El COPIB dóna suport al projecte de curtmetratge ‘Las dos caras de la soledad’, pel seu interès per a visibilitzar els problemes de la salut mental i el valor del professional de la psicologia

Publicat el 16 de Juny de 2022
El COPIB dóna suport al projecte de curtmetratge ‘Las dos caras de la soledad’, pel seu interès per a visibilitzar els problemes de la salut mental i el valor del professional de la psicologia

La Junta permanent del COPIB va acordar el passat dilluns 6 de juny secundar amb una aportació econòmica el projecte de curtmetratge Las dos cares de la soledad, per l'interès de la iniciativa per a visibilitzar problemàtiques tan importants com són la solitud, la depressió i la salut mental de la ciutadania, així com el valor del professional de la psicologia.

La iniciativa de l'advocada i especialista en audiovisuals eivissenca Sara Rico té previst rodar-se a l'agost a l'illa pitiüsa. El COPIB s'ha ofert a prestar assessorament en els continguts del guió que puguin precisar de l'experiència d'un/a professional de la psicologia.

Segons es recull en el projecte, Las dos cares de la soledad (LDCS) és un curtmetratge d'una durada aproximada de 15 minuts que conta com una jove evoluciona des del racó més fosc i negatiu de la solitud i del buit individual, fins al costat més positiu d'aquest racó, en el qual trobarà la comprensió i l'acceptació d'un mateix.

És una breu història en la qual es mostra el progrés que sofreix la protagonista des de la tristesa, la frustració, la incomprensió, la inseguretat i a la vora del suïcidi, cap a la comprensió, l'ajuda, l'alliberament, la seguretat i el control, tot això amb ajuda dels seus éssers estimats i d'una psicòloga.

La història es dirigeix a tota la generació jove que travessa moments d'inestabilitat emocional relacionats amb la solitud, el buit i l'inconformisme, per a llançar-los un missatge: no estan tot sols. La tristesa i la solitud forma part de la vida i no sempre són una cosa negativa. No es pot fugir completament d'ells, però sí que es pot aprendre a gestionar-los. Precisament en el desenvolupament d'aquesta capacitat d'autogestió amb ajuda de persones especialitzades, resideix la part positiva de la tristesa, de la solitud i de tots els sentiments que comunament es relacionen amb quelcom negatiu.