectes fonamentals com ara:

- Assegurar la protecció de la víctima, evitant doble victimització. Per això és fonamental que les sessions siguin sempre individuals i que les comunicacions es produeixin exclusivament a través de la persona coordinadora i només en assumptes relacionats amb els seus fills i filles.

- Validar sempre que en els acords aconseguits es protegeixi el benestar dels menors i s'aconsegueixin des d'una posició equilibrada de les dues parts.

- Connectar a la víctima amb serveis d'atenció a víctimes de violència de gènere.

- Connectar a l'agressor amb programes per a homes maltractadors.

Finalment, també es va destacar la importància de la família extensa a l'hora d'intervenir ja que poden actuar com a facilitadors o dificultar el procés.