El COPIB celebra un debat electoral per conèixer el compromís de les diferents formacions amb ‘La psicologia, els seus professionals, la salut mental i el benestar emocional de la ciutadania’
El Col·legi Oficial de Psicologia de les Illes Balears (COPIB) va celebrar el dimarts 16 de maig un debat electoral, per polsar el compromís dels partits polítics amb La psicologia, els seus professionals, la salut mental i el benestar emocional de la ciutadania. En concret, l'acte, que va tenir lloc a la seu del Col·legi a Palma, va comptar amb representants de set formacions que concorren a les pròximes eleccions: Patricia Gómez (PSIB-PSOE), Isabel Borrás (PP), Miquel Munar (El Pi-Proposta per les Illes), Margalida Gayà (Més per Mallorca), Lucía Muñoz (Unidas Podemos), Idoia Ribas (Vox) i JuanMa Gómez (Ciudadanos).
La necessitat d'incorporar més professionals de la psicologia a l'Atenció Primària va ser la idea que va dominar el debat i en la qual varen coincidir la majoria dels assistents, que també varen considerar la urgència de desenvolupar polítiques que promoguin el benestar emocional i la salut mental de la ciutadania augmentant la presència de psicòlegs i psicòlogues en altres àmbits com l'educatiu, l'empresarial, el tercer sector i els serveis socials.
El degà Javier Torres va moderar el debat, que va servir per analitzar en quatre blocs les propostes de les diferents formacions sobre aquelles àrees d'intervenció en les quals el treball dels/de les psicòlegs/ogues té una presència destacada, així com per identificar noves línies d'actuació o revisió i reforç de les existents, centrades a millorar el benestar emocional de la ciutadania i a atendre les necessitats especialment d'aquelles persones que es troben en situació de major vulnerabilitat.
Després d'assenyalar que ens trobam davant un tsunami de problemes de salut mental i benestar emocional que afecten la ciutadania en tots els àmbits, Javier Torres va introduir el debat formulant una pregunta directa als representants dels partits, abans que poguessin argumentar les seves propostes en els blocs posteriors: "La preocupació i l'interès que, d'un temps ençà, mostren les formacions polítiques per aquest tema és real, o els anuncis que es fan són només arguments que s'esgrimeixen en campanya per acontentar i atraure el vot de la ciutadania?".
Seguint l'ordre establert per sorteig, Patricia Gómez (PSIB-PSOE) va obrir la ronda d'intervencions defensant que el treball realitzat en els darrers anys avala amb fets que la salut mental és un eix estratègic en les polítiques dels socialistes, que ha permès establir ja les bases d'un model d'abordatge de la salut mental, pioner a l'Estat i progressista, que cerquen consolidar en la pròxima legislatura. "La primera estratègia de salut mental de les Illes ens ha permès avançar en els models i en els processos assistencials relacionats amb aquesta àrea, en la desestigmatització de la malaltia mental, en la humanització, en la promoció de la salut i en la prevenció del suïcidi, a través de l'Observatori del Suïcidi, pioner a l'Estat. S'ha augmentat la formació de PIRES, s'han creat 41 places fixes i s'ha iniciat un procés d'estabilització de plantilles", va argumentar la consellera de Salut i Consum del GOIB.
La presidenta de la Federació Socialista de Mallorca va assenyalar que el pla estratègic per al Benestar emocional i salut mental 2023-2027 "s'emmarca en la corresponsabilitat que situa tots els actors vàlids en la matèria al mateix nivell i que posa el projecte de vida de la persona al centre". La número tres en les llistes del partit socialista va remarcar que aquest model "se centra en la prevenció i en la promoció de la salut i preveu, entre altres accions, ampliar les ràtios de psicòlegs en totes les àrees, tenint en compte que el nou model neix de la visió estratègica que no se circumscriu als recursos d'aquesta especialitat, sinó que l'atenció a la salut mental es realitza des de l'atenció especialitzada d'AP, des dels serveis socials, des de l'Educació, des de les entitats i associacions de persones afectades i dels seus familiars i des de la resta d'institucions i administracions amb veu en salut mental. També es preveu crear una nova unitat d'atenció per als trastorns de conductes, incloure una visió de gènere, que les addiccions formin part de la cartera de serveis, continuar amb la tasca formativa de l'Observatori del Suïcidi per anticipar-se a les conductes suïcides. Així mateix, va destacar que es treballarà en un pla de xoc específic per afrontar els problemes relacionats amb la salut mental i el benestar emocional de joves i adolescents.
