Al llarg de les dues dècades en què commemoram el Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra la Dona des que va ser aprovat per l'Organització de les Nacions Unides en 1999, mai havíem viscut una crisi global amb un abast com la que estam experimentant per mor de la pandèmia de la COVID-19, que ha traspuat en tots els assumptes de la nostra societat, inclòs el de la violència contra les dones.
Les bretxes de gènere s'han aprofundit ostensiblement al llarg d'aquests mesos, i es continuen aprofundint més encara, sense que tenguem un horitzó immediat en el qual sigui previsible que es reverteixi la situació. És imprescindible que apliquem un enfocament de gènere a l'hora d'analitzar el nou context que ha traçat el coronavirus, perquè, per descomptat, les dones són protagonistes en aquesta escena i estan patint sensiblement les seves conseqüències. La majoria de les persones que exerceixen en l'àmbit sanitari són dones; les limitacions i restriccions han duit una greu crisi de cures que ha recaigut novament sobre les espatlles de les dones; i el risc de sofrir violència de gènere s'ha incrementat de manera notòria.
De fet, els serveis públics que atenen les víctimes de la violència masclista han experimentat un notable increment en la demanda des del mes de març, en comparació amb els mateixos períodes de 2019. El confinament i les restriccions posteriors creen les condicions idònies per a augmentar els conflictes, sumat a les tensions per motius econòmics, laborals, de salut, etc.
El temps de convivència entre la víctima o víctimes i el seu agressor s'ha incrementat, amb situacions d'especial intensitat com el total confinament o els períodes de quarantena. Així mateix, les rutines diàries s'han alterat i facilita que augmentin els conflictes quotidians. Una "tempesta perfecta" de la qual va advertir l'ONU, que va instar els governs a incloure la prevenció i la reparació dels casos de violència de gènere contra les dones en els seus plans nacionals contra la COVID-19.
Plans i estratègies que han de comptar amb una adequada atenció psicològica, la principal necessitat identificada per les víctimes, segons recull la Macroenquesta de Violència contra la Dona, realitzada pel Ministeri d'Igualtat i publicada enguany. La pandèmia ha posat a prova la capacitat dels serveis públics per a parar esment a les víctimes, per la qual cosa és imprescindible que l'accessibilitat als serveis de psicologia estigui garantida.
Així mateix, des del Col·legi Oficial de Psicologia de les Illes Balears consideram determinant que les diferents administracions públiques realitzin una avaluació de l'impacte de gènere que té i tendrà aquesta pandèmia; un diagnòstic que ha d'incorporar l'òptica de la ciència psicològica, imprescindible tant en l'àmbit de la prevenció com en el de la planificació de la resposta.
Al mateix temps, desitjam traslladar el nostre suport, afecte i solidaritat a les famílies i éssers estimats de les víctimes de violència de gènere, ja que en aquest any han estat assassinades almenys 41 dones i 3 menors; crims la conseqüència dels quals són, a més, 23 nins, nines i adolescents en situació d'orfandat.
Junta de Govern del COPIB
25 de novembre de 2020
