El COPIB i el Centre de dia per a gent gran Avante estudien col·laborar per a liderar un projecte d'atenció a familiars cuidadors a Mallorca

El COPIB i el Centre de dia per a gent gran Avante estudien col·laborar per a liderar un projecte d'atenció a familiars cuidadors a Mallorca

La vocal de Psicologia d'Envelliment del COPIB, Teresa Jáudenes, ha mantingut aquest mes de juny dues reunions amb Regina Frau, directora i fundadora del Centre de dia per a gent gran Avante, amb l'objectiu de conèixer a fons el projecte del centre assistencial privat de Palma i establir les bases d'una col·laboració per a liderar conjuntament un projecte d'atenció a cuidadors a Mallorca.

Durant les dues trobades, mantingudes a la seu del Col·legi i en el propi centre, la responsable d’Avante va exposar a la representant del Col·legi la necessitat de suport psicològic professional que han detectat en els familiars cuidadors dels seus pacients. Entre els problemes més importants que els afecten, la responsable del centre va destacar que una gran majoria no se senten ni secundats ni escoltats per la societat ni per les institucions. En general, senten que és el seu deure cuidar del seu familiar, encara que per a això oblidin i deixin de costat la seva parcel·la personal de vida com amistats, oci i fins i tot el treball.

Malgrat comptar amb el suport d'un recurs com és un centre de dia, el cuidador no el percep com a suficient pel fet que no té un suport terapèutic que l'ajudi a gestionar la situació, la qual cosa dona com a resultat que en moltes ocasions les famílies es decantin per l'ingrés en una residència quan l'usuari continua sent perfil de centre de dia. Això seria beneficiós per a totes dues parts ja que romandria un temps més conservant el vincle llar-família. En opinió de la responsable d’Avante, aquesta decisió precipitada podria evitar-se amb la teràpia adequada per al cuidador.

Altres aspectes que afecten els familiars cuidadors són la síndrome burnout, al qual s'associen patologies tant físiques com psicològiques que solen acabar tractant-se mitjançant presa de medicació i amb nombroses visites als centres de salut. Per això i a fi d'evitar una sobrecàrrega en la sanitat pública, les teràpies dirigides podrien evitar moltes de les citades consultes derivades d'aquest esgotament.

Regina Frau va assenyalar que des del centre recomanen als familiars que cerquin ajuda a un/a psicòleg/oga col·legiat/da perquè pugui ajudar-los a gestionar la seva situació, però el cost d'aquest professional de manera particular suposa un important cost setmanal-mensual que moltes famílies no poden assumir i que podria abaratir-se en forma de grups terapèutics de suport.

A més, sobre la base de l'específica situació dels familiars, els qui no poden deixar tot sol al seu familiar malalt moltes hores, decideixen finalment no acudir a cap teràpia. Per aquest motiu, durant les sessions grupals hauria de tenir-se en compte aquest punt fonamental, coordinant la cura d'aquestes persones majors en una sala adjacent per a la tranquil·litat del cuidador.

En la trobada, Jáudenes i Frau varen analitzar els estudis i grups de suport terapèutic existents per a cuidadors en altres comunitats autònomes amb bons resultats i varen coincidir en la importància de col·laborar en la cerca d'alternatives per a oferir l'ajuda psicològica que els cuidadors necessiten amb objectiu d'intentar cobrir la present necessitat i intentar alentir la institucionalització de les persones majors en una residència degut solament a l'esgotament del cuidador.

Així mateix, es va plantejar la possibilitat d’estudiar altres programes d’atenció als familiars cuidadors, com ara la formació específica que ofereix la Fundació Pasqual Maragall.