Margalida Gayà Vicente (Més per Mallorca) va assegurar que la salut mental és una prioritat per al seu partit i va coincidir amb la representant del PSIB-PSOE que treballar en l'estabilització de les plantilles de psicòlegs és una prioritat. Com a prova del seu compromís, la directora General d'Infància comunitària a Cort va recordar que durant aquesta legislatura els serveis socials de l'Ajuntament de Palma "han estat pioners a incorporar professionals de la psicologia com a figura indispensable dins d'equips interdisciplinaris".
Com a propostes més destacades, la representant de Més per Mallorca va assenyalar que el seu partit considera fonamental treballar en tres eixos: reforçar l'atenció específica en Salut mental, introduint psicòlegs a l'AP i elevant la ràtio de psicòlegs fins a 16/100.000 habitants; incrementar el pressupost en educació, per dotar el sistema de recursos amb els quals pugui transformar els Equips d'Orientació incorporant la figura del psicòleg educatiu i realitzar programes específics de promoció del benestar emocional i de prevenció del suïcidi entre joves i adolescents, i una Llei de Salut Mental, que aglutini totes les accions i que asseguri el pressupost suficient per aconseguir els objectius.
Isabel Borrás Rosselló (PP) va exercir el seu paper d'oposició des del primer moment criticant la gestió del GOIB d'aquests anys i avançant que realitzaran auditories perquè "sense una bona gestió, no hi ha bona salut mental". Així mateix, la diputada i portaveu de Sanitat al Parlament va destacar que mentre no hi hagi PIRES suficients cal establir les bases per facilitar la incorporació de psicòlegs a l'atenció primària. Sobre això va assegurar que si el seu partit governa redactarà una norma perquè tots els psicòlegs generals sanitaris puguin incorporar-se a l'atenció primària.
Com a propostes més novedoses, Borrás va anunciar la creació d'una agència de salut pública per desenvolupar polítiques de prevenció en matèria de salut mental i promoció de la salut emocional. Així mateix, va assenyalar que realitzaran un Decret de publicitat sanitària per lluitar contra l'instrusisme que afecta la professió. Així mateix, també assegurà que treballaria en un pacte sanitari amb totes les forces polítiques. Com a compromisos concrets, la representant del PP va parlar d'incrementar un 50 % el nombre de psicòlegs clínics, treballar per poder oferir més places i assegurar la presència d'un psicòleg en tots els comitès d'ètica.
Idoia Ribas Marino (Vox) va defensar els interessos del seu partit recordant les iniciatives i propostes que Vox ha duit a terme aquests anys com les jornades al març al congrés per abordar les conseqüències de la Llei Trans. La número dos a les llistes de Vox al Parlament va centrar gran part del seu discurs a criticar les propostes legislatives que s'estan aprovant i que, a parer del partit que lidera Jorge Campos van en detriment de la salut mental ciutadana, com l'esmentada Llei Trans, "que deixa al marge l'opinió experta de psicòlegs i psiquiatres", o la legalització de la marihuana. "El nostre partit legislarà perquè la salut mental sigui millor", va assegurar.
La vicepresidenta de Vox Balears va utilitzar també el seu torn per criticar que durant aquesta legislatura els socialistes, la consellera Patricia Gómez i el coordinador autonòmic de Salut Mental, Oriol Lafau, no hagin estat capaços d'incrementar les places PIR.
