En aquest 8 de març, Dia Internacional de la Dona, el Col·legi Oficial de Psicologia de les Illes Balears (COPIB) se suma al manifest del Consell General de la Psicologia (COP) per a fer una cridada a continuar avançant en el camí de la igualtat real, un dels objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible.
Malgrat els innombrables progressos aconseguits en les últimes dècades, la desigualtat entre dones i homes encara persisteix en pràcticament tots els àmbits de la vida. La pandèmia, com qualsevol context de crisi, ha evidenciat i aguditzat aquestes desigualtats. Això es manifesta en les seves expressions més extremes, com la violència que sofreixen les dones i els seus fills i filles; fins a les més invisibles, com el inequitatiu repartiment de les cures o el sostre de vidre que limita l'accés a llocs amb major poder.
Un 94% de les persones que treballen a temps parcial, en aquest país, en la cura de nins o nines i de persones dependents, són dones. El mateix passa amb aquelles que deixen el seu treball per a atendre les càrregues familiars, la proporció està totalment distorsionada amb una presència masculina ínfima. I un 84% de les dones fa tasques domèstiques diàriament, el doble que els homes (42%). Això vol dir que les dones continuen arrossegant una sobrecàrrega diària compatibilitzant la seva jornada laboral, la reproductiva i la de les tasques domèstiques.
Quan pensam en dones en les quals incideixen altres factors com la discapacitat, les treballadores de la llar, aquelles que es troben en l'economia submergida, les migrants, desocupades, en situació de prostitució, víctimes de violències…; podem comprovar com de lluny som encara de la igualtat real.
La Unió Europea ha llançat l'advertiment que faran falta tres generacions més per a aconseguir la igualtat de gènere. És un temps massa extens que ocasiona una vulneració dels drets humans de les nines i dones, que les està privant d'oportunitats alhora que les exposa a sofrir violència psicològica, física, sexual, simbòlica o econòmica pel simple fet de ser dones.
Entre les metes que marca l'Agenda 2030 en aquesta matèria, indica la necessitat de posar fi a la discriminació que sofreixen dones i nines a tot el món; eliminar totes les formes de violència de gènere; acabar amb el matrimoni infantil i la mutilació genital femenina; reconèixer i valorar el treball de les cures domèstiques; assegurar la participació plena de les dones i la igualtat d'oportunitats de lideratge; i assegurar l'accés universal a la salut sexual i els drets reproductius.
Són metes en les quals el factor psicològic és importantíssim, per la qual cosa l'accés a una atenció psicològica professional en els diferents contextos (sanitari, educatiu, social…), especialment per a les persones més vulnerables, és determinant per a la consecució d’aquests drets. Una societat en la qual l'accessibilitat a les cures de salut mental estigui garantida és una societat més justa i igualitària i en la qual, sens dubte, totes i tots desitgem viure.
