El COPIB va protagonitzar el passat 30 de juny l'últim programa de la temporada de Material Sensible, a CANAL4 Televisió, per a abordar com ens ha afectat emocionalment la pandèmia i visibilitzar el treball dels/de les psicòlegs/ogues tractant qüestions com el suïcidi, l'assetjament escolar i l'intrusisme en la professió.
Per a l'emissió d'aquest programa especial, de més de dues hores de durada, el director i presentador del magazine, Joan Monse, va comptar amb la participació de Javier Torres, degà del COPIB; Antoni Riera López del Amo, vocal de Psicologia Clínica i de la Salut; Marta Huertas, vocal de Psicologia Educativa; i Jennifer Prata, coordinadora del Grup de Treball de recerca, prevenció i assistència a la conducta suïcida del Col·legi.
La crisi sanitària i social motivada per la covid-19 va centrar el primer bloc del debat on, a més de destacar la figura i el treball dels/de les psicòlegs/ogues durant tot aquest temps i el suport psicològic ofert pel COPIB a la ciutadania a través de diferents dispositius d'atenció, Joan Monse va polsar l'opinió del degà Javier Torres sobre la gestió política de la pandèmia.
Torres va assenyalar que, encara que “és fàcil protestar i criticar la gestió que s'ha fet, ningú sabia com afrontar una pandèmia d'aquestes característiques. Crec que els polítics han intentat fer el millor possible la seva feina, una altra cosa és que ho hagin o no aconseguit”. Per al degà, “els constants canvis en les normes i la quantitat de contradiccions han generat incertesa en la ciutadania, neguit, i desconfiança. La classe política ho ha de tenir en compte i treballar a partir d’ara per a recuperar la confiança perduda”, va afirmar.
A l'hora de tractar el paper del/de la professional de la Psicologia i el seu reconeixement social, el degà va descartar la idea que el col·lectiu de psicòlegs i psicòlogues estigui invisibilitzat, tal com es va poder constatar amb l'acceptació que varen tenir els programes que va posar en marxa el COPIB durant la primera onada de la covid i el confinament. “Jo crec que aquest mite de ‘no vaig al psicòleg perquè no estic boig’ ja ha disminuït. Des del COPIB i el Consell General de la Psicologia s'ha treballat molt per a visibilitzar la nostra professió i accentuar que no passa res per visitar a un professional de la psicologia de qualsevol àmbit si en un moment de la nostra vida tenim un problema i no sabem com gestionar-lo”, va destacar.
Repassant l'aportació del Col·legi durant l'estat d'alarma sanitària, Torres va destacar que el COPIB va tenir clar des del minut u que calia proporcionar assistència psicològica a la ciutadania i especialment a col·lectius vulnerables, invisibilitzats, com les persones sordes o les persones que varen sofrir la pèrdua d'un afí durant aquest temps. “Alguns dels programes es varen posar en marxa amb ajuda de l'Administració, uns altres amb recursos propis del Col·legi, i altres amb suport d'entitats bancàries”. El degà va agrair el suport d'aquestes entitats, no sense qüestionar que l'atenció a la ciutadania no ha de dependre dels bancs. “No perquè no ho puguin fer”, va matisar Torres, “sinó perquè d'alguna manera ha de ser l'Administració la que assumeixi aquest tipus d'intervenció psicològica. És un dret que té la ciutadania i més en aquesta situació de pandèmia i de confinament en la qual ens vàrem trobar al principi”, va defensar.
Torres es va mostrar crític amb l'Administració: “el que no pot ser és que quan es va acabar el confinament i es va acabar la fase més crítica tot això caigui en l'oblit i que ja ningú es recordi del treball que ha fet el professional de la psicologia. Ha d'haver-hi un paper responsable de l'Administració que digui, d’acord, tornam a la normalitat, però és important el treball que vàreu fer, que estau fent i que haureu de fer. No pot ser que recorrin a nosaltres quan es produeix una catàstrofe com a Sant Llorenç i que quan es tanca l'emergència s'esborri del mapa al professional de la psicologia. No se'ns pot utilitzar així, és important que l'Administració ens permeti consolidar el nostre espai a tots els nivells”, va sentenciar.
Les conseqüències de la pandèmia que estam vivint en la salut mental de les persones va ser una constant durant el programa. El degà va argumentar i va referir dades que confirmen l'impacte psicològic que ha tengut, està tenint i tendrà tota aquesta situació en moltes persones, afirmant que “el que ha fet la covid ha estat posar sobre la taula una mancança de professionals de la psicologia a tots els nivells i sobretot en Atenció Primària en l'àmbit públic, amb llistes d'espera de fins i tot 3 i 4 mesos. Realment el ciutadà no es mereix estar 3 o 4 mesos esperant per a ser atès, perquè el tractament psicològic no és un caprici, és un dret. No tothom en la situació actual es pot pagar un professional a nivell privat i jo crec que aquí cal donar un cop sobre la taula i començar a fer polítiques que d'alguna manera puguin ajudar a solucionar aquesta situació que moltes persones estan patint”.
En aquest sentit, Torres va reiterar que “el treball que feim com a professionals de la psicologia és fonamental i va agrair al col·lectiu de psicòlegs/ogues de les Illes i especialment als 400 professionals que es varen prestar a col·laborar en els diferents programes realitzat un gran esforç durant tot aquest temps. “Tots els dispositius varen funcionar molt bé i si va haver-hi una cosa molt important per a nosaltres en aquests dies va ser l'agraïment de la ciutadania, que en definitiva va ser el que ens va dur a voler fer més”, va assegurar.
Els representants del Col·legi es varen mostrar contundents en tractar sobre qüestions com la fatiga pandèmica, i especialment sobre la proliferació de síndromes com la de la cabanya o la síndrome de la cara buida: “Res, clarament: no hi ha cap síndrome”, va asseverar el degà. “El problema és que volem posar sempre a tot una etiqueta. Hi ha hagut problemes, efectivament, amb persones que no volien sortir de casa, i amb el tema de la màscara succeirà el mateix. Hem d'analitzar el perquè, però d'aquí a parlar de síndrome, doncs no... Al final estam estigmatitzant i ens estam generant una preocupació i creient que tenim alguna cosa que no és”.
( Veure més)
