L'OMS estima que per cada persona que se suïcida sis més es veuen afectades, encara que estudis recents assenyalen que podrien ser entre 15 i 30 les persones afectades directament i 135 indirectament, ja sigui en l'àmbit familiar, escolar, laboral o social. Ateses aquestes xifres, els 930 suïcidis registrats en l'última dècada a Balears haurien deixat a més de 5.500 persones afectades directament per la mort d'un familiar o un ésser estimat.
Coincidint amb la commemoració del Dia Internacional del Supervivent del Suïcidi, el dissabte 20 de novembre, el Col·legi Oficial de Psicologia de les Illes Balears (COPIB) subratlla la importància de recordar a totes aquestes persones i proporcionar-les mesures de suport psicològic que afavoreixin la seva recuperació.
La coordinadora del Grup de Treball de recerca, Prevenció i Assistència a la conducta suïcida del COPIB, Jennifer Prata, destaca que l'última estadística disponible de 2020 va registrar en la nostra comunitat autònoma 87 morts per suïcidi, per la qual cosa estaríem parlant de més de 522 supervivents del suïcidi només en l'últim any. Això sense tenir en compte que s'estima que la xifra real de suïcidis que es produeixen en la nostra comunitat, en grau de temptativa i consumats, podria duplicar fàcilment les dades registrades, per la qual cosa estaríem parlant d'aproximadament un miler de supervivents del suïcidi en el nostre arxipèlag.
Prata explica que l'impacte psicològic que la pèrdua traumàtica d'una persona pot ocasionar en el seu entorn familiar i social no es pot menysprear. “Oferir suport als supervivents del suïcidi, familiars i amics, és fonamental perquè puguin superar un dol més difícil d'elaborar per les característiques que porta aquesta mort, on la culpa, l'estigma i la incomprensió de l'entorn fa més difícil el procés”, assenyala.
Des del COPIB consideren que, si bé les principals estratègies de l'Administració han d'estar enfocades en la prevenció i en el tractament de la conducta suïcida, cal aprofundir i plantejar solucions i mesures de suport psicològic per als supervivents. “Parlam d'atendre les necessitats d'aquestes persones dotant al sistema assistencial dels recursos psicològics adequats, però també parlam de formar a professionals que puguin atendre les necessitats d'aquestes persones, de disposar d'eines vàlides per a actuar en el dol per suïcidi, de fer corresponsables a les institucions sanitàries i socials, influint, a la llarga, en el conjunt de tota la societat, perquè en el fons, la dificultat de poder intervenir en el suïcidi i amb els supervivents no és més que la lluita per deixar de veure com un tabú aquesta realitat”, conclouen.
