El COPIB lamenta que la manca de suport i el silenci de l'Administració deixin a l'aire la continuïtat del tractament psicològic que estaven rebent famílies ucraïneses, en el marc del Dispositiu especial que el Col·legi va posar en marxa fa un any amb el suport d'una entitat bancària, dues asseguradores professionals i una empresa.
El degà del COPIB, Javier Torres, destaca que "més enllà que perilli la continuïtat del dispositiu, el que ens preocupa especialment és que les persones que ja estaven rebent tractament el vegin interromput a més que no es poden atendre noves demandes que van arribat". Per aquest motiu, qüestiona el motiu pel qual no s'ha pres la iniciativa des de l'Administració davant la demanda del Col·legi.
A principis del mes d'abril, el COPIB va informar el Govern de les Illes Balears sobre la manca de fons per continuar amb el Dispositiu d'atenció psicològica, que ha permès atendre aproximadament un centenar de persones a través de 70 intervencions (individuals i grupals).
Javier Torres assenyala que "l'atenció psicològica que podien i poden rebre aquestes persones és fonamental per prevenir en la mesura del possible seqüeles psicològiques i trastorns d'estrès posttraumàtic que suposen un impediment per refer les seves vides". En el cas de les/dels menors, la situació es complica. "Durant aquests mesos d'intervenció, hem pogut comprovar com el trauma que comporta ser testimoni d'un conflicte bèl·lic pot implicar greus problemes de salut mental i a curt termini una elevada inseguretat, por al futur i canvis comportamentals, que necessiten ser atesos", assegura Torres.
Dades del programa
El COPIB va posar en marxa el Dispositiu d'Atenció Psicològica a Famílies Ucraïneses amb un operatiu de 10 professionals especialistes en l'àmbit de les emergències, crisi i intervenció sanitària per dur a terme intervencions de caràcter individual (amb un enfocament de regulació emocional i gestió d'estrès) i grupal (amb un enfocament de psicoeducació), adaptant-se als espais que els han facilitat les entitats i associacions que han contactat amb el Col·legi per demanar serveis.
A través d'aquest dispositiu s'ha atès aproximadament un centenar de persones i s'han realitzat 70 intervencions (individuals i grupals).
Els casos han estat derivats principalment per Atenció Primària, unitats de Salut Mental i centres educatius, ja que s'han vist amb importants dificultats per manejar tota la problemàtica psicològica que presenten tant adults com menors i adolescents.
Pel que fa a la casuística dels casos que s'han atès, les/els psicòlogues/gs que han participat en el dispositiu assenyalen que s'han trobat amb persones molt vulnerables i danyades psicològicament (bloquejos emocionals, estrès posttraumàtic, violència, culpabilitat, ideació suïcida, trastorns mentals). Entre d'altres, destaquen principalment:
- Dol sense resoldre per la pèrdua de familiars morts, sigui en combat o sigui per circumstàncies naturals, dels quals no s'han pogut acomiadar (una cosa semblant al que va passar durant la pandèmia)
- Dol latent per la pèrdua de la seva pròpia casa, les seves pertinences i el seu entorn per una fugida precipitada i tal vegada sense retorn
- Incertesa, pànic, por i desesperança respecte al seu propi futur i al dels éssers més estimats, els que han deixat allà i els que els han acompanyat en la seva fugida
- Clars signes i símptomes de trastorn d'estrès posttraumàtic, que impliquen en alguns casos, haver viscut en refugis subterranis per un temps prolongat, veure com les bombes han destrossat els seus habitatges i altres edificis significatius (escoles, hospitals, etc.)
- Aïllament, insomni, ansietat
- Experimentació de vius records i flashback de l'odissea o diàspora... trobar-se en un vagó de tren amb gent desconeguda i amb l'amenaça real de tirotejos, bombes, etc. Durant el recorregut i l'arribada a les fronteres, sense saber a on dirigir-se i en qui confiar...
- Un cop arribats al lloc d'acollida, com les persones que han arribat a Palma... en alguns casos conflictes de convivència amb les famílies d' acollida, fins i tot essent de la mateixa família, per les diferències culturals, pel desconeixement de la llengua, per la impotència de renunciar a la seva professió de vegades altament qualificada havent de limitar-se a treballs de neteja per subsistir
- Casos de malaltia mental sense diagnosticar, la qual s'ha vist agreujada per totes les circumstàncies descrites.
- Especial incidència de tot això en menors i adolescents, per ser en si mateixa una etapa de canvis cap a la maduresa que s'ha vist bloquejada o de vegades potenciada per la situació