JuanMa Gómez Gordiola (Ciudadanos) va centrar el seu discurs en el Pacte per la salut mental i el benestar emocional de la ciutadania signat per tots els partits amb representació a la Cambra balear, "un compromís de tots i un mandat que cal portar endavant". El portaveu de Salut i Serveis Socials de Ciutadans va assenyalar que el document i la Proposició No de Llei aprovada també per tots els partits deixen clar el camí a seguir i que la reestructuració de la sanitat primària passa per incorporar la figura del professional de la psicologia als centres de salut.
A més de defensar la incorporació de professionals de la psicologia a l'AP, el portaveu de Salut i Serveis Socials de Ciutadans va assenyalar també la necessitat d'afavorir la presència dels psicòlegs en altres àmbits i va insistir en la necessitat de destinar més recursos econòmics per poder desenvolupar les iniciatives recollides en el pacte de salut mental i benestar emocional.
Miquel Munar Cardell (El Pi-Proposta per les Illes) va coincidir que incrementar el nombre de psicòlegs és una prioritat "perquè estam davant d'una pandèmia silenciosa que està esquerdant el benestar de la ciutadania". El cap de secció de psiquiatria de Son Espases va reconèixer el bon treball realitzat durant aquesta legislatura pel coordinador autonòmic del Pla de salut mental, Oriol Lafau, "posant les bases per a oferir una millor atenció a la ciutadania". No obstant això, va assenyalar que "el psicòleg és absolutament indispensable en tots els moments de la vida de la persona" i en conseqüència, "a més de garantir la seva presència en l'àrea de la intervenció sanitària, ha d'estar present d'una manera transversal en tots els àmbits (educatiu, social, esportiu...)”.
El representant d'El Pi i membre del Consell General i de la sectorial de Salut va assenyalar que no es pot fer una visió reduccionista del tema. "Per fer alguna cosa gran, cal pensar al gran", va indicar i va elevar tres consideracions. "Els psicòlegs han de començar a especialitzar-se cada vegada més. Una aposta clara per la recerca per identificar les necessitats futures i saber cap a on ens dirigirem, i transversalitat. És clar el paper del psicòleg en l'àrea de la intervenció sanitària, però la figura del professional de la psicologia ha d'estar en el sistema públic humà, això és, en tots els àmbits. D'aquí la importància de definir bé els rols del professional de la psicologia", subratllà. Munar va apostar també per un pacte nacional per assegurar una dotació de recursos importants, perquè "tot sols no podem fer-ho", va concloure.
Lucía Muñoz, candidata d'Unidas Podemos a l'Ajuntament de Palma, tancava el torn d'intervencions assenyalant que el patiment psicològic sempre ha existit, però ara és visible i la salut mental és una assignatura pendent dins de les polítiques sanitàries. "És cert que s'ha avançat molt a les Illes en els darrers anys, però cal molt més, perquè hi ha 150.000 persones diagnosticades a les Balears amb problemes de salut mental. Per a nosaltres va ser una prioritat. Muñoz va coincidir que "la salut mental és una qüestió fonamental a tots els nivells" i es va comprometre a abordar aquest tema amb un pla que asseguri la igualtat de condicions en cures per a totes i tots a Palma.
La representant d'Unidas Podemos va subratllar que el tractament psicològic no pot ser un privilegi i com a propostes destacades va parlar de triplicar la ràtio de psicòlegs actual (de 6 a 18 per cada 100.000 habitants); reduir llistes d'espera a un mes i a una setmana en el cas de les urgències; apostar per serveis psicològics als hospitals públics i treballar en l'especialització. A nivell municipal, Muñoz va advocar per treballar en la perspectiva comunitària: recaptant informació sobre salut mental com a base per a un Pla de Salut mental per a Palma, amb la col·laboració de la societat civil. Aquest pla incorporaria programes específics per a joves d'entre 15 i 35 anys i les seves famílies, en la línia del programa Konsulta’m de Catalunya.
Després d'exposar les seves principals propostes, el debat es va prolongar amb un torn d'interpel·lacions i rèpliques entre els representants de les diferents formacions, que varen tancar la seva participació en el debat amb una conclusió i contestant a les preguntes de les persones assistents.
