El COPIB posa en marxa un dispositiu d'atenció psicològica a famílies ucraïneses desplaçades a les Illes

Publicat el 2 de Juny de 2022

El Col·legi Oficial de Psicologia de les Illes Balears (COPIB) ha posat en marxa un dispositiu de suport psicològic per a atendre famílies ucraïneses desplaçades a les Illes a conseqüència del conflicte bèl·lic que enfronta al seu país amb Rússia. El programa, que compta amb la col·laboració de Markel, Brokers assegurances professionals, Fundació Guillem Cifre de Colonya i MTS Globe, té l'objectiu de dotar a les persones que ho necessitin d'eines que els permetin validar els sentiments i emocions que estan experimentant, així com ajudar-los a afrontar problemes psicològics que puguin estar afectant-los o puguin sobrevenir derivats d'una situació de canvi traumàtica com la que estan vivint.

Amb aquesta finalitat, el Col·legi ha disposat un operatiu de 10 professionals especialistes en l'àmbit de les emergències, crisis i intervenció sanitària (8 a Mallorca, 1 a Menorca i 1 a Eivissa) per a dur a terme intervencions psicològiques de caràcter individual (amb un enfocament de regulació emocional i gestió de l'estrès) i grupal (amb un enfocament de psicoeducació), adaptant-se als espais i llocs que puguin facilitar les institucions i entitats que sol·licitin adherir-se al programa contactant amb el Col·legi al 971 76 44 69 o a través del correu electrònic copib@cop.es.

Des del COPIB destaquen la importància d'atendre la salut mental dels/de les ucraïnesos/es que han hagut d'abandonar el seu país, deixant enrere la seva vida, les seves pertinences, família i fins i tot en alguns casos havent perdut ja a algú proper en el conflicte. “L'atenció que puguin rebre les famílies refugiades ara és fonamental per a prevenir en la mesura que sigui possible seqüeles psicològiques i trastorns d'estrès posttraumàtic que suposen un impediment perquè aquestes persones puguin refer les seves vides”, assenyala Javier Torres, degà del Col·legi.

No es tracta únicament de l'impacte dels bombardejos o de l'exili forçós. Es veu truncat tot un pla de vida. La sensació de pèrdua, el trauma, la incertesa i la por són emocions i sentiments que formen part d'un procés d'adaptació, però que generen al seu torn un malestar psicològic que també pot repercutir en la seva salut física com hem pogut comprovar.

En el cas dels/de les menors, Torres adverteix que el trauma que comporta ser testimoni d'un conflicte bèl·lic pot implicar greus problemes de salut mental i a curt termini una elevada inseguretat, por al futur i canvis comportamentals, per als quals els/les pares i mares han d'estar previnguts.


PROGRAMA

El degà del COPIB apunta que les intervencions previstes en el dispositiu de suport psicològic de primer nivell de resposta que s'ha programat des del Col·legi tenen un doble vessant. D'una banda, intervencions dirigides a la recuperació psicològica i el benestar de la persona que ha sofert les conseqüències de la guerra, atenent les respostes psicològiques més comunes associades principalment a tres processos que poden estar experimentat aquestes famílies:

1. El procés d'adaptació, l'acomodació a un nou context, cursa amb múltiples respostes d'hiperactivació que afecten a nivell cognitiu (preocupació, pensaments catastrofistes, rumiament, dificultats de concentració…), a nivell emocional (reaccions d'hiperactivació fisiològica com l'ansietat, la por o la inseguretat); a nivell físic (cefalees, problemes gàstrics, tensió muscular…) i a nivell comportamental (inquietud, conductes agressives, actitud defensiva, inhibició en la presa de decisions…). “Totes aquestes reaccions tendeixen a desaparèixer amb el temps o s'atenuen, i no haurien de generar una limitació important en el funcionament d'aquestes persones”, indica Torres.

2. El procés del dol, que també pot manifestar-se a nivell cognitiu i conductual, amb una simptomatologia molt àmplia que pot afectar el pla emocional -sentiments de tristesa, enfuriment, culpa, ansietat, impotència…- i al pla físic. La persona pot experimentar opressió en el pit, buit en l'estómac, hipersensibilitat al renou, sensació de despersonalització, falta d'aire o feblesa muscular”, explica el degà.

3. Reaccions traumàtiques. Algunes persones refugiades han viscut experiències traumàtiques, entenent per traumàtic, esdeveniments en els quals hagin vist perillar la seva vida o la de la seva família i d'una elevada intensitat. Depenent de la intensitat de la vivència, antecedents d'experiències traumàtiques o psicopatologies prèvies i els propis recursos d'afrontament de la persona, les respostes davant un trauma poden ser molt diferents, assegura.

D'altra banda, el programa preveu intervencions orientades a facilitar a les famílies tècniques d'expressió i regulació emocional, així com eines per a ajudar-los en l'organització de la vida diària, millorar el vincle amb la família, desenvolupar habilitats socials, fomentar la seva autonomia i la formació de grups de suport, entre d’altres. En definitiva, “es tracta de facilitar la seva adaptació i integració en la nostra comunitat autònoma”, assenyala Torres, que adverteix i conclou: 

Per a afavorir una millor recuperació d'aquestes famílies, les intervencions psicològiques que es realitzin han de complementar-se amb estratègies que afavoreixin els factors impulsors de la salut mental: assegurar-los habitatge, educació, ingressos, etc.